Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Avètz cambiat l’ora?

Aquesta nuèch caliá avançar d’una ora nòstres relòtges e mòstras

Un còp de mai, nos an fach avançar d’una ora nòstres relòtges e mòstras per intrar dins l’orari d’estiu. Aital, a doas oras d’aqueste matin passat, son estadas dirèctament tres oras. Aquò permet d’aprofechar las oras de solelh del matin e aital d’estalviar d’energia, çò dison.
 
Las mòstras e los relòtges se mòvon a l’encòp gaireben dins tota Euròpa. Comencèt de se far a partir de la crisi del petròli de 1973, quand qualques païses decidiguèron de cambiar l’orari per aprofechar la lutz del solelh e consumar mens d’electricitat. Dempuèi 1981 aquel cambiament orari es una nòrma de l’Union Europèa.
 
Amb aquesta practica, l’ora oficiala es en estiu de doas oras de mai que l’ora solara, mentre qu’en ivèrn es d’una ora de mai.
 
 

En blau: païses ont se fa lo cambiament d’ora.
En irange: païses ont lo cambiament d’ora se fa pas mai.
En roge: païses ont s’es pas jamai fach 
© Paul Eggert



 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
3.

Encara un biais, per la tecnoestructura, de mostrar -o de far creire- qu'es ela qu'a lo poder.

  • 3
  • 0
francesc palma
2.

Diuen que s'estalvia un 0.2% quan hi ha estalvi, perquè a vegades non s'estalvia res, sobretot l'estiu amb los aires acondicionats se pert mai energia que s'estalvia. Quina putada !

  • 4
  • 0
L\\\'Alan Carcassona
1.

2) PAPIERÒT MENERBÉS (in La Semaine du Minervois, 21/03/19)
APRÈP L'ORA…
En aquesta fin de març, anam encara un còp passar de l'ora d'ivèrn a l'ora d'estiu. Vos ne faguètz pas : las oras contunharàn de durar 60 minutas o 3600 segondas, abans que qualqu'un trapèsse que comptar per 60 es d'un complicat qu'es pas de dire rapòrt a un sistèma decimal ! Amb la fin anonciada d'aquels cambiaments d'ora, nos anoncian que los Franceses n'an un sadol de passar d'estiu en ivèrn e d'ivèrn en estiu (la prima e la tardor son als abonats ausents !). En esperant la coordinacion europèa necessària, serián sièis sus dètz a optar per l'ora d'estiu permanenta. Los autres quatre, lor i agrada mai l'ora d'ivèrn. Mas (e me coneissètz, ne soi!), ne demòra 4 per cent qu'an optat per l'evidéncia : se tornar metre a l'ora del solelh.
Avèm agut dreit a d'especialistas, a de cronobiologistas qu'an explicat, en 3 minutas, aquela volontat d'aver mai de jorn, los comportaments de diurnalitat (o quicòm atal), lo desir que la nuèit vengue pas, la set de luminositat… Se parlèt de l'importància fondamentala de las seradas d'estiu amb l'aperitiu e las grasilhadas…
De qué revèla aquela volontat de transposar mièjorn a doas oras del vèspre ? Volètz que vos digue mon punt de vista sens pèrdre una minuta (o, quitament, una segonda) : es encara una fractura civilizacionala (e de las bèlas !) que se met en camin. Pensatz que los mots miègjorn e mièjanuèit perdràn tota significacion dins la mesura ont miègjorn serà pas a la mitat del jorn e mièjanuèit a la mitat de la nuèit ! A quna ora tustarà l'assasin de mièjanuèit ? A quna ora la pantofla daurada de Cendroseta tornarà venir espardenha ? A quna ora los pols seràn sensats cantar : es que los caldrà condicionar rapòrt a l'ora novèla ? Cossí farà per s'apariar amb sa collèga quand serà amorós d'una pendula ? Vesètz la lauseta dels trobadors celebrar lo retorn de l'alba a nòu oras del matin tota soleta, quand lo monde serà al trabalh e los pichons dintrats a l'escòla ? Caldrà tòrcer las agulhas dels darrièrs quadrants solaris, testimònis ancestrals del temps que passa e que fugís, per que lo solelh se plègue a las necessitats de l'ora pòst-modernista e re-actualizada ? Cossí èsser dorièr se las oras an ja doas oras d'avança ? Cossí èsser tardièr se cal esperar doas oras de mai (e pas solament al mes de mai) ? Cossí voler l'espandiment de la pensada e de l'accion ecologicas e causir referéncias orarias sus d'autras basas que la corsa dels astres, del solelh, de la luna e de las estèlas, de la nuèit e del jorn ?
Los papetas e las mametas adaptavan las oras de trabalh al ritme de la sason. La racionalizacion novèla e forçada serà un pas de mai per l'artificializacion e l'uniformizacion de las existéncias umanas, que pertocaràn a un moment o l'autre los mondes animal e vegetal. Tot aquel rambalh menat a l'entorn dels cambiaments d'oras es un procediment de depossession de la memòria collectiva e de l'usatge normal del temps.
Quart-d'ora Roch

  • 14
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article