CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julhet

Actualitats

Divendres, 12 d'octòbre de 2018, 03h00 Sciéncia

An trobat cossí arrestar d’envielhir


Comentaris 9 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


Aquò semblar un títol de sciéncia-ficcion mas o es pas. Es estat publicat dins las principalas revistas scientificas de la planeta. Pr’amor que la sciéncia a descobèrt cossí arrestar d’envielhir. Lo produch es natural e s’apèla fisetina e se tròba dins la frucha e las ortalissas. Amb aquò, çò dison, l’envielhiment de las cellulas es arrestat.
 
La tròba aguèt luòc quand una còla de cercaires de l’Universitat de Medecina de Minnesota descobriguèt qu’èra possible d’arrestar l’envielhiment de las cellulas e aital d’alongar la vida e de melhorar la santat e mai lo tractament aguèsse començat a una edat tardiva. Un assag es ja estat fach sus de mirguetas e ara o cal provar sus d’umans pr’amor que foguèt un vertadièr succès.
 
Al començament d’ongan, los quites cercaires Paul D. Robbins e Laura J. Niedernhofer, amb James L. Kirkland e Tamara Tchkonia, de la clinica estatsunidenca de Mayo, mostrèron ja scientificament qu’èra possible d’empachar qu’envielhiguèsson las cellulas umanas e aital d’alongar la vida e d’esperlongar la santat de las personas. Ara cal far, totun, mai d’assages amb de fisetina, un produch natural que contenon la frucha e d’ortalissas, per o poder fin finala confirmar.
 

Cossí arrestar l’envielhiment
 
Pendent la presentacion de las resultas de la tròba los cercaires foguèron interrogats: perqué aquò s’èra pas fach abans se la tròba es tan simpla? Los scientifics saupèron pas qué dire. Lo fach es que, amb l’edat, los umans an de mai en mai de cellulas damatjadas. E a una epòca de la nòstra vida començan d’envielhir d’esperelas.
 
Es un procès conegut coma senescéncia. Aquò amòda lo sistèma immunitari a atacar pas pus las cellulas damatjadas. Una persona jove las pòt  plan atacar mas de gents amb una cèrta edat o pòdon pas pus. E aital n’i a de mai en mai, e la persona envielhís de mai en mai.
 
Los cercaires descobriguèron que, en tot donar un produch natural nomenat fisetina a las cellulas damatjadas, s’arrestava aquel procés. O faguèron en tot balhar aquel produch a de mirgas fòrça vielhas. Que visquèron puèi mai longtemps. La revista EBioMedicine publiquèt que “lo produch es un senoterapeutic qu’esperlonga la vida e la santat”.
 
“Las resultas permeton d’afirmar qu’amb aquel produch se pòt alongar lo periòde de santat e doncas de vida del mond, quitament quand son ja vielhs —çò diguèt Robbins—. Totun, cal cercar encara mai. Sabèm pas encara quina es la dosi corrècta que cal donar”.
 
Malgrat que los cercaires diguèsson que fins ara i aviá agut de limitacions tecnicas per trobar aquel produch contengut dins la frucha e d’ortalissas, cossí es possible mentre que lo mond a totjorn dich que manjar de fruches e d’ortalissas es çò de melhor per la santat umana? Perqué avián pas trobat los efièches de la fisetina fins a uèi? (Legissètz la seguida)



 


Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.



















abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

14 d'octòbre 13.55h

#2 I a un biais encara melhor : lo de nàisser pas…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 11.52h

Viure mai de temps nos balha l'espèr de durar pro per veire l'esfondrament del mond jol pes de la finança, de la tecnologia e de la pollucion consequenta. Quand i aurà pas pus de vida umana sus tèrra (sembla que los insèctes an mai de possibilitat que nosautes de poder subreviure), serem plan contents de poder viure 300 ans coma ditz aquel piòt de Ferry.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

13 d'octòbre 09.45h

Remplaçament
La vida, le monde, qu'es un remplaçament permanent, ambe necessitat de daissar e transmettre.
Rens s'empòrta pas...daissa la plaça neta e transmete ton saber als seguents...
Patoés: l'empòrtes pas sens le passar, t'appartèn pas!




Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 22.41h

Los vegetarians manjam molta fruita e hortalisses. Los vagans en manjan encara mai. Se cal concentrar en manjar-ne mai ? Veirem. Sempre ai cregut que non hi ha res melhor qu' una bona amanida per començar lo dinar, d'ensiam (lletuga), endivi, creixens, un bon trempó de tomatiga, pebre verd, seba, olives i trempat amb oli.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 14.18h

#4 podètz precisar vòstra adreça per lo mandadís


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 11.43h

E sus l'occitanisme, e marcha tanben? se òc, que'u podetz comandar ua bèra dòsi!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 11.33h

"amb aquel produch se pòt alongar lo periòde de santat e doncas de vida del mond" – au plen de la suberpopulacion, l’ubris transumanista ne floisha pas.
Notar que los beneficiaris non seràn pas lo monde de las favelas, ni tanpauc vos e jo, senon los suberrics. En mème temps, tant de bon, que los suberrics e son precisament los qui mei s’ameritaràn de víver en lo mond estèrle e polluit qui s’agin aprestat.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 10.32h

Lo biaish mèi bon entà non pas vàder vielh qu'ei de morir joen.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

12 d'octòbre 09.22h

Aquela fòto en negre e blanc qu'es en naut lo tèste sembla una allegoria dau movement occitanista en crisi, de l'efèct de sa pensada sus sa quita persona, de l'efèct de sas accions sus la populacion e la socializacion de nòstra identitat despièi de decenias : un papet envelat que regarda vèrs lo sòu, la cana a la man emb d'una saca puslèu voida dinc l'autra. Fasètz-me escusa, braves legeires, mès ai pas pogut resistir.
Question ara : concients que sèm de la joinessa, de la santat, d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Briga (val de Ròia)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Julien Cazenave

    17.02.2019: manifestacion a Brussèlas en sosten als independentistas catalans

  • Liquèn

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per ti, lo 14 de julhet...


23%



33%



43%



1%




Vots 93 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)