CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 24 de julhet

Actualitats

Dimars, 25 de junh de 2019, 03h00 Istòria,Politica,Societat

Lengadòc > Lengadòc Naut > Tolosan

Tolosa: an rendut omenatge a la resisténcia occitana a l'endrech ont moriguèt Simon de Montfòrt

Uèi, fa 801 ans qu'un grop de femnas que defendián la Ciutat Mondina tuèron lo cap de la crusèla crosada que devastèt Lengadòc


Comentaris 11 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargar


NOS





Etiquetas
montfòrt, òdpo, tolosa

Uèi, 25 de junh, fa 801 ans que moriguèt Simon de Montfòrt, un eveniment istoric qu’encara a l’ora d’ara lo pòble occitan se remembra. Dins aquel sens, e a l’endrech ont Montfòrt foguèt tuat d’un còp de pèira, un quinzenat de personas participèron dissabte passat a un omenatge a la “resisténcia occitana” .
 
L’eveniment foguèt  d’efièch un “omenatge a la resisténcia occitana, a las femnas tolosanas e a las desenas de milièrs d’occitans que resistiguèron a la guèrra d’annexion per defendre las nòstras libertats”. E mai aqueste còp la participacion foguèsse inferiora a la d’arunan, l’Organizacion Democratica del Pòble Occitan (ÒDPO) se son mostrats contents que i aguèsse de mond: "I a ua navèra generacion de joens qui arriban, aürosament".
 
Los participants a l'omenatge recordèron los uèch sègles de resisténcia del pòble occitan après la crosada contra los catars que considèran coma "lo preludi a l'invasion francesa". Dins aquel sens, se ramentèron de "las revòltas països e del famós Jacon lo Crocant, dels Tuchins d'Auvèrnhe, de las Províncias Unidas del Miègjorn per las libertats religiosas, dels Camisards, de la Republica de l'Ormada, de la Guèrra de las Damisèlas, de las Comunas de Tolosa, Narbona e Marselha e de la Liga del Miègjorn en 1871, de l'insurreccion vinhairona de 1907, dels Picatalós landeses, de la resisténcia antifaissista en 1939-1945 e de son tan gloriós maquis de Lemosin amb lo grand Georges Guingouin, Larzac, las barricadas de Tolosa, de Bordèu, de Marselha, d’Avinhon, de Narbona, del Puèi de Velai, etc."
 
La mòrt de Simon de Montfòrt
 
“Lo lop es mòrt”, çò cridavan gaujoses per carrièras los ciutadans de Tolosa lo 25 de junh de 1218. Lo cap de l’armada francesa, Simon de Montfòrt, veniá de morir esclafat per una pèira lançada per un grop de femnas que manipulavan una catapulta, segon çò que rapòrta la Cançon de la Crosada.
 
Montfòrt assetjava Tolosa dempuèi dètz meses, dins l’encastre una guèrra de vint annadas. L’armada francesa envasiguèt Lengadòc amb lo sosten del Vatican jos lo pretèxt de combatre lo catarisme, que Roma considerava coma una eretgia religiosa. Lo meteis jorn que Montfòrt moriguèt, Tolosa tornèt dins lo domeni del comte tolosan Ramon VI. Ça que la, lo nòu papa de Roma, Onòri III, encoratgèt lo rei de França a tornar assetjar Tolosa, que fin finala foguèt envasida e annexada a França en 1271.
 
Montfòrt encara se’n remembran en Occitània coma un dels chaplaires mai crusèls e es considerat coma lo responsable de l’invasion francesa de Lengadòc.
 
Segon los testimoniatges franceses, Montfòrt seriá estat un cavalièr de familha nòbla amb una morala ferma, just amb los enemics e fisèl a sas conviccions; seriá estat un òme religiós e fisèl a la Glèisa de Roma e auriá complit totes los mandats religioses. Quitament dison qu’anava a la messa abans cada combat.
 
Per contra, segon los testimoniatges occitans, Montfòrt èra un òme crusèl e sens pietat ni compassion. Es descrich coma un òme ambiciós de poder, sens cap d’escrupul per venir cap e mèstre dels territòris que conquistava en Lengadòc. Fasiá tuar, a l’espasa o al fuòc, tot lo mond, tant s’èran de catars coma se n’èran pas.
 




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

1 de julhet 17.31h

I amb el cap esclafat, era una molt bona noticia, però no fou suficient.
Com llavors, ara cal un esforç molt gran per alliberar el País, Occitània de l'opressió.
M'agradaria que ja fos així, que el poble Català i Occità ja fossin lliures...i si ja hagués passat!?
I no ho sabéssim al sud dels Pirineus!? I Vosaltres si i no ens arribés.
Cony això no es màtrix, però com m'agradaria...
Visca la Terra...Lliure! I Despertaferro!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 22.30h

#9 Que don't heed the trol gascon


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 13.02h

#8 Sul prat batlhièr de Murèth, contra l'invasion francesa, còsta los que dises mespresosament "lengadocians" (ont èra aquò, d'aquel temps, lo "lengadòc" ?), los Catalans e los Aragoneses, i èran los Gascons de Comenge, Coserans, Bigòrra e Astrarac, tant gascons coma tu, e benlèu plan mai encara.

E los maselats de Marmanda, del temps de la "crosada reiala" contra los Occitans, non o èran pas, gascons, tant coma tu, eles que totes i moriguèron ?

Montfòrt es mòrt, mas lo necitge lo... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de junh 02.08h

Bona causa endau nacionalisme lengadocian. Supòrt de Gasconha estant!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 23.01h

Las femnas foren las que l'endevinare al cap. Lo lop es mort ! Visca Tolosa Ciutat gloriosa e poderosa !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 17.46h

De la guerra contra Occitània i els càtars encara en patim les conseqüències. Del a crueltat bestial de Simon de Monfort, diríem q carnissers com Stalin. Hitler etc. I'hi ''podrien demanar consells. França i Espanya varen cimentar-se en gran part, damunt aquells tristos i horroroso fets.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 11.08h

Es una batalha per recuperar l'istòria d'Occitania, una pista a segre perque tot es fach per efaçar aquela istòria de la memoria daus occitans. Una bona iniciatva que devria aver de la prolongacion dins tota l'Occitania. L'òm pòd pas se desliurat si 'òm coneis pas son istòria.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 08.06h

#3 Agacha l'imatge qu'illustra la nòva


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 07.33h

#2 e i'a 'n'a placa ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 07.27h

#1 Còsta lo teatre Sorano de Tolosa, andanas Jules Guesde.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Cal una volontat politica

En Paraguai, lo guaraní es lenga oficiala dempuèi l'an 1992, mas èra una oficialitat que se podiá pas remarcar. Puèi en 2010 se faguèt una lei que demandava ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Conferéncia de Yan Lespoux sus las relacions occitanocatalanas en Malhòrca (11.05.2017)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Carnaval Gascon a l'Isla de Baish 2013. © Yves Sénécal

    Carnaval Gascon 2013 a L'Isla de Baish (Savés)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • © Lissandre Varenne

    Senhaletica en Marjarida

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Laurenç Revèst

    Ua comua de la valaia dai Palhons: L'Escarea, gents de cadea

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Bordèu. © Magalí Blénet

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Senhaletica bilenga: las charrièras de Vèina (País de Buech). © Laurenç Revèst

    Senhaletica bilenga de las charrièras de Vèina (País de Buech)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per recuperar l'occitan, creses que cal un combat politic?


90%



9%



1%




Vots 106 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)