Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Utopia minsteriala e… exagonala!

Al començament de l’èra inforamtica, nos avián promés la desparicion del papièr lèu lèu e d’estalvis gròsses que serián bons per totes
Al començament de l’èra inforamtica, nos avián promés la desparicion del papièr lèu lèu e d’estalvis gròsses que serián bons per totes
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Waw! Avètz vist aquò? La setmana passada, agèri mas doas minutas de glòria dins jornalet.com. L’editorialista non solament citèt mon nom mas prenguèt qualques mots de ma cronica per illustrar sos prepausses. La glòria, vos disi! Ja que me’n cresi…

Ça que la, s’aquel omenatge es meritat (!), val pas lo còp benlèu de ne far un roman, non?

Vos sovenètz que la setmana passada, aviái dos subjèctes al fuòc e que ne causiguèri un. Es lo que me valguèt la consideracion —disi pas la canonizacion!— de Jornalet, hmm, hmm!; l’autre èra sus las formalitats administrativas…

Un afar d’aquesta importància pòt dependre pas que d’un peis gròs del governament.

Nòstre president, el que remplaça ministres, sosministres, secretaris d’Estat e lo portièr quand es blocat dins los encombraments se deviá pausar una estona o la femna demandèt un massatge a son òme benlèu. Bon, lo resultat es que foguèt lo ministre de la talhas —sabètz lo que, en fasent lo ministre, foguèt capable d’escriure e de publicar sièis romans en sèt ans d’activitat al governament— a anonciar urbi et orbi que, dins gaire de temps, las formalitats administrativas serián redusidas a… quasi res!

Far que l’atge de la retirada siá per l’an pèbre, trantalhar per far votar l’ajuda al suicidi assistit o parlar de la man de ma sòrre, tot aquò se pòt far sens tròp de problèmas… mas redusir o quitament suprimir las formalitats administrativas, Jèsus! Lo quite Ercules auriá refusat una espròva parièra l’agèsson incluïda dins las dotze òbras a complir!

Nòstre romancièr-ministre ne pren l’escomesa!

Una parentèsi, se o permetètz: mai veni vièlh mai m’insupòrtan totas aquelas declaracions del mond que nos govèrnan o dels lidèrs dels movements politics —o çò que ne damòra— que quitan pas de batalejar, de far de bruch per… res! Enfin non, pas per res… O fan per aver quicòm a dire e a mostrar als mèdia e balhar una pròva de lor existéncia… de lor vanitat e sovent encara de lor vacuitat!

Tornam a nòstre afar. Qui ditz “formalitats administrativas” ditz “administracion” e qui ditz administracion ditz “burocracia”. Lo problèma es autan vièlh coma la creacion de l’Administracion e existís tota una literatura aquí dessús e los letraferits que sètz sabon que los dets de las mans e dels pès bastarián pas per ne dressar la lista.

Lo ministre de las Talhas es insconscient o pèc. M’estona que degun li aja dich que, qualques decennis a, una comission èra estada mesa sus pè per estudiar lo problèma amb de mond intelligents e aluserpits per far aqueste trabalh. Trabalhèron fòrça e lo rapòrt, dempuèi annadas, deu mosir (!) dins qualque tirador de qualque ministèri o als archius nacionals, qui sap?

Cal pas deseperar… las generacions novèlas capitan mai d’un còp la ont lors davancièrs se son encalats coma una nau sens governalh.

Son anóncia, lo ministre la podiá pas far que sul fenestron naturalament. En substància, diguèt que ara que totòm (!) a un ordenador o una tauleta o un telefonet intelligent o los tres a l’encòp, tot se podiá —e se deviá— far per internet.

Al començament de l’èra inforamtica, nos avián promés la desparicion del papièr lèu lèu e d’estalvis gròsses que serián bons per totes.

França s’enorgulhís d’èsser un país de drech escrich —eiretat ça que la de la civilizacion occitana— e son administracion, amb l’ajuda dels elegits farga una lei o un decrèt o un quicòm per cada menudalha que se presenta.

Paures de nosautres que, çò dison, sèm tenguts de conéisser la Lei !

Lo ministre coneis pas —o tròp— lo poder de la burocracia per saber pas que sas paraulas —e sas previsions— son pas que de paraulas verbalas (!).

Los govèrns successius coma los responsables economics se’n chautan coma de l’Alcoran. Venèm de dintrar dins l’èra dels “mercats que o podon resòlvre tot” e ont totes los decideires, en cò nòstre,  securizan la financiarizacion de la societat.

Autres còps, i aviá las domaisèlas del telefòn, les recepcionistas e un fum d’autres  que vos podián assabentar.

Ara un ordenador vos demanda de far la pròva que sètz pas un robòt !

Ara, vos demandan de mandar los documents per internet e vos escrivon una letra per vos dire de doblar aquò per un dorsièr papièr… etc.

Avèm creat un oximòre novèl: la simplicitat complicada!

Dieu, que la bestiesa es polida!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article