CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 21 de novembre

Actualitats

Diluns, 10 de setembre de 2018, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Puigdemont a participat a la fèsta de Jura

Lo president catalan en exili faguèt un discors sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha e del canton de Jura


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Lo president de la Generalitat de Catalonha en exili, Carles Puigdemont, a participat aquesta dimenjada a la 71a fèsta del pòble jurassenc a Delémont, en Soïssa. Puigdemont faguèt un discors a la comuna sus la celebracion de la jornada populara de la Republica de Catalonha [e Aran] e del canton de Jura. Puèi participèt a una manifestacion oficiala.
 
“Dempuèi longtemps los catalans s’interèssan a la question de Jura e son solidaris amb nòstre movement. La situacion politica que vivon, amb l’encarceracion e l’exili de membres legitims del govèrn nos a fach convidar Carles Puigdemont”, çò assolidèt Pierre-André Comte, secretari general del movement autonomista jurassenc (MAJ). “Aquela vesita s’inscriu dins la continuitat de nòstra istòria restacada al drech de la liura disposicion del pòble jurassenc.”
 
 
La question de Jura
 
Es un dels exercicis d’autodeterminacion melhor resolguts en Euròpa. Après la segonda guèrra mondiala, lo movement independentista de Jura prenguèt de vam en tot revendicar la creacion d’un estat dins lo nòrd de la sèrra omonima, que dempuèi lo Congrès de Viena, en 1815, fasiá partida del canton soís de Bèrna.
 
La diferéncia de lenga e la sensacion de recebre un tractament injust impulsèron la demanda de la creacion del nòu canton, çò que provoquèt una granda tension politica, amb quitament d’episòdis de violéncia. Enfin, las autoritats soïssas anoncièron de referendums locals, cantonals e estatals per conéisser lo vejaire dels ciutadans. Los resultats determinèron lo canton de Jura en 1979, qu’incorporèt la màger part del territòri francòfon de Bèrna.
 
Fins en l’an 1979, tot Jura fasiá partida del canton de Bèrna. Mas los jurassencs avián totjorn reclamat un canton pròpri pr’amor que son de lenga francesa, del temps que l’immensa majoritat dels abitants del canton de Bèrna son germanofòns. D’aquel an enlà, lo nòrd del canton de Bèrna se separèt per formar l’actual canton de Jura.
 
Cal recordar que i a un departament francés que lo dison tanben Jura, dins la region de la Franca Comtat. Los dos tèrces de sa populacion, aperaquí 270 000 abitants, son sul territòri de la lenga arpitana (contràriament al Jura soís, francofòn).

 
 








abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

13 de setembre 22.39h

Sobretot que tenga bonas relacions amb Suissa qu' es un país prou democràtic que podria ajudar molt a Catalunha a trobar una solucion politica se Suisssa volgués far de mediadora per dialogar entre les dues parts.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de setembre 10.18h

En Soïça, les dialèctes se restacan a çò d'official e escriut, l'alemand estandard pels parlars alemanics, e le francés estandard pels parlars arpitans del sud e franc-comteses del Jurà.
Le "patois" jurassenc es reconnescut e protegit dins la constitucion de l'estat-canton Jurà.
En Soïça se viu un estat de diglossia, le dialècte parlat e la lengua de l'escriut.
Cal notar una resiliència dialectala alemanica, que se passa pas en zòna romanda.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

10 de setembre 07.06h

Aquí se vei quand un país es una vertadièra democracia. En França, abans que Carles Puigdemont i ane, la gendarmariá lo cercava ja per las rotas de Catalonha Nòrd. Remembratz que França enebiguèt a l’avion d’Evo Morales, president de Bolívia, de pasar per son espaci aerian jol pretèxt que i podiá aver Julian Assange dins l’avion. Çò qu’èra fals, evidentament. A despart del bon trabalh fach per l’Assange per nos far conéisser las turpituds dels capolièrs de la política... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat

Editorial

La comuna de Marselha es responsabla de la mòrt d’uèch de sos ciutadans

E mai se se parla que de la mobilizacion generala contra la pojada del còst dels carburants, a Marselha —e esperem que dins la rèsta d’Occitània— persistís ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 9 3
  • sol Aush 12 2
  • nuvols Bordèu 9 4
  • sol Briançon 9 3
  • nuvols Caors 13 3
  • sol Carcassona 14 1
  • nuvols Clarmont-Ferrand 8 1
  • sol Confolent 8 3
  • pluja Gap 8 4
  • nuvols La Canau 9 4
  • pluja La Gàrdia 12 9
  • pluja La Torre de Pèlitz 6 2
  • sol Limòtges 8 3
  • pluja Lo Borg Sant Dalmatz 6 3
  • nuvols Lo Puèi de Velai 6 3
  • nuvols Marselha 14 10
  • nuvols Montpelhièr 14 9
  • nuvols_parcials Naut Aran 12 -1
  • sol Niça 4 -2
  • nuvols_parcials Nimes 13 8
  • sol Pau 16 3
  • sol Peireguers 8 3
  • nuvols Rodés 12 2
  • nuvols Tolon 12 7
  • sol Tolosa 12 5
  • nuvols Valença 7 4

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

Es una militància que fa viure Aquò d’aquí

Michèu Neumuller Cap-redactor d'Aquò d'Aquí

Es una militància que fa viure <em>Aquò d’aquí</em>
publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Catarin Seguran

    Las ribas del riu Tiniá d'estiu

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    31n rescontre occitanocatalan al Pòrt de Salau

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: Cultura Conselh Aran

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)