Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

An trobat una nòva espècia de sauropòde

Los scientifics volguèron soslinhar que la tròba finala de Ledumahadi èra importanta pr’amor qu’ajudava plan a melhor comprene tant l’istòria evolutiva dels sauropòdes sus la planeta coma l’istòria de la region ont demorava

| Viktor Radermacher
 
Una nòva espècia de dinosaure erbivòr es estada trobada e classada en  Republica d’Africa del Sud. L’animal fasiá prèp de 12 tonas e marchava de quatre cambas. Demorèt dins l’airal fa mai de 200 milions d’ans e es estat classat coma una nòva espècia transicionala pròcha dels dinosaures sauropòdes. Son nom es Ledumahadimafube.
 
Amb aquel nom, qu’en lenga sesoto (una de las 11 lengas oficialas de la Republica d’Africa del Sud) vòl dire “pericle gigant de l’alba”, la còla internacionala que lo trobèt e classèt volguèt miralhar la granda talha de l’animal en mai d’onorar lo dinosaure coma l’espècia originala dels sauròpodes de la planeta.
 
Aital, e segon los cercaires, Ledumahadi foguèt un tipe de dinosaure fòrça pus pròche dels dinosaures sauròpodes (qu’arribèron de pesar fins a 60 tonas e que lo brontosaure n’es un dels mai celèbres), mas foguèt pas realament un vertadièr sauropòde. D’efièch, marchava de quatre cambas, coma los elefants modèrnes, mas evolucionèt de manièra independenta a respècte dels autres sauropòdes.
 
Los scientifics volguèron soslinhar que la tròba finala de Ledumahadi èra importanta pr’amor qu’ajudava plan a melhor comprene tant l’istòria evolutiva dels sauropòdes sus la planeta coma l’istòria de la region ont demorava. Pr’amor que fa 200 milions d’ans aquesta foguèt pas coma es uèi.
 

Un territòri a l’epòca plan
 
L’estudi scientific dels òsses fossils de Ledumahadi mas tanben d’autras ròcas sedimentàrias que i aviá a l’entorn d’aquestes confirmèron l’existéncia d’un territòri fòrça mai plan fa 200 milions d’ans que non pas uèi. Dins la província de l’Estat Liure, ont foguèt trobat Ledumahadi, uèi i a de montanhas pertot mas sembla qu’alavetz èra una region semiarida amb de pichons rius sus un territòri força mai plan qu’ara.
 
“Çò de mai estonant foguèt de veire los òsses del maluc de Ledumahadi, çò diguèt Blair McPhee, de la còla scientifica que l’a classat. Las patas d’aqueste dinosaure son fòrça mai flacas, al contrari de las d’un vertadièr sauropòde e aquò fa pensar que l’evolucion vers lo gigantisme se debanèt de plusors manièras desparièras pendent l’istòria evolutiva de la Tèrra”.
 
Per ansin, amb Ledumahadi, la sciéncia a pogut confirmar que i aguèt de dinosaures que marchavan de quatre cambas amb d’ancessors que marchavan solament de doas. E aquò es un fach pro susprenent. (Legissètz la seguida).





 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.









abonar los amics de Jornalet



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article