CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaBearnPalés

Pau: Bayrou e Blanquer fan de repròchis a la manifestacion d’Ikastola e Calandreta

L’estat a creat un nombre de pòstes que pòdon pas cobrir la demanda dels escolans. Lo ministre francés o justifica en disent que deu “utilizar de faiçon equitabla los mejans de la Republica”

| Lurre Bidegain
Dissabte passat, qualques centenats de personas manifestèron a Pau contra la manca de pòstes novèls de regents en Ikastola. Los militants per l’escòla immersiva en basco tenián lo supòrt de Calandreta, que manifestèt amb eles. Pasmens, lo cònsol màger de Pau, François Bayrou, lor reprochèt lor accion en disent: “Ètz aciu en Bearn, e los biarnés qu’an los lors problèmas! A causa de vosautres non avem quitament pas entendut las calandretas”.
 
Los manifestants anavan al rescontre del ministre de l’educacion francesa, Jean-Michel Blanquer, que se trobava dins la capitala bearnesa per inaugurar la 70a Fièra de Pau.
 
“Se las ikastolas existeishen uei, qu’ei pr’amor qu’un ministre, sol contra tots, las a hèit intrar hens la lei Debré”, çò reprochèt Bayrou als manifestants.
 
Lo ministre francés, dins son parladís, reagiguèt tanben a la protèsta d’Ikastola e de Calandreta. “Cal pas creire çò qu’es pas exacte. En aquesta rintrada, cream de pòstes per las escòlas bascas [...] mas ieu soi ministre de la Republica, devi utilizar de faiçon equitabla sos mejans”, çò diguèt. De precisar que lo nombre de pòstes creats ongan per las escòlas bascas es de 5,5.
 
 
La revendicacion
 
Los manifestants protestavan en seguida de la darrièra convencion triennala entre Seaska, l’Ofici Public de la Lenga Basca e l’Educacion dicha Nacionala. Segon l’acòrdi, l’estat deviá “provesir las Ikastolas de pro d’ensenhaires”, sens ne precisar, totun, lo nombre. L’Educacion dicha Nacionala justifica lo nombre de pòstes dobèrts per l’estagnacion dels efectius al nivèl estatal, un rasonament qu’a descadenat la colèra dels bascos.
 
Los parents dels calandrons que jonguèron la protèsta, non solament sostenián los bascos mas tanben planhián la meteissa politica per Calandreta. An obtengut dos pòstes suls 13 demandats.
 
 

 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" igualada (PP.CC.)
8.

Les escoles son necessàries, per això les proscriuen, i si son d'una llengua que representa uns valors i un País, vaja que no està corrompuda, el poder establert les combatrà.
Per això mes que mai cal que existeixin.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
francesc palma
7.

Las retorçadas messorgas xovimistas, que non las enten ni el.

  • 2
  • 0
Gwenn Albi
6.

A pas grand causa a far al seu ministèri (pòstes vacants, classas subrecargardas, suprecions de classas dins las escòlas ruralas non acceptadas pels parents...)

  • 6
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
5.

Sèm al mes de setembre. Periòde de dintrada escolària.


Desencusatz-me ... mas de qué podiá ben aver a far lo ministre de l'Educacion Nacionala ... a la fièra de Pau ?

  • 12
  • 0
E Passa Que T Ai Vist
4.

Seriosament, quin credit se pot accordar a las paraulas d'un Blanquer ? Un ministre de la republica francimanda de Paris, ara encara pus integrista dins l'ipercentralism parisenc amb lo drollèt Macron que se pren a l'encop per Loïs 14 e Napoleon ? E dau Bayrou brave-tot-plen, qu'emai se, a la diferència dau cripto-catalan vergonhos Blanquer, sap d'ont ven, qu'a una consciença vertadièira dels enjocs occitans, mas qu'ausa totjorn pas reconèisser, per fiseletat ninoia a la republica francimanda de Paris, que i a PAS RES a esperar de las promèssas ipocritas dau poder parisenc per las lengas dichas "provincialas" o "regionalas", que considerarà totjorn coma de non-lengas ?

  • 10
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article