CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 19 de julhet

Actualitats

Dijòus, 4 d'abril de 2019, 03h00 Cultura,Politica,Reportatge,Societat

Lengadòc > Lengadòc Bas > Narbonés

La filosofia al servici de las questions dels pòbles minorizats

Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Dins l’encastre dels “Dimècres a l'Ostal”, lo 27 de març se realizèt a l’Ostal Occitan de Narbona una serada de filosofia sul tèma “Se sentir occitan, que vòl dire aquò”. Balhada per lo filosòf e professor Michel Tozzi, la charradissa mesclèt l’experiéncia de Tozzi amb los testimoniatges del public convidat a participar.
 
Segon Michel Tozzi, la filosofia pòt ajudar los movements de lenga e cultura regionalas en menant lo mond a discutir e pensar, coma foguèt lo cas d’aquela serada organizada per Convergéncia Occitana Narbonesa. Una autra possibilitat de tèma seriá lo de filosofar sus l’interès d’inscriure sos enfants dins una escòla Calandreta, Diwan o Bertsu, per exemple. Coma d’autres professionals, Michel es d’acòrdi qu’“amb lo banh lingüistic, l’enfant s’impregna d’una autra lenga e son bilingüisme lo va ajudar per aprene mai aisidament una tresena lenga.”
 
 
E per los adultes?
 
Lo public present a la serada “Se sentir occitan, que vòl dire aquò” èra compausat sonque d’adultes, mai que mai  d’estrangièrs que se considèran occitans e que se dison amoroses d’aquesta tèrra. En lor quasi-majoritat son d’afogats de l’entorn occitan.
 
En mai de l’espandiment intellectual que balhan las aquisicions lingüisticas, conéisser la lenga e l’istòria del territòri es un factor determinant dins lo desvolopament identitari. E doncas, dins la filosofia, se pòt trapar las explicas a prepaus de la fòrta fiertat identitària en çò dels pòbles còrs, catalan o basco: “La fiertat es un sentiment d’apertenéncia a una comunautat territoriala, lingüistica e culturala qu’a de valor per nosautres”, çò explica lo professor.
 
Mas transmetre las dimensions istoricas e socialas d’apartenéncia a un pòble se pòt pas apiejar sonque sul trabalh dels actors culturals, cal aver tanben una volontat  politica. Michel Tozzi explica que “lo ròtle de las politicas educativas e culturalas es de prene en compte aquel sentiment e de donar de mejans per difusar la lenga e la cultura.”
 
D’efièch, las politicas publicas e lo trabalh cultural caminan man dins la man per desrevelhar o far subsistir una nacion. “Reconquistar una lenga, s’apropriar sa cultura e assumir son accent es emancipator pertocant una dominacion mai que seculara”, çò conclutz lo filosòf.
 
 
 
 
Gisèla Naconaski
 
 
 
 
 

abonar los amics de Jornalet

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

8 d'abril 23.04h

Naturalament que los filosofs poden ajudar a far avançar las ideas de la recuperacion de l'identitat occitana. E los que portan bandieras a las manifestacions dels jecs jaunes,e coma los intelectuals, coma los obriers e tots des de son loc de trabalh. Es la conciència que formam part d'una nacion que té dret de viure, e qu' ha l'oposicion de l'estat Nazicentralista de París,mas que amb amor e pedagogia podem avançar cada jorn amb lo nostre trabal. Ora e labora. Trabalhar amb amor per la no... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 d'abril 04.48h

#1 Quand parlatz dels filosòfes, sembla que parlatz de Macron e de la macronalha. E! Cal pas creire qu'un Mathieu Ricard es un filosòf! Nimai Ferry o Levy! I d'autres filosòfes qu'an plan los pès sus tèrra, mas son pas mediatizats perque desrengan.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

4 d'abril 10.12h

Lois XIV a pas jamai chausit daus filosofes per l'aidar a governar. Lo filosofe a servi a amusar la cor. Sos ministres eran scientifics, tecnicians, financiers mas pas filosofe. Quò era lo rei que fasia la filosofia. Quò es enguera vrai a nòstra epòca.
La filosofia pòd pas aidar las minoritats culturalas tant qu'es copada de las realitats economicas, socialas e politicas. S'es botada dins una gabia tròp barrada per poder interessar quauqu'un, a començar per lo pòple que manifesta ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 7
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Tarba

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Tolosa: manifestacion de sosten a las mobilizacions contra la restanca al Bòsc de Sivens

  • Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu. © Artusa Garavan

    Mónego, Bersorèlh e 'A Torbia sota 'a nèu

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


25%



30%



45%



1%




Vots 141 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)