Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Macron a anonciat d'autras mesuras per combatre la crisi dels Gilets Jaunes

Mai de pensions, mens d’impòstes e una descentralizacion adaptada a cada territòri

| Пресс-служба Президента Российской Федерации
Lo president francés, Emmanuel Macron, anoncièt dijòus passat una tièra de mesuras per combatre la crisi dels Gilets Jaunes dont baissar los impòstes e tornar indexar las pensions pus bassas sus l’inflacion. Dins aquel sens, Macron vòl una retirada minimala de 1000 èuros per totes los qu’an una carrièra completa e reduire l’impòst sul revengut d’environ 5 miliards d’èuros. Tot aquò prevei d'o compensar amb la fin de qualques excepcions fiscalas que ne benefícian las societats.
 
Dins la conferéncia de premsa, lo president afirmèt que caliá "trabalhar mai" per compensar la baissa dels impòstes e la reduccion de la despensa publica que las cèrca lo govèrn de Philipe.
 
 
Descentralizacion
 
En mai d’aquò, anoncièt d’autras tòcas de complir dins la rèsta de son mandat coma "un novèl acte de descentralizacion" dins los territòris que deurà abotir "al primièr trimèstre de 2020". Segon lo president, aquela descentralizacion deu èsser "adaptada a cada territòri" e pertocar "la politica de la vida vidanta" coma "lo lotjament, lo transpòrt, la transicion ecologica per garentir de decisions presas al pus près del terren".
 
Parlèt tanben de la reduccion del nombre de parlamentaris.
 
Enfin, se mostrèt favorable a la supression de l’Escòla Nacionala d’Administracion (ENA), ont se forma l’elèit politicoadministratiu de França.
 
De veire, dins la jornada d’aqueste dissabte, se las paraulas de Macron an convencut los Gilets Jaunes.

 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
7.

Lo primier qu'ha de far Macrona e los banquiers usurers privats, es que los gecs grocs es pugan manifestar a Tolosa, e a totas las ciutats occitanas, e a tot l'estat, sense que los afuin los cans de bou dels antidisturbis e los policias de paisà provocadors que creman e rompen lo mobiliar urban. E puei perquè pas, parlar de descentralizacion, del salari minim, de l'estat del benestar,etc.

  • 1
  • 0
Mèfi! 31
6.

Crisi
Se ditz, crisi cardiaca, crisi economia ... crisi vòl díser arrèst...
Les GJ son un problèma per Macron...

  • 1
  • 0
Guilhèm Thomas Tolosa
5.

1) Se Macron èra un tipe onèste botariá en pausa las reformas e las tornariá prene aprèp escambis e presa en compte dels avís e de las experiéncias dels partenaris socials e dels professionals ...

... coma seriá estat normal dins una democracia.

2) Deuriam trabalhar mai per d'ipoteticas baissas dels impostes ?


Encara un còp l'Estat francés fa tot un fais de promessas.

Mas çò qu'avèm agut dempuèi 2 ans son messorgas sus messorgas, las unas dessus las autras, e a totes los nivèls.

A aqueste punt, per l'ora, las promessas de Macron valon pas una peta de lapin.

  • 2
  • 5
Lachaud
4.

Crisa daus gilets jaunes? Los gilets jaunes serian una categoria coma Geromino , un dos darriers indian d'America en fugue e tot lo monde devria se felicitar de son arrestacion?
Lo discors de Macron, un test d'uòu vide per ganhar dau temps?
Perque suprimar l'ENA? A sa creacion l'ENA era considerada coma una miraudia. Uei, es discreditada tot coma la Societat de las Nacions (SDN), remplaçada per una autra miraudia ; l'ONU, uei tan ben discreditada. Quò es benleu la fauta aus gilets jaunes qu'eran pas enguera nascuts!
Mas si l'òm suprima l'ENA, perque pas suprimir tot lo sistem educatiu, en tot cas lòrs dirigeants? E lo remplaçar per de que? Los jornalistes credan que chau far de las refòrmas dempuei força temps mas jamai nos disan quala refòrma chau far. Stilò roge a tot a perdre dins aquelas refòrmas que tustan a la pòrta, a començar per son poder de jujar los eleves o estudiants.
Balhar mai de poder a la regions, mas qual poder?
Lo monde se dirige vers un governament mondial tot electronic o electro-manhetic. Chacun aura sa piausa electronica e sera controlat dempuei sa naissença.L 'om nos parla de la 5G, per far fonccionar la comunicacion per ordinator, telefòna, television mas nos disan pas qu'aquelas ondas de la 5ème generacion seran destructriças per l'environament, los animaus e los òmes. Dejà, i a daus satelites en construccion o en service alentorn de la terra que son prestas a las difusar. Mas de las vilas americanas o mesme Bruxel an interdit lòr misa en servici.
De Jornalet, l'òm porria esperar un desbat mai priond pusleu que far coma l'autrucha que per fugir lo dangier bota sa testa dins lo sable.

  • 1
  • 3
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
3.

Un brave article de « Marianne » qu’ensatja pus o mens de far comprener de qué se parla….
Benlèu qualques rodaments de cap per d’unis….

https://www.marianne.net/economie/la-france-travaille-beaucoup-moins-que-ses-voisins-repete-macron-c-est-faux-la-preuve

rodament de cap = « vertige », s’en trapa tanben en legissent jornalet 

  • 2
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article