Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Monti se’n va l’an que ven del temps que Berlusconi a anonciat que se tornarà presentar a las eleccions

Lo primièr ministre italian, Mario Monti, presentarà la siá demission quand s’aprovarà lo budget de l’estat per l’an que ven, segon çò qu’anoncièt dissabte passat al Palais del Quirinal, sèti oficial de la presidéncia italiana. Segon lo comunicat oficial, Monti considèra qu’a pas mai lo sosten del parlament pr’amor que lo partit de Berlusconi l’a levat.

Del sieu costat, l’èx-primièr ministre italian, Silvio Berlusconi, anoncièt que se presentarà a las eleccions d’abril de 2013. “Tornarai per ganhar”, çò diguèt en de comentaris publicats per Il Corriere della Sera. “Tornarai amb tristesa al servici public, e o farai pel sens de la responsabilitat“, çò diguèt.
 
Berlusconi mercegèt lo trabalh fach pel secretari general del sieu partit, lo Pòble de la Libertat, Angelino Alfano, mas diguèt qu’Alfano n’a pas encara pro d’experiéncia per intrar al poder. “Totòm pensava que caliá un dirigent coma Berlusconi en 1994” çò diguet d’esperel, del temps qu’apondiá que desvoloparà “un nòu lideratge amb lo fantastic Angelino Alfano, mas cal de temps per qu’el venga cap”.
 
L’èx-primièr ministre aprofechèt las declaracions per atacar tornarmai lo sistèma judiciari italian, “una magistratura poderosa” e “irresponsabla” segon il Cavaliere.
 
Ça que la, Berlusconi foguèt condemnat lo passat mes d’octòbre a quatre ans de preson, e a non poder pas ocupar cap de carga publica dins los tres ans a venir  per l’afar Mediaset sus compra e venta de dreches de filmes. Berlusconi, al delà, es estat tocat per divèrses escandals sexuals.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

Se cal pas estomacar de veire tornar lo Cavalièr (sens caval…). Dins l'Exagòn, n'i auriá plan aguts, e maites, per votar per Strauss-Khan, que ne coneis un brave bocin en terme d'escandals ligats a la pulsion sexuala, e maites, encara, dispausats a votar per un Copè que trepeja totes los vestigis de dreits socials e de dreits del trabalh sens lo bocin pus mendre de culpabilitat, dins una amira dreitassièra digna de l'escòla d'economia ultraliberala de Chicago (aquela qu'amb l'ajuda tuassaira de la CIA, e dels cartèls de dròga locals, instaurèt totas las republicas bananièras d'America del Sud dins la segonda part del sègle XX). Perqué los Italians votarián pas per aquel arganhòl un còp de mai ? Aprèp tot, eles tanben, e mai se vòta a esquèrra, auràn una esquèrra que la darrièra que bracegèt en Grècia, Espanha, França, Englatèrra, una esquèrra de la segonda pòrta a dreita. I a pas mai de democracia, e se ne volèm cobrar una, la caldrà agantar armas a la man, d'aquí a pauc, se tot contunha de virar aital…

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article