CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 22 de julhet

Actualitats

Diluns, 10 de setembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Puigdemont a participat a la fèsta de Jura

Lo president catalan en exili faguèt un discors sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha e del canton de Jura


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, a participat aquesta dimenjada a la 71a fèsta del pòble jurassenc a Delémont, en Soïssa. Puigdemont faguèt un discors a la comuna sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha [e Aran] e del canton de Jura. Puèi participèt a una manifestacion oficiala.
 
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
 
 
La question de Jura
 
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
 
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
 
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
 
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).

 
 








abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

13 de setembre 22.39h

Sobretot que tenga bonas relacions amb Suissa qu' es un país prou democràtic que podria ajudar molt a Catalunha a trobar una solucion politica se Suisssa volgués far de mediadora per dialogar entre les dues parts.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 10.18h

En Soïça, les dialèctes se restacan a çò d'official e escriut, l'alemand estandard pels parlars alemanics, e le francés estandard pels parlars arpitans del sud e franc-comteses del Jurà.
Le "patois" jurassenc es reconnescut e protegit dins la constitucion de l'estat-canton Jurà.
En Soïça se viu un estat de diglossia, le dialècte parlat e la lengua de l'escriut.
Cal notar una resiliència dialectala alemanica, que se passa pas en zòna romanda.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 07.06h

Aquí se vei quand un país es una vertadièra democracia. En França, abans que Carles Puigdemont i ane, la gendarmariá lo cercava ja per las rotas de Catalonha Nòrd. Remembratz que França enebiguèt a l’avion d’Evo Morales, president de Bolívia, de pasar per son espaci aerian jol pretèxt que i podiá aver Julian Assange dins l’avion. Çò qu’èra fals, evidentament. A despart del bon trabalh fach per l’Assange per nos far conéisser las turpituds dels capolièrs de la política... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Carnaval de Limós. © Franc Bardòu

    Carnaval de Limós 2013

  • © Laurenç Revèst

    Besièrs, preséncia d'occitan en ciutat e CIRDOC

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • D'aiga. © Laurenç Revèst

    Remembres de Vaquí, emission en la Vau Clusa, novembre de 2005

  • © Chau Viva

    Qualques salas de classa d'occitan en collègi

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Giròni Frare

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Fòto de Pascau Sebat

    Cauma generau, Tolosa 5 de febrièr de 2018

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)