Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Israelians e palestinians se son acordats per una alta al fuòc

Lo president d'Egipte, Muhammad Mursi, amb la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, e lo ministre d'Exteriors egipcian, Muhammad Kamel Amr
Lo president d'Egipte, Muhammad Mursi, amb la secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, e lo ministre d'Exteriors egipcian, Muhammad Kamel Amr

L’estat d’Israèl e lo govèrn palestinian d’Hamas se son acordats per una alta al fuòc qu’intrèt en vigor a partir de 21h, ièr, ora locala, çò es a 20h en Occitània. O confirmèt lo ministre dels Afars Exteriors del govèrn d’Egipte, Muhammad Kamil Amr, ièr, en una conferéncia de premsa. Kamil Amr a agit coma mediator entre ambedoas parts. “Los esfòrces an resultat en l’acòrdi d’una alta al fuòc e en la restauracion de la calma e de la fin de la sagnariá que s’es vista”, çò diguèt Kamil Amr. Lo ministre compareguèt acompanhat de la secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, que se regaudiguèt per l’acòrdi, del temps que felicitava Egipte pel sieu prètzfach coma mediatritz. Lo primièr ministre israelian, Benyamin Netanyahu, confirmèt tanben la trèva.


Dins la conferéncia de premsa que seguiguèt l’amassada de ièr, dimècres, amb lo president egipcian Muhammad Mursi, Hillary Clinton parlèt d’“un moment critic per la zòna” e apondèt que “las gents de la region meritan d’aver l’escasença de viure desliures de la paur e de la violéncia”. Clinton soslinhèt lo ròtle d’Egipte coma mediatritz del conflicte. “Lo nòu govèrn egipcian a assumit un ròtle de responsabilitat e de direccion”, çò diguèt Clinton, qu’apondèt qu’espèra de “poder trabalhar amb lo ministre dels Afars Exteriors e amb d’autres per far avançar lo procès”.
 
Lo primièr ministre d’Israèl, Benyamin Netanyahu, que confirmèt l’acòrdi d’alta al fuòc, parlèt amb lo president dels Estats Units, Barack Obama. Segon çò qu’expliquèt ièr l’Ostal Blanc dins un comunicat, Obama mostrèt lo sieu sosten als “esfòrces del primièr ministre per trabalhar amb lo nòu govèrn egipcian, per fin de capitar una alta al fuòc durabla”.
 
Pendent la convèrsa, Obama recomandèt “al primièr ministre israelian qu’acordèsse la trèva prepausada per Egipte”, e a l’encòp reïterèt qu’“Israèl manten lo sieu drech de se defendre”. Al delà, Obama s’engatgèt a ofrir mai de finançament a Israèl pels sieus “programas antimissils”.
 
L’acòrdi d’alta al fuòc arriba après qualques jorns de negociacions entre lo govèrn d’Israèl e de representants de l’Hamas en Egipte. Lo secretari general de las Nacions Unidas, Ban Ki Moon, viatgèt al Caire diluns passat per participar a las negociacions.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ferriòl
2.

#1 Un bon comentari! Creigui qu'ei ua qüestion que se demanen toti es jornalistes e era gent interessada en ce que se passe aquieu, mès peth moment, sonque podèm balhar aqueres informacions que mos arriben. Sajaram de soscar per toti es mejans. As hèt era qüestion corrècta. Mercés!

  • 1
  • 0
Julien Edinborg
1.

Totei lei jornaus parlan d'aquesta trèva mai degun essaja d'aprigondir la question...
Qualei son les condicions d'aquesta trèva ? Se li a agut de negociacions li a forçadament de condicions que son estadas negociadas.
O, se li a ges de condicions (e es una possibilitat : una tala operacion militara qu'es començada dau jorn a l'endeman, sensa rason particulara, e qu'es mesa en pausa lo jorn d'aprèp, en seguida de negociacion-ulhauç, es un pauc estrange), vòu dire qu'aquesta operacion era una masquerada, una pura operacion politica.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article