CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 20 d'octòbre

Actualitats

Dimars, 17 d'abril de 2012, 07h00 Politica

Marine Le Pen, lo despostisme desillustrat


Comentaris Un comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargar


Jornalet vos prepausa, cada jorn a partir del diluns 16 fins al dissabte 21 d'abril, una analisi dels programas electorals dels sièis candidats mai importants a las eleccions presidencialas francesas. Tostemps s'agiràn d'analisis jornalisticas d'un punt de vista nacional occitan e imparcial.


Marine Le Pen es la candidata a las eleccions presidencialas del Front Nacional. Los seus discorses se son caracterizats, fins auèi, per aver un marcat accent populista –la defensa del poble francés en tant que quicòm d'essencial–, aital coma un proteccionisme francés e dels franceses en contra de tot çò que siá d'origina estrangièra: los immigrants, las autras lengas e culturas, l'Union Europèa, las economias emergentas, l'Eurò, o quitament lo cinèma american. Anam, çaquelà, estudiar un pauc lo seu programa electoral per las eleccions de 2012.


La recentralizacion: per la província, mas sens la província

Marine Le Pen a presentat un programa electoral que defend la necessitat de priorizar los investissements dins la campanha. En mantunas ocasions se fa referéncia als "privilegis" de París en comparason amb la província, e s'engatja per cambiar aquesta situacion. Es aital, per exemple, que lo programa ditz que cal "promòure l'accès de totes a la cultura: lo budgèt del ministèri de la Cultura privilégia tròp París, e los seus esterils favoritismes a rapòrt de la província; caldrà inversar aquesta situacion". Dins los autres domènis, la vision de Le Pen es fòrça parièra, coma per exemple, per tot çò que concernís lo malhum de trens e de transpòrt public. Le Pen prepausa de religar mai las regions, enluòc d'investir sonque sus París. Mas aquesta mena de politica se vei pas ligada a una volontat d'avançar cap a una descentralizacion de la França, per balhar mai de poder a las regions. Al contrari, Le Pen prepausa recentralizar la França. Es lo cas, per exemple, dels transpòrts, que lo Front Nacional prepausa que "l'Estat reprenga progressivament la competéncia del transpòrt, largament abandonada a las regions dins lo quadre d'una descentralizacion non planificada". 


Una politica sociala conservadora, proteccionista e masclista

La familha ocupa un capítol especific e especial dins lo programa del Front Nacional. Se ben i podèm trobar una defensa prigonda de la familha francesa, cal tanben dire que la familha que se defend es la familha tradicionala francesa. Es aital que dins lo programa i podèm legir de proposicions marcadament masclistas, coma per exemple "Abaissament de l'atge de la retirada per las maires qu'ajan agut almens tres endants o ajan agut un enfant andicapat". Aquesta tendéncia se tròba tanben dins d'autres domenis, coma las ajudas als loguièrs. Es aital que trobam, per exemple, de proposicions coma "cal simplificar lo sistèma uèi fòrça opac de las nombrosas ajudas al loguièr e de las recentrar sus aqueles que ne devon naturalament èsser los primièrs e principals beneficiaris: las familhas nombrosas, las dònas que son solas en carga d'un(s) enfant(s)...".


Una opcion anti-europeïsta: adiu a la liura circulacion de merças e personas dins l'UE

Marine Le Pen pensa que "conven d'iniciar una renegociacion dels tractats europencs per tal de rompre amb la construccion europenca dogmatica. Cal a partir d'ara bastir las basas d'una Euròpa de respècte de cap a las soberanias popularas e las identitats nacionalas". Aital, lo Front Nacional fa de proposicions perqué França "pòsca recuperar" la seuna sobirania nacionala. Per exemple, la creacion d'un "ministèri de Soberania, que coordinarà la renegociacion dels Tractats e la restauracion de la nòstra soberania nacionala". Tanben se balha fòrça importància a la recuperacion del contraròtle de las frontièras de França, es a dire, d'acabar amb los acòrds de Schengen, e d'arrestar la liura circulacion de merças e personas dins l'Union Europèa. 


Contra l'immigracion, contra los dreits de l'òme

Lo Front Nacional prepausa un fum de cambiaments de la legislacion francesa, en relacion a l'immigracion, aital coma las politicas del Govèrn. Aquò's pas nòu. Mas es interessant d'analisar las proposicions mai concretament. Per exemple, la supression del regropament familial, o la reduccion en 5 ans de l'immigracion legala de 200.000 entradas per an a 10.000 entradas per an. Tanben prepausan de cambiar la Convencion europenca dels dreits de l'òme, per evitar que las associacions de defensa dels dreits dels immigrants o pòscan utilizar coma argument de defensa. Una de las proposicions mai susprenentas es la proposicions de "l'Aplicacion de la prioritat nacionala", es a dire, que las entrepresas francesas "se veiràn incitadas a priorizar l'emplec de personas qu'ajan la nacionalitat francesa". 


Contra l'Eurò

A Marine Le Pen li agrada pas l'Eurò. Es per aquò que dins lo programa prepausa que "França deu preparar, amb los seus partenaris europencs, lo retorn a las monedas nacionalas". Tanben ditz que "la reintroduccion del franc anirà de costat d'un restablissament de prerogativas de la Banca de França en matièra de moneda".



Marçal Girbau per Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

17 d'abril 19.45h

Un fum de causas qu'agradaràn o pas al monde dimenge que ven...SUSPRESA !!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 14
  • sol Aush 13
  • sol Bordèu 14
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 14
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 11
  • sol Confolent 17
  • sol Gap 12
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 13
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 14
  • sol Lo Puèi de Velai 18
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 13
  • sol Niça 17
  • sol Nimes 20
  • sol Pau 15
  • sol Peireguers 13
  • sol Rodés 14
  • sol Tolon 13
  • sol Tolosa 14
  • sol Valença 18

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Via centrala. © Andrea Celauro

    País d'Aison (Val d'Estura)

  • A l’orle de l’amor

    Pantais (Poèmas de Lisa Gròs sus pinturas de Christine Nicolas)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Laurenç Revèst

    Montpelhièr: inauguracion de la granda exposicion patrimoniala "Max Roquèta, la libertat de l'imaginari"

  • © Franc Bardòu

    Tresaurs andorrans

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Castelar

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Toponim occitan niçard sus un bus de vila. © Catarin Seguran

    Simbòls de Niça

  • Mobilizacion a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

    Mobilizacion lo diménegue 25 de mai a Brelh de Ròia per fin de sostenir lo mantenement de la linha Niça-Coni

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


0%



14%



86%



0%




Vots 7 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)