CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 21 de setembre

Actualitats

Dimècres, 3 de julhet de 2019, 03h00 Economia,Environament,Internacional,Politica

L’ÒNU avertís que la planeta es sul camin de l’”apartheid climatic”

Lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans avertís que los rics an escalfat la planeta e que los paures ne son a mand de patir las consequéncias


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


Lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans, Philip Alston, avertís que lo cambiament climatic pòt agravar las inegalitats sòcioeconomicas dins tota la planeta
© ÒNU/Loey Felipe





Documents
Etiquetas
calfament global, cambiament climatic, ònu, pauretat

Lo Mond va devèrs un “apartheid climatic”. Amb aquelas paraulas, lo raportaire de l’ÒNU sus la pauretat extrèma e los dreches umans, Philip Alston, avertís que lo cambiament climatic pòt agravar las inegalitats sòcioeconomicas sus tota la planeta, e mai assegura que los que ne son mens responsables son los que ne patiràn mai las consequéncias: “La mitat mai paura de la populacion mondiala, 3,5 miliards de personas, es responsabla de sonque un 10% de las emissions de carbòni del temps que lo 10% dels mai rics es responsable d’un 50% d’aquestas emissions. Una persona de l’1% mai ric fa servir 175 còps mai de carbòni qu’una del 10% inferior”, çò precisa.
 
En mai d’aquò, Alston avertís que los pus rics “seràn los melhors plaçats per afrontar lo cambiament climatic, del temps que los pus paures, que son los que qu’an contribuit mens a las emissions, seràn los pus greujats”. Es dins aquel sens qu’a dich que “riscam un scenari d’«apartheid climatic» ont los rics pagan per escapar a l’escalfament, a la famina e al conflicte, mentre que la rèsta del Mond patisson”.
 
 
De mesuras dins la marrida direccion
 
Dins lo rapòrt, Alston mençona explicitament Brasil, China e los Estats Units, coma de païses que “prenon de mesuras miòpas dins la marrida direccion”. En mai d’aquò, soslinha que fòrça govèrns auràn la temptacion de “balhar al sector privat la lucha contra la crisi climatica”, çò qu’aurà per consequéncia que “l’esplecha de ressorsas naturalas e l’escalfament global se poirián accelerar al luòc de demesir”. Dins aquel sens conclutz net e clar: “L’istòria de l’indústria dels combustibles fossils met en evidéncia que l’excès de fisança en los actors amb tòca lucrativa garentirà gaireben de violacions massissas dels dreches umans”.
 
 
120 milions de paures en mai, 140 milions de migrants en mai
 
Alston a calculat que se la temperatura quita pas de pojar, i aurà 120 milions de paures en mai en 2030. A mai, en 2050, los efièches de l’escalfament global obligaràn 140 milions de personas de migrar de l’Africa subsahariana, del sud d’Asia e de l’America Latina.
 
 
Los païses responsables fan pas res
 
Enfin, lo raportaire denóncia, qu’en despièch d’aquelas previsions, los païses responsables “contunhan de far coma se se passèsse pas res”.

 
 



 





 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

11 de julhet 17.51h

Si en son de rucs, quan ho veuran, podem dir, podem fer, que si ells no reaccionen...
Que mes cal esperar, que els que manin perdin unes eleccions, o que, be, mig Planeta ja se n'ha anat a la merda, quan toca a Paris, o a Londres, o a Roma, o a Berlín, o a Tokyo, o a Pekin, o a New york.
El dia que ho vegin serà massa tard.
Cony de Governants! A que espereu!?
Visca la Terra...lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

6 de julhet 00.33h

#4 Demandar als paures de far mens d'enfants non se fa sonque amb l'idèa de far descréisser la populacion mondiala. Los paures an doas rasons, dins lo tèrç mond, de far fòrça enfants :

1) L'ignorància dels mejans contraceptius e/o la volontat religiosa de non los emplegar pòdon explicar una partida d'aquela feconditat tant importanta mas…

2) Quand non i a pas ni proteccion sociala per accedir als sonhs medicals ni sistèmi de caissas de retirada pels mai vièlhs, qui noirirà los v... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 de julhet 23.14h

Lo qu' avem de pensar tamben es amb la poblacion mundiala que creis de manera descontrolada. Cal posar un pauc de control sustot en los països mai paures coma Africa, America del Cente e Sud,.... Non se pot tenir vint filhs. Cal far una tasca d'educacion per aquestes continents


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de julhet 09.29h

Lo raportaire denóncia, qu’en despièit d’aquelas previsions, los païses responsables “continuan de far coma se non se passèsse pas res”. Aquò se ditz "lo denèc". Denegar es vengut una especialitat confirmada del governament de la macronalha. Lo raportaire auriá agut mailèu fait de denonciar lo liberalisme, que promòu l'egoïsme e la psicopatia en principalas qualitats umanas…


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de julhet 07.59h

#1 O filh de lop, mas la barras jamai? Credas pieg qu'una aucha bòrlha. N'i a pro de legir vòstre bargassadís conspiracionista en diable.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

3 de julhet 07.30h

Pura propaganda que l'ONU creda au fuòc alaidonc que qu'es ela qu'a botat lo fuòc. L'òm acusa totjorn los estats e darrier los estats, los individus.

L'òm creu que l'ONU fai la patz mas organisa la guerra; l'òm creu que l'ONU denonça l'apartheid climatic mas qu'es ela qu'a organisat tot aquò perque es sos la dependença de la ponhada de milliardaires que dominan lo monde e que son mestres daus estats los pus poderos.

Los milliardaires que dominan son sur lo punch de perdre la gu... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 27
  • sol Aush 26
  • sol Bordèu 26
  • sol Briançon 18
  • sol Caors 26
  • sol Carcassona 20
  • sol Clarmont-Ferrand 27
  • sol Confolent 24
  • sol Gap 18
  • sol La Canau 26
  • sol La Gàrdia 25
  • sol Limòtges 25
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 22
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 20
  • sol Naut Aran 20
  • sol Niça 21
  • sol Nimes 22
  • sol Pau 25
  • sol Peireguers 27
  • sol Rodés 26
  • sol Tolon 26
  • sol Tolosa 25
  • sol Valença 25

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Asuèlhs de Menerbés. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Menerbés

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Barcelona. © CAOC

    18a Dictada Occitana

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • © Adriana Díaz

    Canas 2019

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Narbona. © Cercle Occitan de Narbona

    18a Dictada Occitana

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • © Pep Casasayas

    22u corsa Aran per sa Lengua (26-7-2015)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs Bigordans

  • Al Machu Picchu. © Severina Granet

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • Estanh de Vacivèr. © Xavi Gutiérrez Riu

    Val d'Aran

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)