CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 20 de junh

Actualitats

Divendres, 24 de mai de 2019, 03h00 Escòla,Internacional

La Reünion: an sancionat un ensenhaire per aver parlat creòl dins un acamp

Se tracta d’un professor de lenga creòla que l’inspector li ordenèt de parlar en francés mas que refusèt


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


Un ensenhaire de l’illa de la Reünion a recebut un “avertiment solemne” per aver parlat creòl. Lo professor foguèt convocat en abril passat per l’inspeccion, per refús d’obtemperar, çò rapòrta Z Infos 974.
 
S’agís d’un ensenhaire de l’escòla Laurent Vergès al Pòrt, abilitat a ensenhar en çò que nomenan “lenga regionala”. Lo punisson per aver parlat creòl durant una reünion tenguda l’11 de decembre de 2018 en rason d’un incident de classa. L’inspector, present a l’acamp, li ordenèt de parlar en francés jos pena de sancions, mas l’ensenhaire contunhèt de parlar dins la lenga mairala de l’80% dels escolans.
 
En seguida d’aquel avertiment, la Federacion per las Lengas Regionalas dins l’Ensenhament Public (FLARÈP) a lançat una peticion per denonciar “l’actitud escandalosa de l’administracion educativa”. Demandan tanben que se retire aquel “avertiment solemne” e que se publique una circulara academica que reconesca l’usatge de las doas lengas de la region pels ensenhaires, dins l’exercici de lors foncions.





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

25 de mai 22.35h

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai ,e de Macron,
del traidor de Matignon
qu'es d'engan farcitz e ples,
A, Macron, Macron, Macron
d'engan etz farcitz e ples.

Guilhem de Berguedà 1138-1192


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 20.16h

#5 Justament es pas rar de trobar de zorey que dison qu’a La Reünion òm sentís pas lo « racisme contra los blancs qu’i a en Guadalope e Martinica ». La fiertat d’èsser guadalopean o martiniqués es interpretada aital, coma de racisme.
Dintri pas dins las diferéncias entre los pòblaments qu’explican qu’i aja una tranquillitat aparenta a La Reünion. Mas sembla que la fiertat d’èsser reünionés es pas del meteis calibre. D’unes son persuadits que lo nom de l’illa ven d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 09.29h

En Guadalope, e Martinica , lo monde son fièrs de la lor identitat, fièrs de la lor tradicion de rebellion, fièrs de refusar la colonisacion, fièrs de la lor lenga, e la parlan tostemps e pertot . E los ensenhaires e los politics, tanben.
Segur , parièr , se tròban quauques "bounty" afrancisats, , segur lo creòle es rosigat per lo francés omni-present.
Pr'aquò… A còps las gents semblan ne pas díser arren , mès n'oblidan pas arren, e quan n'i a pro, tot d'un còp... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de mai 06.20h

#2 Se cal pas far tròp d'illusion sus la santat del kréol: malauteja tanben. E se i a pas lèu un cambiament a la region, maissanta limonada! Per téner targa a l'estat jacobin, cal una region fòrta e fièra de sa creolitat qu'aplicarà lo "Nou lé pa plis, nou lé pa moin" de Paul Vergès.
L'oral basta pas. La lenga s’empaurís rapidament. E l'escrich en creòl es pas gaire encoratjat. Al revèrs, se bota en davant los autors reünioneses que s'exprimisson en francés.
"Lofis pou la lan... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de mai 23.28h

Lo centralisme-fachisme dels governs de París cal que sia investigat per la Seu dels Drets Humans de l'ONU de Ginebra. Perquè es una violacion constant de los Drets Universals basics que pateissen tots los pobles de l'estat Francès de lenga non francesa.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de mai 14.50h

La Reunion, coma los autres dom-tom, (e tanben Corsèga) es un dels darrièrs luocs en França ont s'ausis dins la vida vidanta, totas generacions confondudas, una autra lenga que lo francès. A la diferència del cors, del basc o de l'occitan, lo creol es eissut del francès. Ne'n demora pas mens qu'es vengut una lenga vertadièra e plan usitada per la gent, coma l'es lo "joual" al Quebec. Al poder parisenc li agrada dins sos territoris la diversitat "light", aquela que fa rire e que suscita l... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

24 de mai 11.31h

A La Reünion se respira un aire que pudís encara lo colonialisme e qu'es pas prèste de s'esventar. Mai que mai dins l'educacion nacionala, amb un fum de petits Blanquers que veson lo creòl coma un patés, e que pretendon que l'ensenhar empachariá de mestrajar lo francés.
Coma per l'occitan, fa bèl brieu que lo conselh academic pel creòl s'es pas amassat. E la Region ajuda pas. Perdequé los capolièrs, los d'ara, coma ditz un comentarista sus Zinfo974, son negres per defòra mas blancs ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Orador de Glana: la cruseltat alemanda e l’injustícia francesa

Diluns passat, 10 de junh, se commemorava lo 75n anniversari del chaple d’Orador de Glana, un dels mai crusèls de la Segonda Guèrra Mondiala. Un revenge sagnós dels nazis que ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Entrevista

publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • L'afogat de trins a la gara de Matabiau (Tolosa). © Clamenç (5 ans)

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • La patrolha de França dins lo cèl de la Clapa (Narbona). © Clamenç (5 ans)

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

giny

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, Lemosin se tròba...


73%



6%



5%



11%



6%




Vots 102 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)