CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dimenge, 4 d'agost de 2019, 03h00 Internacional,Lenga,Politica,Societat

L’UNÈSCO declara Bolívia país sens analfabetisme

Amb l’aplicacion d’un metòde cuban qu’a reüssit a allfabetizar mai de dètz milions de personas en America Latina


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Bolívia es un país sens analfabetisme, çò a declarat l’UNÈSCO. L’organisme internacional assegura qu’a l’ora d’ara lo taus de mond que sabon pas legir ni escriure en Bolívia es d’un 3,8%. Per tant, es en dejós del 4%, qu’es lo lindal marcat per l’UNÈSCO per far una tala declaracion.
 
Lo viceministre de l’Educacion Alternativa, Noel Aguirre, a anonciat aquela declaracion “amb fiertat” del temps qu’a assegurat que “l’estat contunharà de trabalhar per arribar a las populacions residualas”. Aquò vòl dire que faràn d’esfòrces per alfabetizar mai que mai de personas de mai de 60 ans, çò rapòrta El Buen Diario.
 
Per eradicar l’analfabetisme, las autoritats bolivianas an aplicat un metòde nomenat “Yo, sí puedo” (Si que pòdi) fach en Cuba de la man de la pedagòga Leonela Relys a la demanda de Fidel Castro. Aquel metòde a capitat a alfabetizar mai de dètz milions de personas e es estat aplicat amb succès en de païses coma Argentina, Veneçuèla, Mexic, l’Eqüator, Bolivia, Guatemala, Nicaragua, Haití e Colómbia.
 
 
Alfabetizats en lors lengas autoctònas
 
De soslinhar que lo mond son estats alfabetizats en lor lenga mairala, o en la lenga qu’auràn causida. Bolívia es un dels païses que respècta plan lo plurilingüisme fins al ponch que totes los foncionaris son obligats, dempuèi lo 2 d’agost de 2015, de parlar almens una lenga autoctòna del país. Aital se complís la lei de 2012 que concedissiá un relambi de tres ans als foncionaris de l’estat per aprene almens una de las lenga originàrias d’aquel país sonat oficialament “Estat Plurinacional de Bolívia”.
 
 
Reconéisser e protegir totas las lengas


Lo govèrn de Bolívia faguèt amb aquela lei de 2012 un pas endavant per protegir sa diversitat culturala en aprovant la Lei Generala dels Dreches e de las Politicas Lingüisticas, que foguèt promulgada pel president bolivian, Evo Morales, lo 2 d’agost de 2012 a Sucre, a l’escasença del Jorn de la Revolucion Agrària e Comunautària. Aquela lei es destinada a “reconéisser, protegir, promòure, divulgar, desvolopar e regular los dreches lingüistics individuals e collectius” dels bolivians, çò diguèt Roberto Aguilar, ministre de l’educacion de Bolívia.
 
La lei cèrca de recuperar e reviscolar las lengas oficialas en perilh de desaparicion. Los ciutadans bolivians an drech d’emplegar lor lenga mairala de faiçon orala e escricha, d’i recebre l’ensenhament, d’aver lor nom en lor lenga e de demandar qu’en de situacions oficialas lor sián explicats lors dreches, lors obligacions e d’autres aspèctes legals. An drech tanplan de preservar la lenga e la cultura qu’i apertenon.


 
Las lengas de Bolívia
 
Las lengas oficialas en Bolívia son 37: lo castelhan e 36 lengas autoctònas de las diferentas nacions indigènas del país. Las mai estendudas son lo quíchoa, l’aimara e lo guaraní. Segon l’article 5 de la Constitucion, “son lengas oficialas de l’Estat lo castelhan e totas las lengas de las nacions e pòbles indigènas-originaris-païsans, que son l’aimara, l’araona, lo baure, lo bésiro, lo canichana, lo cavineño, lo cayubaba, lo chácobo, lo chimán, l’ese ejja, lo guaraní, lo guarasu’we, lo guarayu, l’itonama, lo leco, lo machajuyaikallawaya, lo machineri, lo maropa, lo mojeño-trinitario, lo mojeño-ignaciano, lo moré, lo mosetén, lo movima, lo pacawara, lo puquina, lo quíchoa, lo sirionó, lo tacana, lo tapiete, lo toromona, l’uru-chipaya, lo weenhayek, lo yaminawa, lo yuki, lo yuracaré e lo zamuco”.


Segon lo recensament de 2001, un 47% dels ciutadans de Bolívia sabon parlar qualque lenga indigèna e lo 36% l’an coma lenga mairala. La populacion bilingüa, o plurilingüa, representan lo 33,2 % de la populacion, del temps que los monolingües en espanhòl son lo 49,8% e los monolingües en una lenga originària son l’11,6%.

 


 
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 21
  • sol Aush 19
  • sol Bordèu 20
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 19
  • sol Carcassona 17
  • sol Clarmont-Ferrand 18
  • sol Confolent 18
  • sol Gap 14
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 18
  • sol Limòtges 20
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18
  • sol Lo Puèi de Velai 17
  • sol Marselha 20
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 17
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 19
  • sol Rodés 20
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 18
  • sol Valença 18

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Costiera de Gavotina marítima : Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh. © RL

    Costiera de Gavotina marítima: Tròces de vial d'a marina de Mónego a Caboalh

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Magalí Barceló

    Santa Gabèla: quatrena fèsta del fogal rural La Gabèla

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • © Laurenç Revèst

    Cavairac (Costièra de Nimes)

  • Asuèlhs de Garnagués. © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Garnagués

  • Fòto de Pascau Sebat

    Cauma generau, Tolosa 5 de febrièr de 2018

  • © Laurenç Revèst

    Vista de Nimes, lengadociana per l'istòria, provençala per lo dialècte

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Gavotina marítima: trofèu d'August e vila vielha d'A Torbia

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)