Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Accion espectaclosa per l’ensenhament de l’occitan

Una tièrz de bandeiròlas gigantas, que se poiràn veire e legir de l’aire estant fins a la rintrada

Contunha la mobilizacion per l’occitan dins l’educacion publica a Sant Antonin (Causse de Cailutz) après la menaça  de desparicion en Occitània tota, e de la supression de las classas d’occitan del collègi Pèire Vairon [Pierre Bayrou] qu’a daissat una centena d’escolans sens aquel drech.
 
Una tièra de bandeiròlas gigantas, que se pòdon veire e legir de l’aire estant. La primièra disiá “Finit l’occitan al collègi? Los corses seràn suls bauces”. En avertissent que se l’escòla ensenha pas la lenga, lo pòble organizarà d’alternativas, çò rapòrta lo compte Facebook de Lenga Viva.
 
La segonda bandeirolassa, que vesètz sus l’imatge, avertís en forma de leiçon que lo non-respècte de la diversitat lingüistica e culturala concernís totòm e pas solament los occitanofòns: “Se l’occitan despareis, lo francés seguirà”, çò ditz.
 
Desenant, cada setmana se pausarà una nòva bandeiròla fins a la rintrada. A mai, son a publicar un fuelheton e a metre en òbra d’autras accions per revendicar lo drech d’estudiar la lenga del país.
 
Dins lo cas del collègi de Sant Antonin, la principala manten que i a pas d’oras atribuidas a l’occitan mas que “seràn utilizadas per d’autras fins”. La professora de lenga nòstra, Linda De Lorenzo, a aviada una campanha de signaturas sul sit MesOpinions.com per exigir lo restabliment complet de l’opcion d’occitan.
 
En general, dins totes los establiments del país l’occitan risca de desparéisser, coma o  denóncia lo CRÈO de Tolosa dempuèi qualques meses.






Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
5.

Una bona idea la de posar aquests panelhs. Supòs qu' aissò de recuperar tres de quatre ores en aquesta escola, servirà per que las altras puguin recuperar las igualment.
E ara una cançoneta amb umor de Guilhem de Poitieu, que dis que "no ten amor ni en vol".

D'amor no dei dire mas be.
Car no'n ai ni petit ni re ?
Car ben leu plus no m'en convé !

E a las seguentas cançons predica sobre lo vassalhatge de l'amor cortès.

Obediencia deu portar
a maintas gents qui vol amar,
e convé que sapcha far
faitz avinents
e que's gart en cort de parlar
vilanament.

1071-1126

  • 3
  • 0
Gerard Cairon Florentin d Albigés
4.

Òsca per aquela accion!
- L'eslogan retengut es remirable:
Pòt far comprene al monde`que la reivindicacion per l' occitan, aquò's pas sonque una tissa fantasièirosa de qualques tusta-boisses que vòlon aparar lo " patoès"( coma fòrças dison) , mas qu'es ligada amb la defensa de la culturò-diversitat de la planeta- e que- emai lo francés, poiriá ben un jorn, passar, de lenga dominanta a lenga dominada....
-lo biais d'expausar aquel eslogan - al mièg d'un camp pel causse- es tanben quicòm de terrible- avèm besonh d' idèias e d'accions coma aquelas- d'un activisme non- violent ( per que, al punt ont ne sèm, tota autra fòrma d'activisme seriá contra-productiva) - mas determinat.
Encara un còp, mercé, monde de Sant Antonin. nos donatz l'exemple....

  • 8
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
3.

2# 1#

Cal pas desconar tanpauc !

I cap de batèsta de gazanhada : Aviam 4 oras /setmana, n'avem 3 oras /setmana, i perdem una ora/setmana !

Volèm 6 oras /setmana d'occitan ! 8/oras setmana per l'an que ven !

Es pas ambe de clesques que ganharem !

La batalha es de cada ora de cada jorn de cada annada!

  • 12
  • 9
Ferriòl Macip
2.

#1 Justament, la redaccion pòt anonciar que la batalha es ganhada. L'occitan demorarà en aquel collègi. O raportarem dins l'edicion de deman de Jornalet

  • 13
  • 1
RAINAL
1.

Finalament, aprèp una batèsta de qualques meses, son tres oras/setmana sus quatre que seràn fachas dins aquel collègi. Çò qu'es interessant es que l'educacion nacionala a sentit que la mobilizacion èra en tren de montar dins la populacion, de mercès a totes, e, entre autres de las bandièiras bèlas, e que valiá mai, per ela, tornar sus sa decision, avans de pèrdre la facia… Mas es pas una victòria de deguns. E fa la pròva, se n’èra besonh, que l’Estat francés cambia pas e que vòl totjorn tuar las lengas autoctònas, que que ne diga. E vòl dire tanben que la subrevida d’una lenga demòra un combat.

  • 19
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article