CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 15 d'octòbre

Actualitats

Dimars, 25 de junh de 2019, 03h00 Escòla,Politica,Societat

La situacion de l’occitan dins l’ensenhament

L’Assemblada occitana ven de publicar un dorsièr complet qu’analisa, descriu e detalha la situacion e se conclutz amb de revendicacions maximalistas


Comentaris 4 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (14 vòtes)
carregant En cargar


L’Assemblada Occitana ven de publicar un dorsièr complet sus la situacion de l’occitan dins l’ensenhament. Après que l’occitanisme es estat trebolat pel projècte de reforma del licèu e del bachelierat, dicha “reforma Blanquer”, l’Assemblada a fach un document ont analisa la situacion. Sus aquela reforma, lo rapòrt introdutz:
 

“La dicha «reforma Blanquer», dau nom dau ministre de l’Educacion francesa Jean-Michel Blanquer,prevei de modificacions dins li “dotacions oràrii”. Li “dotacions oràrii” son lu mejans atribuits a l’ensenhament dei lengas minorizadi dins l’educacion publica. Desenant s’atribuiràn au solet ensenhament bilingüe e non pus a l’ensenhament de l’occitan coma lenga viva. Aqueli mesuras menaràn a la desaparicion de l’opcion d’occitan dins lu establiments escolars de l’Occitània Granda (la part d’Occitània sota administracion francesa), per manca de mejans.”
 
Lo rapòrt analisa la situacion dins totes los territòris occitans e ne fa una analisi istorica dempuèi la Terror menada per los jacobins, la lucha contra los “patois” a l’escòla, lo principi del lingüicidi marcat per Jules Ferry en 1881, las umiliacions a l’escòla, e la dicha Vergonha, ben nomenada “esquizoglossia occitana”, o complèxe d’inferioritat dels locutors.
 
Rapòrta tanben lo cambiament que i aguèt a partir de 1951 amb la dicha Lei Deixonne, “primier cas de legislacion dins li lengas minorizadi, après de decennis de lucha e de revendicacions dei militants de l’ensenhament de l’occitan.” Mençonan puèi d’autras leis, de la Bas-Lauriol a la Toubon, que subreprotegisson la lenga francesa al detriment de l’occitan e de las autras lengas territorialas de l’estat.
 
Dins aquela epòca, lo rapòrt tanben soslinha las inegalitats territorialas. “Li zònas que comptavan mai de locutors primaris (especialament l’espaci nòrd-occitan) èran aqueli dont l’ensenhament èra mens organizat e i si prepauava gaire de pòsts de personau qualificat”, a causa de l’alienacion dels locutors, descriches per Joan Bodon coma “occitans sens o saber”.
 
A partir d’aquel moment, lo rapòrt fa una analisi exaustiva de l’istòria e de la situacion actuala. S’analisa las calandretas, las primièras escòlas publicas que prepausan d’occitan, las escòlas bilingüas, l’inscripcion de las lengas dichas “regionalas” dins la Constitucion francesa, la Lei d’Aran, l’oficialitat en Catalonha, la situacion dins las Valadas, a la Gàrdia, a Mónegue e al nivèl internacional.
 
Se detalha las penúrias dels professors, las reduccions dels pòstes, los concorses del CAPES, los oraris, e tota la situacion en general en raportant quitament d’exemples concrets.
 
Se detalha tanben la situacion al nivèl universitari, lo mesprètz de la classa politica e lo chauvinisme tant de l’extrèma drecha coma de l’extrèma esquèrra, lo refús de l’estat de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas, los oraris d’ensenhament de l’occitan, la convencion signada entre l’ÒPLO e lo Ministèri francés de l’Educacion que se materializa pas, e quina realitat occitana actuala que siá.
 
Dins lo rapòrt, l’Assemblada Occitana reconeis los collectius que se baton per l’occitan dins l’educacion coma la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO), las escòlas associativas Calandreta, l’Escòla Occitana d’Estiu (EOE), l’Universitat Occitana de Nimes (MARPÒC), las assocacions mistralencas coma Provençau Lenga Viva [Prouvençau Lengo Vivo], etc. “Mas a l’encòp, revendicam mai de rigor e mai de maximalisme”, çò precisa.
 
