Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.ProvençaComtat de NiçaCostiera Niçarda

Ròcabruna Cap Martin: mèdias e reportatges en occitan au licèu Sant Jausep

Aquesto luns 17 de decembre dau 2018 de 16h a 18h a classa de Terminala d’opcion occitan vivaroalpenc dau licèu recabrunasc de Sant Jausep a rescontrat e aguèt l’astre de scambiar en occitan damb Andrieu Abbe. Per a fin de l’annaia, ren de tal que d’acabar damb un rescòntre!


Es stach l’ocasion de parlar dau rapòrt entre mèdias e lenga occitana, qu’es dèbole. Una raretat dintre o païsatge audiovisual francés e que fa o malaür nòstre. Una granda mancança e una dificultat per aver una visibilitat coma per aver un avenir. Avenir lingüistic que se deuria concretizar normalament damb una transmission tan populara coma institucionala. E un sosten institucional a la transmission populara justament. Mas son solament de briguetai de pan (dur)…
 
Un jornalisme en lenga occitana confidencial per a massa d’a populacion perqué non ajuat, perqué non en… francés! L’occitan es totun una lenga de França, non?
 
Dificilament professionalizable. Una volentat que passa per de militantisme quasi exclusivament, as ajüas individualai (en mai d’a vita professionala e familiala...). Una enòrma dependença de subvencions, coma us autres mèdias en lenga francesa qu’an de subvencions tanben, e mai gròssai. Mas de fach, de versaments non regulars, mai pichins e aleatòris, una annaia shen (òc), una annaia ren.
 
Andrieu Abbe n’a tanben parlat per exempie dintre o sen article aquin “Lenga: jornalisme en lenga d’Òc, 30 ans de corsa d’obstacles”.
 
Ancian jornalista de premsa scricha, pigista a La Bugada jornal occitan provençal d’as annaias 1970 damb o cantaire Daumas, a scrich a Clair foyer, coma a Agri 7 e a L’Agriculteur provençal e a encara scrich a Aquò d’Aquí, jornal regional bilingüe occitan-francés qu’existe en version papíer e internet. Es totjorn cronicaire en occitan a Ousitanio Vivo, mensual d’us occitanofònes dau Pimont en Itàlia.
 
Mas tanben òme de ràdio a Radio France Provence dintre e annaias dau 1980, pui animator e productor de television a France 3 per l’emission “Midi Méditerranée” e l’emission en occitan provençal, alpenc e niçard “Vaquí” e “Vaicí”, aüra.
 
Aquel autor de 2 libres en francés e 3 en occitan provençal: Cronicas provençala de la tèrra, De la tèrra a la Tèrra e Trobar doç around the world es volentíers conferencíer e anima regularament o blòg bilingüe www.passadoc.fr.
 
L’ocasion de parlar tanben d’e similaritats de l’occitan, que sigue ja o nom de “Roquebrune”, nom en occitan scrich a la francesa. Ròca bruna, designant un lueg ona a ròca es de coror scura, fonçaia. Siguèsse stach de francés auria stach “j’habite à Roche foncée”. De comparasons entre o parlar provençal de Ròcabruna d’Argenç e o parlar alpenc de nòstra Ròcabruna (o Recabruna Cab Martin).
 
Mas es agut una ocasion paríer de parlar d’us ses reportatges fòto e scriches en occitan coma en  francés dins quasi 90 païses en Àsia, dins l’Orient pròche, en l’América latina, en l’América dau Nòrd, en l’Àfrica dau nòrd e l’Àfrica subsahariana. Per exempie o sen tèxto sus a puaia au Kilimanjaro e o passatge de Kenya a Tanzania.
 
Veire a diferença entre l’image stereotipic que se pòl aver sus ai gents e a realitat viscüa damb elu sus o terren, aicí damb u meridionals coma autra part damb d’autres pòpolos.
 
E subretot de parlar dau rapòrt entre lenga occitana, porer mediatic e porer en general. Aquela lenga, millenària, es oficiala solament qu’en Catalonha Sud, e en Val d’Aran. Damb una visibilitat e un sosten ben mai grand. E en França, o sen empieg es restrench. Cantonat a quarquai rarai fenèstras oràrias o institucionalai (fòra quora i son d’autrai prioritats que lèvan tal o tal diménegue l’emission, coma o tènis a Roland Garros...). Mas Shor Abbe nos a parlat de l’época qu’a conoishüa qu’u ses parents, coma totes us autres adultes d’aquel temps, parlavan occitan entre elu mas parlavan pus a sia lenga a ses enfants perqué a scòra avia dich qu’a lenga de familha empacharia a progression sociala d’us enfants. Totun, a poshut a recuperar per a familha. Una vòta devengut adulte, ses parents acceptèron de parlar provençal damb el. Èra utile per o sen travalh!
 
De straches de tèxtos d’Andrieu Abbe seràn justament au programa de l’oral final dau bac –bac anciana version qu’es encara ansin per dos annes un oral final– (après serà contraròtle continu, serà acabat ponches en mai e de l’oral…) per aquelu liceans. Presentats de viva votz e en occitan per l’autor, an agut un autre resson. Una ocasion pron rara de recéber un autor. Una ocasion per aquel òme ai divèrsai facetas de venir dintre e classas d’opcion de nòstre canton de Gavotina marítima.
 
L’entrevista es stacha filmaia per participar per a categoria “Entrevista- Reportatge” au primíer concors interacademic de vidèos scolars en lengas dichai regionalai de França (occitan, catalan, còrso…) que serà organizat l’annaia scolara que ven a Niça per Patrici Arnaudo e David Assas-Silveri.
 
 
 
 
Laurenç Revèst

 
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   



 
abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Visca la Television Occitana en desenvolupament e amb las mancansas que sian, mas visca! Lo començament es lo mai dificil, puei ja es mai facil.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article