CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 25 d'agost

Actualitats

Dimenge, 21 de julhet de 2019, 03h00 Internacional,Sciéncia,Societat

50 ans de l’arribada de l’òme sus la Luna

Lo 20 de julhet de 1969, de centenats de milions de personas seguissián en dirècte l'eveniment per la ràdio e la television


Comentaris 6 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Fa 50 ans, lo 20 de julhet de 1969, de centenats de milions de personas seguissián en dirècte, per la ràdio e la television, l’arribada de l’èsser uman sus la Luna. Atal, dins un an caracterizat  per de guèrras, de faminas, de violéncia e una guèrra freja entre los Estats Units e l’Union Sovietica, que concorrián per conquistar l’espaci, las televisions de tota la planeta mostravan los imatges dels astronautas Neil Armstrong e Buzz Aldrin a caminar sus nòstre satellit.
 
Mentre que l’astronauta Michael Collins, virava tot sol sus la Luna dins sa nau en esperant lo retorn dels autres dos, Armstrong disiá la celèbra paraula: “un pichon pas per l’òme, un pas de gigant per l’umanitat“.
 
A aquel moment, la sala de visualizacion de l’Union Sovietica aplaudiguèt l’eveniment amb entosiasme, malgrat la fòrta rivalitat. Lo cosmonauta Aleksei Leonov escriguèt: “Totòm desmembrèt qu’èrem totes de ciutadans de diferents païses de la Tèrra. Aquel moment uniguèt realament la raça umana”.
 
L’Union Sovietica aviá pausat un aparelh sus la Luna dètz ans abans.

 
 

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

22 de julhet 23.23h

Holliwoot gravet un video a un estudi simulant lo moment de posar lo ped a la luna. Perquè ?
Non i an tornat pus. Perquè ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de julhet 13.09h

#3 E de tant de sauses que costèc, e de tant de cientifics ath trabalh,
en 50 ans d'estudis e arrecercas no an cap sabut o poscut trobar-i
ni eth Con (dera Lua) e ni tampòc eth Colhon (dera Lua) ????


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

22 de julhet 11.45h

#3 Ah, non. La màger part que pensan que cau causir: caminar o nhaspar mastegon.
Es per aquò que i a nacions qui arriban dinc a la lua e non-nacions que se daishan morir la lenco. Lhèu Michel Sèrra qu’avè rason après tot.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de julhet 13.46h

L’eveniment qu’avó un impacte limitat pr’amor que’u hesón per rasons limitadas, qui èran de har la barba aus soviets. La sciéncia n’èra pas sonque un “plus”. Un còp complida la mission, per après que s’i perdó l’interès d’i anar pr’amor lo ratio còstas/profieits non valè pas.
Tant i a qu’èra ua hèita estabosidera tà totòm qui vedi enlà deu son camp de caulets. Solide que cau explorar! La sciéncia n’ei pas lo tot, mes shens la sciéncia qu’èm autant ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de julhet 10.02h

#1

Fau beleu lu tornar, ‘quel eslogan, i a 50ans dins lu temps, per ne’n sasir un brin de sinhificaci’ non ?

Sauv a desjà batre l’antifònia, ‘queriá la prumiera vetz qu’un uman se pradelava sus ‘na sola autra que la de la Terra ; vei-lu-quí beleu lu grand pas realisat de l’umanitat.
Faudriá beleu restar de totjorn tot ‘nalisar dins de las grandas eideias que ‘chaban par virar ne’n rodelon dins l’aiga.

JP Bertrand


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de julhet 07.04h

"un pas de gigant per l'umanitat " ? ? ?
Per la tecnologia , vertat !

Per l'UMANITAT ? ? ? ? un pas de gigant ? lo quau ?
Cambièt qué ?
An cambiat , los umans ?
An deishat las guerras ? an deishat de tuar , persecutar , oprimir ?
An deishat de saquejar e destrusir la Tèrra ?
o au contrari tota aquera tecnologia ufanosa los uflan l'orgulh mei enqüèra ?

Un eslogan de propaganda ! n'es pas una VERTAT , a tornar díser , torn... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

La banalizacion del faissisme

Avètz entendut de paraulas coma “islamoesquerrista” o “totalitarisme verd”? O encara que se ditz “assistits” als paures e “assistanat” al sistèma ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”

Thierry Offre actor culturau de l’occitan e escriveire, mai pereu climatològ

“Dins l'espaci occitan, l'escaufament es ben en camin”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Uvernada Lou Dalfin 2012. ©  Cristòl Daurore

    Uvernada Lou Dalfin 2012

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • Carnaval e fèsta per l'anniversari de la naissença de Jausep Garibaldi a Niça

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

  • Julien Cazenave

    17.02.2019: manifestacion a Brussèlas en sosten als independentistas catalans

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Carnaval de Limós. © Franc Bardòu

    Carnaval de Limós 2013

  • Còth deth Tormalet, 18/07/2012

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

T’inquieta la situacion politica en Itàlia?


0%



100%



0%



0%



0%




Vots 1 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)