Enfin, se rapòrta tota la mobilizacion que s’es a menar a bon tèrme en soslinhant la manifestacion que se tenguèt a Tolosa lo 17 de febrier passat.
 
En conclusion, l’Assemblada Occitana demanda que las revendicacions sián pus maximalistas, que se crega pas ninòiament que la solucion vendrà de l’estat francés, e que s’accèpte que sèm dins una situacion de conflicte lingüistic, en especificant una longa tièras de tòcas minimalas d’aténher per reversar la situacion.



 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

10 de julhet 18.28h

LO BLUES DE L’ENSENHAIRE
Sus la melodia de Calant de Vilafranca.

Devenètz ensenhaires
À foarça d'estudiar,
Lu voastres governaires
Vos saupran encular!

Tralala tralala
Lo Ministre lo mi mete,
Tralala tralala
E lo Rector lo mi remete:
Vai que m’aquò l'ensenhament
Lo n’ escagàsson, lo n’estramàçon!
Vai que m’aquò lu ensenhaires
À pichin fuèc lu fan crebar!

Aqueu mestier tant beu,
Lo sabi, es malaisat,
Ma m' an passat l'auceu
E lo m’an repassat!

Quora ai pilhat li dralhas... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de junh 11.59h

#2 Lo Triangle Sacrat es Niça Bordèu Guardamar…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de junh 09.08h

La carta es faussa. L'a ben pus de sites bilingues francés occitan en Provença.

Ren que per bocas de Ròsa, vaquí la tiera :
http://www.tice1d.13.ac-aix-marseille.fr/languereg/pages/ecole.htm
https://www.aeloc.fr/articles.php?lng=fr&pg=587&mnuid=1321&tconfig=0

3 sites bilingues publics, 23 sites d'ensenhament "continu" (3h per setmana), just per lo 13. Dins l'Acadèmia de Niça, l'es tanben un autre site binlingues a l'escòla deis Orangers.

S'aquesta carta es la vision de l'ensenhament d... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

25 de junh 23.16h

Los barbars del nord contunhan mostrant sas intecions criminals amb la nostra lenga, totas aquestas afrontas s'an de portar al Conselh d'Europa denunciant a lo govern esterminador de la lenga d'Oc propia dels trobadors que lo govern francès non reconeis. S'aurian de far protestas conjuntas de totas las lengas de l'Estat per protestar contra aquesta nova violacion del govern de París a l'ensenhament.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Que pas res nos arrèste

“Òu, Union Europèa, calma-te. Torni dire: s’ensajas de qualificar nòstra operacion d’invasion, nòstre prètzfach es simple. Dobrirem las pòrtas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 12
  • sol Aush 12
  • sol Bordèu 12
  • sol Briançon 14
  • sol Caors 12
  • sol Carcassona 14
  • sol Clarmont-Ferrand 11
  • sol Confolent 14
  • sol Gap 14
  • sol La Canau 13
  • sol La Gàrdia 13
  • sol Limòtges 11
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16
  • sol Lo Puèi de Velai 11
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 10
  • sol Niça 18
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 12
  • sol Peireguers 12
  • sol Rodés 12
  • sol Tolon 12
  • sol Tolosa 12
  • sol Valença 18

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • Nhèu d'abriu en Aran. © Xavi Gutiérrez Riu

    Nhèu d'abriu en Aran

  • © CD

    Escòla Calandreta dau Mas. Drap (País Niçard)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • La Primada de Montsegur, 17 de març 2012

    Primada de Montsegur, 17 de de març 2012

  • Serada occitana a Malhòrca

  • Fèsta occitana a Barcelona, a l'ocasion del cinquen anniversari de Jornalet

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Niça vièlha en occitan niçard. © LR

    Niça vièlha en occitan niçard

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Carnaval independent de Niça. © Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc

    Carnaval independent de Niça

  • © Montse Torres -  Arxiu dels Castellers de la Vila de Gràcia

    "Castellers" catalans en Bearn

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)