CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dijòus, 31 de genièr de 2019, 03h00 Internacional,Politica,Societat

Los Estats Units fan pache amb los talibans e quitan Afganistan

Après sètze ans de guèrra, los talibans tornaràn contrarotlar lo país e impausar lor vejaire extremista e crusèl a una societat mai destrucha que jamai que demòra sens cap d’esperança


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Après sètze ans de guèrra en Afganistan, los Estats Units an fach pache amb los talibans. S’es tengut divèrsas negociacions dins divèrses païses del golf Persic, en seguida de qué s’anonciarà lèu un acòrdi de patz e lo retirament de l’armada esatsunidenca. Los talibans tornaràn contrarotlar lo país e impausar lor vejaire extremista e crusèl a una societat mai destrucha que jamai que demorarà sens cap d’esperança, çò rapòrta VilaWeb.
 
Segon Zalmay Khalilzad, un dels negociaires estatsunidencs, l’acòrdi comprendriá un engatjament de part dels talibans de tornar pas aculhir cap d’organizacion que los Estats Units considèren terroristas. De son caire, los Estats Units levarián sul pic los 14 000 soldats que son aquí.
 
Seguirà un acòrdi entre l’actual govèrn afgan e los talibans que, segon la situacion del país, serà una imposicion de las condicions dels talibans: obligar las femnas de portar la burqa e lor enebir de far d’estudis, e saique interdire a tota la populacion de cantar o dançar. Los talibans vòlon aplicar una version extraordinàriament rigorosa de la sharia en violant totes los dreches democratics. Lo govèrn afgan es tròp feble per o empachar.
 
Dins los darrièrs meses, los talibans an recobrat lo contraròtle de gaireben tot lo país e an fach recular l’armada afgana e las fòrças estrangièras qu’ara solament tenon lo contraròtle de qualque nuclèu urban. An ganhada la guèrra e ara cèrcan un pache amb los Estats Units per que se retiren. A Donald Trump, tot aquò conven plan. Es partisan de traire las tropas, e mai poirà presentar lo retirament coma un acòrdi e non pas coma una desbranda. De lor costat, los taliban seràn reconeguts internacionalament. Los grands perdents son los ciutadans afgans, qu’auràn patit sètze ans de guèrra per tornar un còp de mai al regim totalitari de la terror.
 
 
Una guèrra après una autra
 
Los Estats Units comencèron d’atacar Afganistan lo 7 d’octòbre de 2001, en seguida de l’atemptat contra las Tors Bessonas de Nòva York. Los servicis secrets estatsunidencs avián identificat Osama Bin Laden coma l’autor dels atemptats. S’agissiá d’un ric ciutadan saudian qu’aviá organizat la resisténcia contra l’invasion sovietica d’Afganistan, justament al servici dels Estats Units. Los talibans refusèron de liurar Bin Laden als Estats Units sens pròvas tangiblas que demostrèsson sa participacion a l’atemptat, e los Estats Units envasiguèron lo país. Totun, en 2003 los talibans se reorganizèron jos lo comandament del mollà Omar, e en 2006 ja contrarotlavan la majoritat del territòri afgan.
 
 
35 000 civils mòrts
 
Las donadas de las victimas d’aquela guèrra son divèrsas. Segon VilaWeb, las mai fisablas parlan d’aperaquí 4000 mòrts de l’armada estatsunidenca, 15 000 soldats afgans mòrts e mai de 35 000 civils.
 
 
L’economia de l’òpi
 
Lo país es practicament destruch e son economia depen totalament del coitiu de l’òpi, un còp de mai.
 
Curiosament, qualques meses abans l’invasion estatsunidenca, los talibans avián enebit lo coitiu de l’òpi. L’an 2000, i aviá 82 000 ectaras consagradas a l’òpi e en 2001 la chifra tombèt a 8000.  Ara, las donadas oficialas parlan de 328 000 ectaras esplechadas per aquela dròga.
 
Segon l’ofici de l’ÒNU sus la dròga e lo crime (UNDOC), en 2017 Afganistan produguèt d’òpi e d’eroïna per una valor de mercat de mai de 700 miliards de dolars, una chifra equivalenta al budget de la defensa dels Estats Units.
 
 
De bilions de dolars
 
Pels Estats Units, la guèrra es estada extrèmament cara. Segon una analisi de l’Universitat de Brown,  a costat dos mila miliards de dolars del temps que lo Watson Institute ne rapòrta lo doble: quatre mila miliards. D’autres analistas dison quitament sèt mila miliards de dolars. Las diferéncias s’explican se se calcula solament l’esfòrç militar o se s’i inclutz lo deute que ten lo govèrn estatsunidenc per pagar la guèrra.
 
 
Las societats privadas que se son enriquidas amb la guèrra
 
Mas cal mençonar las societats privadas que son vengudas extrèmament ricas gràcias a aquela guèrra:
 

Lockheed Martin: en octòbre passat, encara faguèt volar son polemic avion F35B Lightning II.
 
DynCorp: una societat privada que factura lo 96% de son revengut al Pentagòn e qu’es responsabla de la seguretat del govèrn afgan.
 
Black & Veatch: a pres en carga una bona partida de l’infrastructura civila d’Afganistan. Es estada mesa en question pel Congrès estatsunidenc per despensas non justificadas.
 
Academi: l’anciana Blackwater es una funèsta armada de mercenaris.
 
De soslinhar las societats petrolièras que fornisson l’armada.
 

 
 
 
fffff   fffff
  La lucha de las femnas en Afganistan
 
L’Associacion Revolucionària de las Femnas d’Afganistan (RAWA segon sa sigla en anglés) es una organizacion afgana que lucha pels dreches de las femnas e per una societat laïca e democratica.
 
RAWA se definís coma una organizacion sociala e politica independenta de femnas afganas, e mai se ten maites militants òmes, e sa tòca es que las femnas afganas participen a las activitats politicas e socialas del país, e qu’arribe al poder un regim democratic, dobèrt a l’egalitat de genre. Son tanben pel desarmament e per la fin de la guèrra que la patís lo país dempuèi longtemps.
 
La fondèt l’estudianta activista Meena Keshwar Kamal en 1977. Dètz ans puèi, la tuèron per sas activitats politicas.
 
Dempuèi alavetz los activistas de RAWA an luchat contra los regims pròsovietic, mujahidin e taliban qu’an governat lo país successivament, e a l’ora d’ara se mòstran fòrça critics envèrs l’actuala ocupacion estatsunidenca.
 
     

 

 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

31 de genièr 09.59h

Qui son los talibans?
Una organisacion djiadista, fascista?
Tota organisacion a besonh d'argent per far la guerra. Qui fornit l'argent aus talibans?
Los mesmes qu'an installat los camps d'opium dins lo pais : los pais occidentaus a començar per los Etas-Unis daus Bush e daus Clinton, Israel, los pais europens e d'autres. Ben Laden era mas un pretexte.
Trump a arrestar de fomentar de las revòltas dins los pais satelites per justifiar una intervencion armada. Los Etats-Unis se retiran de tots... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Drapèu de la comuna de Pisa. © Bernard Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Magasin novèl de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Los Arcs (Draguinhanenc): lei carrièras e la torre dau quartier dau Paratge d'ivèrn. © Catarin Seguran

    Los Arcs (Draguinhanenc)

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


26%



41%



18%



15%



0%




Vots 34 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)