CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 15 de setembre

Actualitats

Dijòus, 4 d'abril de 2019, 03h00 Cultura,Politica,Reportatge,Societat

Lengadòc > Lengadòc Bas > Narbonés

La filosofia al servici de las questions dels pòbles minorizats

Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Dins l’encastre dels “Dimècres a l'Ostal”, lo 27 de març se realizèt a l’Ostal Occitan de Narbona una serada de filosofia sul tèma “Se sentir occitan, que vòl dire aquò”. Balhada per lo filosòf e professor Michel Tozzi, la charradissa mesclèt l’experiéncia de Tozzi amb los testimoniatges del public convidat a participar.
 
Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar, coma foguèt lo cas d’aquela serada organizada per Convergéncia Occitana Narbonesa. Una autra possibilitat de tèma seriá lo de filosofar sus l’interès d’inscriure sos enfants dins una escòla Calandreta, Diwan o Bertsu, per exemple. Coma d’autres professionals, Michel es d’acòrdi qu’“amb lo banh lingüistic, l’enfant s’impregna d’una autra lenga e son bilingüisme lo va ajudar per aprene mai aisidament una tresena lenga.”
 
 
E per los adultes?
 
Lo public present a la serada “Se sentir occitan, que vòl dire aquò” èra compausat sonque d’adultes, mai que mai  d’estrangièrs que se considèran occitans e que se dison amoroses d’aquesta tèrra. En lor quasi-majoritat son d’afogats de l’entorn occitan.
 
En mai de l’espandiment intellectual que balhan las aquisicions lingüisticas, conéisser la lenga e l’istòria del territòri es un factor determinant dins lo desvolopament identitari. E doncas, dins la filosofia, se pòt trapar las explicas a prepaus de la fòrta fiertat identitària en çò dels pòbles còrs, catalan o basco: “La fiertat es un sentiment d’apertenéncia a una comunautat territoriala, lingüistica e culturala qu’a de valor per nosautres”, çò explica lo professor.
 
Mas transmetre las dimensions istoricas e socialas d’apartenéncia a un pòble se pòt pas apiejar sonque sul trabalh dels actors culturals, cal aver tanben una volontat  politica. Michel Tozzi explica que “lo ròtle de las politicas educativas e culturalas es de prene en compte aquel sentiment e de donar de mejans per difusar la lenga e la cultura.”
 
D’efièch, las politicas publicas e lo trabalh cultural caminan man dins la man per desrevelhar o far subsistir una nacion. “Reconquistar una lenga, s’apropriar sa cultura e assumir son accent es emancipator pertocant una dominacion mai que seculara”, çò conclutz lo filosòf.
 
 
 
 
Gisèla Naconaski
 
 
 
 
 

abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

8 d'abril 23.04h

Naturalament que los filosofs poden ajudar a far avançar las ideas de la recuperacion de l'identitat occitana. E los que portan bandieras a las manifestacions dels jecs jaunes,e coma los intelectuals, coma los obriers e tots des de son loc de trabalh. Es la conciència que formam part d'una nacion que té dret de viure, e qu' ha l'oposicion de l'estat Nazicentralista de París,mas que amb amor e pedagogia podem avançar cada jorn amb lo nostre trabal. Ora e labora. Trabalhar amb amor per la no... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 04.48h

#1 Quand parlatz dels filosòfes, sembla que parlatz de Macron e de la macronalha. E! Cal pas creire qu'un Mathieu Ricard es un filosòf! Nimai Ferry o Levy! I d'autres filosòfes qu'an plan los pès sus tèrra, mas son pas mediatizats perque desrengan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 10.12h

Lois XIV a pas jamai chausit daus filosofes per l'aidar a governar. Lo filosofe a servi a amusar la cor. Sos ministres eran scientifics, tecnicians, financiers mas pas filosofe. Quò era lo rei que fasia la filosofia. Quò es enguera vrai a nòstra epòca.
La filosofia pòd pas aidar las minoritats culturalas tant qu'es copada de las realitats economicas, socialas e politicas. S'es botada dins una gabia tròp barrada per poder interessar quauqu'un, a començar per lo pòple que manifesta ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 31
  • sol Aush 30
  • sol Bordèu 30
  • sol Briançon 25
  • sol Caors 30
  • sol Carcassona 28
  • sol Clarmont-Ferrand 31
  • sol Confolent 29
  • sol Gap 22
  • sol La Canau 30
  • sol La Gàrdia 30
  • sol Limòtges 30
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 26
  • sol Lo Puèi de Velai 28
  • sol Marselha 29
  • sol Montpelhièr 29
  • sol Naut Aran 25
  • sol Niça 26
  • sol Nimes 30
  • sol Pau 26
  • sol Peireguers 30
  • sol Rodés 30
  • sol Tolon 31
  • sol Tolosa 28
  • sol Valença 30

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Simbèls de la vila de Niça. © Catarin Seguran

    Simbòls de Niça

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)