CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Diluns, 10 de setembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Puigdemont a participat a la fèsta de Jura

Lo president catalan en exili faguèt un discors sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha e del canton de Jura


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, a participat aquesta dimenjada a la 71a fèsta del pòble jurassenc a Delémont, en Soïssa. Puigdemont faguèt un discors a la comuna sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha [e Aran] e del canton de Jura. Puèi participèt a una manifestacion oficiala.
 
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
 
 
La question de Jura
 
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
 
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
 
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
 
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).

 
 








abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

13 de setembre 22.39h

Sobretot que tenga bonas relacions amb Suissa qu' es un país prou democràtic que podria ajudar molt a Catalunha a trobar una solucion politica se Suisssa volgués far de mediadora per dialogar entre les dues parts.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 10.18h

En Soïça, les dialèctes se restacan a çò d'official e escriut, l'alemand estandard pels parlars alemanics, e le francés estandard pels parlars arpitans del sud e franc-comteses del Jurà.
Le "patois" jurassenc es reconnescut e protegit dins la constitucion de l'estat-canton Jurà.
En Soïça se viu un estat de diglossia, le dialècte parlat e la lengua de l'escriut.
Cal notar una resiliència dialectala alemanica, que se passa pas en zòna romanda.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 07.06h

Aquí se vei quand un país es una vertadièra democracia. En França, abans que Carles Puigdemont i ane, la gendarmariá lo cercava ja per las rotas de Catalonha Nòrd. Remembratz que França enebiguèt a l’avion d’Evo Morales, president de Bolívia, de pasar per son espaci aerian jol pretèxt que i podiá aver Julian Assange dins l’avion. Çò qu’èra fals, evidentament. A despart del bon trabalh fach per l’Assange per nos far conéisser las turpituds dels capolièrs de la política... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 22
  • sol Aush 22
  • sol Bordèu 21
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 22
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 19
  • sol Confolent 19
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 21
  • sol Limòtges 20
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 17
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 21
  • sol Montpelhièr 21
  • sol Naut Aran 15
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 21
  • sol Pau 20
  • sol Peireguers 21
  • sol Rodés 22
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 21
  • sol Valença 19

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta. © Laurenç Revèst

    Ostals, chasals e granjas dals vilars en Tiniá auta

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)