Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaComengeCoserans

La reforma Blanquer e los presonièrs politics catalans an marcat la 32a amassada del Pòrt de Salau

A l'eveniment an participat ongan unas 500 personas dont Anna Geli, deputada aranesa al Parlament de Catalonha, amb una respresentacion del movement politic aranés Aran Amassa

L’ensenhament de l’occitan a l’escòla publica, menaçat per la reforma educativa francesa, e la libertat dels presonièrs politics catalans son las revendicacions que se son mai ausidas aqueste dimenge al pòrt de Salau, dins l’encastre del  32n rescontre occitanocatalan que se ten cada primièr dimenge d’agost sus aquel còl pirenenc entre los païses de Coserans e Palhars.
 
Fa ja 32 ans qu’occitans e catalans se retròban aquí, a 2100 mètres d'altitud. Los occitans partisson de Salau (Coserans) e los catalans de la vila catalana d’Esterri d’Àneu. L’amassada, organizada pel CAÒC e per l’ASPIC, es venguda un simbòl d’amistat e de revendicacion nacionala dels dos pòbles vesins. L’eveniment a comptat ongan sus lla participacion de cinc centenats de personas, dont Anna Geli, deputada aranesa al Parlament de Catalonha, amb una respresentacion  del movement politic aranés Aran Amassa.
 
Coma totjorn, se faguèt d’actes d’afrairament, d’escambis de produches dels dos terraires, de danças tradicionalas, de discorses de benvenguda, e fin finala s’issèt las bandièras de las doas nacions del temps que lo mond cantavan Se Canta e Els Segadors.
 
L’emplaçament d’aquel pòrt es simbolic: s’agís d’un camin natural entre Occitània e Catalonha qu’a servit istoricament per connectar los dos pòbles.
 
Per arribar al pòrt, als occitans lor cal caminar tres oras mentre que los catalans sonque marchan 45 minutas. Es per aquò que tradicionalament los occitans i pòrtan lo formatge e los catalans lo vin.

 
fffff fffff
 Discors d’Annia Wolf, presidenta de l’IEO d’Arièja
 
Amics, es un plaser dels grands d’èsser amassa al pòrt de Salau per la 32a edicion de la Pujada ; per festejar l’amistat de dos pòbles vesins que revindican una cultura comuna e de lengas sòrres e mai l’istòria nòstra siá desparièra.
 
Uèi, Catalonha es pas independenta, les presonièrs politics son totjorn embarrats e sembla pas que i aja de solucion lèu-lèu quitament amb le govèrn espanhòl novèl que contuhna la meteissa politica sens cap de dialòg possible. De qué que siá, òm pòt èsser per l’independéncia de Catalonha, o pas, mas un problèma demòra: dins un país que se ditz democratic, i a gents elegits en preson per aver organizat una eleccion pr’amor que les catalans digan son vejaire e decidiscan quales son.
 
En França coma dins Euròpa, i a pas cap de votz per prene la defensa de la libertat d’expression o per denonciar la violéncia de la repression. Pasmens ençò dels catalans, le sosten popular es fòrça viu e s’afortis cada jorn. Le pòble a pas dit sa darrièra paraula. Del nòstre costat dels Pirinèus las causas s’adòban pas tanpauc. França nos panèt la memòria, l’Istòria e la lenga per nos fèr creire a çò de París e ara les occitans sabon pas mai çò qu’èran e çò que son. Solide i agèt de capitadas pichonas e l’occitan se tornèt aprene dins l’escòla de la Republica. Mas al jorn de uèi las atacas se multiplican e son a ensajar de fèr crebar l’ensenhament public de las lengas minoritàrias de França.
 
Sabon pas pus les occitans qu’un Mistral o un Max Roqueta valon plan un Victor Hugo. Avèm pas que la lenga per bandièra e la nòstra literatura s’espandis dempuèi mai de 1000 ans. Mas nos sèm totjorn fèit colhonar per de politics e de privilegiats qu'an abaissat le francés al reng de lenga d’enganaires cinics e l’occitan al reng de lenga de pelha.
 
Catalans , occitans, pòbles fraires, siatz fièrs de vòstra lenga e de vòstra cultura. Se nos mainan pas de politica, les politicaires elis se trufaràn de nosauts!
 
Contunhatz de resistir. Nos daissarem pas tòrcer! Coma ac disiá le poèta: Venim del nord venim del sud de terra endins de mar enllà seran inùtils les cadenes d'un poder sempre asclavitzant quan és la vida mateixa que ens obliga a cada pas. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
 
Visca Catalonha, visca Occitània
 
 
 
Annia Wolf
Pòrt de Salau, 4 d’agost 2019
 
   



 
 
 
 

 


 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article