CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 20 de febrièr

Actualitats

Diluns, 10 de setembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Puigdemont a participat a la fèsta de Jura

Lo president catalan en exili faguèt un discors sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha e del canton de Jura


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, a participat aquesta dimenjada a la 71a fèsta del pòble jurassenc a Delémont, en Soïssa. Puigdemont faguèt un discors a la comuna sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha [e Aran] e del canton de Jura. Puèi participèt a una manifestacion oficiala.
 
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
 
 
La question de Jura
 
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
 
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
 
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
 
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).

 
 








abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

13 de setembre 22.39h

Sobretot que tenga bonas relacions amb Suissa qu' es un país prou democràtic que podria ajudar molt a Catalunha a trobar una solucion politica se Suisssa volgués far de mediadora per dialogar entre les dues parts.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 10.18h

En Soïça, les dialèctes se restacan a çò d'official e escriut, l'alemand estandard pels parlars alemanics, e le francés estandard pels parlars arpitans del sud e franc-comteses del Jurà.
Le "patois" jurassenc es reconnescut e protegit dins la constitucion de l'estat-canton Jurà.
En Soïça se viu un estat de diglossia, le dialècte parlat e la lengua de l'escriut.
Cal notar una resiliència dialectala alemanica, que se passa pas en zòna romanda.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 07.06h

Aquí se vei quand un país es una vertadièra democracia. En França, abans que Carles Puigdemont i ane, la gendarmariá lo cercava ja per las rotas de Catalonha Nòrd. Remembratz que França enebiguèt a l’avion d’Evo Morales, president de Bolívia, de pasar per son espaci aerian jol pretèxt que i podiá aver Julian Assange dins l’avion. Çò qu’èra fals, evidentament. A despart del bon trabalh fach per l’Assange per nos far conéisser las turpituds dels capolièrs de la política... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

La manifestacion de Tolosa: una esperança per l’occitanisme

La darrièra agression que ven de la patir la lenga nòstra es fòrça grèva. Lo Ministèri de l’Educacion de París a mostrat una volontat evidenta de ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen
  • sol Aush 19 1
  • sol Bordèu 19 3
  • sol Briançon 8 -5
  • sol Caors 19 1
  • sol Carcassona 18 2
  • sol Clarmont-Ferrand 16 4
  • sol Confolent 17 2
  • sol Gap 16 1
  • sol La Canau 13 6
  • nuvols La Gàrdia 11 3
  • sol La Torre de Pèlitz 16 5
  • sol Limòtges 17 2
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16 4
  • sol Lo Puèi de Velai 14 3
  • sol Marselha 16 4
  • sol Montpelhièr 13 6
  • sol Naut Aran 19 1
  • sol Niça 8 -3
  • sol Nimes 18 3
  • sol Pau 20 4
  • sol Peireguers 18 3
  • sol Rodés 16 4
  • sol Tolon 16 4
  • sol Tolosa 13 6
  • sol Valença 15 5

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Occitan e economia: "occitanitat mai o mens visibla"

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Gavotina (est Velai) e d'Auvèrnhe (Vivarés, Gevaudan)

  • Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © AR

    Vila d'Usès e lo pont de Gardon

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que la manifestacion de Tolosa a portat un vam nòu al combat occitanista?


63%



19%



8%



6%



4%




Vots 135 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)