CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Actualitats

Diluns, 9 de setembre de 2019, 03h00 Economia,Lenga,Politica,Societat

Gasconha > Bearn > Palés

François Bayrou: “Qu’avem a colonizar lo francés, pas lo contrari”

Libertat a interpelat lo cònsol màger de Pau en revendicar la preséncia de l’occitan dins los transpòrts publics


Comentaris 7 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargar


Amb de frasas coma “qu’ei la nosta lenga” o “Pau qu’ei bearnés, n’ei pas francés”, lo cònsol màger de la capitala bearnesa, François Bayrou, respondèt divendres passat a la còla de Libertat que l'interpelavan quand presentava lo primièr autobús electric de la vila sonat Febús, per allusion a Gaston Fèbus. Los militants aquí presents revendicavan l’emplec de la lenga al transpòrt public, e pertot, e demandavan una reünion amb lo cònsol màger per ne parlar.
 
Mas Bayrou diguèt pas que de paraulas desprovesidas de sens per apasimar lo mond de Libertat sens prene cap d’engatjament de parlar seriosament de la preséncia de la lenga. Quitament afirmèt: “Qu’avem a colonizar lo francés, pas lo contrari”.
 
Lo primièr Febús arribèt a Pau lo 5 de setembre e se desvelèt lo 6 pel quite Bayrou e pel president de Pau Bearn Mobilitats, Nicolas Patriarche, davant la casèrna Bernardòta. Lo veïcul presentat es lo primièr d’una flòta d’uèch Febús meses en servici a la fin d’ongan. S’agís d’un bus de 18 mètres que fonciona amb d'electricitat fornida per d’idrogèn produch localament.
 



 
“Òc Pertot”
 
L’accion de Libertat se menèt dins l’encastre de la campanha “Òc pertot“, que cèrca l’oficializacion e la dignificacion de l’occitan. Atal son a far far pression suls elegits del temps que se ten un acamp mesadièr a Pau.
 
 
Las revendicacions
 
La campanha poiriá semblar maximalista, mas revendica per l’occitan las meteissas condicions que las an las autras lengas per la dignitat de lors locutors en de circonstàncias normalas:
 

— L’oficialitat de la lenga occitana e sa preséncia dins l’administracion.
— Assegurar los mejans necessaris per que totòm se pòsca exprimir e èsser comprés en occitan dins totas las administracions.
— L’ensenhament dins totes los cursus publics e privats.
— Que totes los establiments escolars prepausen l’educacion immersiva en occitan.
— Que l’ensenhament de l’istòria dins totes los cursus publics e privats siá la del territòri occitan.
— L’expression entièra de l’occitan per las arts, per la cultura, pels mèdias....
— De quòtas de musica occitana sus las ondas de totas las ràdios qu’emeton sul territòri occitan.
— De quòtas d’articles en occitan dins la premsa locala.
— La creacion d’una television publica en occitan sus la TNT.
— Un canal de television TNT per Òc Tèle.
— La senhalizacion de las vilas, vilatges, carrièras, estradas... en occitan.
— L’abrogacion de l’article 2 de la Constitucion francesa, que reconeis sonque lo francés coma “lenga de la Republica”.
— La ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias.


 
Crida a l’unitat d’accion
 
Per menar a bon tèrme aquesta campanha, la còla de Libertat fan una crida a totes los collectius que se reconescan dins aquel combat per se mobilizar “entà qu’en Occitània sancèra la luta s’espandesca tà que la lenga nosta e sia arreconeguda com tau e dab lo prètzhèit de la soa oficializacion”.
 
Mentretant, convidan a l’amassa que seguirà l’acamp del 20 d’abril venent a Pau amb la tòca de bastir ensems un “hòrt moviment de lutas e de revendicacion per l’occitan, e de considerar un calendèr d’accions”.

 
 
 

 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

16 de setembre 10.04h

Quant d'asoladas en un sol article... La qualitat e Jornalet, definitivament, ne hèn pas bon maridatge. 1) lo bus qu'ei a idrogèna (e pas electric, macanica, entersenhatz-ve !!!) e 2) lo Bayrou ne n'a pas ARREN a fóter de hicar lenga dens los transpòrts per tant qui s'ac demanden.
Si voletz har jornalisme, tornatz a la hont abans de publicar qué que sia qui aja dens lo sens de politica editoriau deu jornau.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 23.54h

Posar los noms de las estacions en Oc cresi que costa pauc diners, en comparacion amb lo que costan los autobusos electrics. Cresi que s'arribarà a far posar los noms de las aturadas. Mas ja sabets que cal lutar per o aconseguir ! Endavant e força companhs !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 15.37h

Una soleta reivendicacion:
"l'occitan, lenga mairala!"


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 14.23h

Al subjècte de las revendicacions, indicatz : "La campanha poiriá semblar maximalista, mas revendica per l’occitan las meteissas condicions que las an las autras lengas per la dignitat de lors locutors en de circonstàncias normalas". Puèi enumeratz aquelas revendicacions.

Çò maximalista non es lor contengut. Çò maximalista es la politica francesa que s'opausa e s'opausarà sempre a aquestas revendicacions. França es indesrasigablament opausada, congenitalament e ontologicament opau... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 17   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 10.55h

#2 Lo Vairon es un aliat del Macron, que fa pas res per l'occitan e que quitament se'n trufa !


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 09.35h

N’èi pas arren contra moussú Vairon / Bayrou que, a priori, defen la nòsta lenga mès que i a un pas dela c(r)opa aus pòts.... e, ende jo, aqueras declaracions ne son pas sonque paraulas verbaus !!!
Los mei vielhs que’s sovenguen deu Proclam de Pau que disè en un mot, se me sovengui / brembi plan... La vergonha qu’es acabada... e qu’èrem tots fièrs, urós e contents... mès que cresi que los politicians e autes decideires an pensat : (en francés) « si t’es con, tant mieux !... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

9 de setembre 06.03h

Mercés au fpro per aver aviat aqueth combat.
Perqué an hicat un accent suu 'u' de bus, los de libertat?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23
  • sol Aush 23
  • sol Bordèu 23
  • sol Briançon 25
  • sol Caors 24
  • sol Carcassona 26
  • sol Clarmont-Ferrand 22
  • sol Confolent 22
  • sol Gap 19
  • sol La Canau 23
  • sol La Gàrdia 27
  • sol Limòtges 24
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 24
  • sol Lo Puèi de Velai 21
  • sol Marselha 25
  • sol Montpelhièr 26
  • sol Naut Aran 21
  • sol Niça 24
  • sol Nimes 26
  • sol Pau 22
  • sol Peireguers 25
  • sol Rodés 23
  • sol Tolon 21
  • sol Tolosa 24
  • sol Valença 23

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • © Celèsta Toion

    La plaja espaci de libertat? D'expression?

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • Irissa: prumèra edicion dera corsa populara de BTT

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • La Korrika, la corsa per la lenga basca es arribada a Tolosa

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Asalaís Moniguet

    Montpelhièr la lengadociana

  • Los Pokémons de la 3a generacion revirats en occitan

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • Tolosa: manifestacion de sosten a las mobilizacions contra la restanca al Bòsc de Sivens

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)