Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Consumar mens de carn e cambiar las abituds alimentàrias son los conselhs de l’ÒNU per arrestar lo cambiament climatic

Lo rapòrt de l’IPCC, elaborat per mai de 107 expèrts de 52 païses, avertís que lo sector elevaire es lo principal responsable del 23% de las emissions mondialas de gases d’efièch de sarra

| eutrophication&hypoxia
Lo grop internacional de scientifics climatics de l’ÒNU a publicat un rapòrt que vòl donar las claus per frenar la crisi climatica sus la Tèrra. Dins aqueste, presentat dijòus passat a Genèva amb una granda espèra, los expèrts recomandan, coma premissas mai soslinhadas, que se consume mens de carn –lo sector elevaire es lo principal responsable del 23% de las emissions mondialas de gases d’efièch de sèrra– e encaminar lo sistèma alimentari devèrs una cultura mai duradissa e d’abituds de consum pus sanas.
 
Lo rapòrt del Panèl Intergovernamental dels Expèrts del Cambiament Climatic de las Nacions Unidas (IPCC segon sa sigla en anglés), elaborat per mai de 107 especialistas de 52 païses, defend una dièta basada suls aliments vegetals que ja consumam, coma de leguminosas e de cerealas, e tanben accèpta lo consum d’aliments d’origina animala, mas a condicion que sián produches dins de sistèmas duradisses de febla emission de gases d'efièch de sèrra.
 
Segon las donadas del rapòrt, basat sus mai de sèt mila estudis, se l'umanitat manten lo ritme actual de consum de carn e de creissença de la populacion, en 2050 lo sòl agricòla deuriá aumentar de sièis milions de quilomètres cairats, dos còps la superfícia totala d’Argentina.
 
 
Degalh d’aliments
 
Lo rapòrt avertís que se seguissèm los meteisses sistèmas de consum e, per extension, los meteisses modèls de produccion, creisseràn las inondacions, las secadas, las tempèstas e d’autres fenomèns de clima extrèm que menaçan lo provesiment global dels aliments. Aital, se prevei una aumentacion mejana d’un 7,6% suls prèses de las cerealas per l’an 2050, çò qu'aumentarà los prèses dels aliments e los risques d’inseguretat alimentària e de famina.
 
Lo provesiment per tèsta d’òlis vegetals e de carn es ara mai del doble qu’en 1961. A mai, ara entre lo 25% e lo 30% dels aliments que produsèm se pèrd o se degalha. Pour er aquela rason, l’IPCC demanda d’esfòrces per frenar la pèrda e lo degalh d’aliments, que representa almens l’8% dels gases d’efièch de sèrra produches per l’òme.
 
 
Aumentacion de la temperatura
 
Una autra revelacion dels expèrts de l’ÒNU es que la temperatura de l’aire a ja aumentat d’1,53°C dempuèi l’epòca preïndustriala, çò es lo doble de la temperatura mejana globala (0,87°C).
 
Dins lo rapòrt, los expèrts avertisson que lo Mond afronta un naut risc de secadas, d’incendis forestières, de desglaciacion del permagèl e de provesiments dels aliments instables. “Se prevei que los risques seràn de mai en mai sevèrs amb l’aumentacion de las temperaturas”, çò preven lo document de l’IPCC.
 
L’IPCC avertiguèt ja en octòbre de l’an passat que limitar l’escalfament global a una aumentacion de la temperatura mejana d’1,5°C al dessús dels nivèls preïndustrials èra solament possible amb “de cambiaments rapids, de longa portada e sens precedents”.
 
Dins l’Acòrdi de París de 2015, los païses s’engatgèron a manténer l’aumentacion de la temperatura globala jos los 2°C, idealament pas mai que l’1,5°C, en comparason amb los nivèls preïndustrials del sègle XIX. Los scientifics espèran que los politicians consideraràn las descobèrtas de l’IPCC a la Reünion d’Accion Climatica de l’ÒNU que se tendrà a Nòva York lo 23 de setembre venent.
 
 
Vejatz la conferéncia de premsa facha a Genèva:




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Francesc palma
6.

Es una bona idea, menjar coma los vegetarians es molt bon per la salut e tamben per lo nostre planeta. La poblacion que creis de maniera descontrolada en paisos coma Africa e America del Centre e Sud, fa pensar amb las solucions que ja s'aurien d'aver pres, preservatius, anticonceptius. No pot ser que tenga vint filhs una sola dona.

  • 3
  • 0
Jean-Christophe Dourdet
5.

@Lachaud Paubre babòion, la barras jamai non pas dire tant de conarias? Te deuriàs 'nar 'catar tant deuriàs aver vergonha. D'ente tiras totas quelas inepcias? Podriàs benleu far l'esfòrç de legir un pauc de sciéncia non pas te fiar a las elucubracions vibromassadoiras mas eissidas de ton cerveu, quò deven criminau de negar entau las evidéncias dau chamnhament climatic quand sabem que l'i a desjà de la gent en quauqu'uns endrechs de queu monde que patissen de sos esfiechs, qu'es per lo mens indecent, afen, taisa-te burgon si te sòbra d'enguera quauqua dignitat.

  • 10
  • 3
Guilhèm Thomas Tolosa
4.

Oé ! Aquela istòria es un complòt dels vendeires de climatisadors e de glaçets !

De tot biais anam inventar de vacas que resistàran al rescalfament climatic, a las radiacions, e de fedas que resistàran als lops e als orses.

  • 10
  • 4
Abram Auvèrnha
3.

#1 Sètz vengut de subita un climatològ professinau per la gràcia divina o veguères aquò dins tas videos daus Illuminati ?

  • 13
  • 5
Abram Auvèrnha
2.

Sètz vengut de subita un climatològ professinau per la gràcia divina o veguères aquò dins tas videos daus Illuminati ?

  • 13
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article