Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Paquistan: lo dictator Pervez Musharraf condemnat a la pena capitala

Es fòrça probable que la pena s’execute pas pr’amor que Musharraf abandonèt lo país en 2016

Lo dictator paquistanés Pervez Musharraf l’an condemnat a la pena capitala per un delicte de nauta traïson. O a fach un tribunal especial creat especificament per la declaracion de l’estat d’urgéncia del 3 de novembre de 2007. Ça que la, es fòrça probable que la pena s’execute pas pr’amor que Musharraf abandonèt lo país en 2016.
 
Musharraf declarèt l’estat d’urgéncia en seguida de l’enquista per frauda que la Cort Suprèma aviá dobèrta contra las eleccions presidencialas, dins las qualas lo dictator foguèt reelegit. L’estat d’urgéncia durèt fins al 16 de decembre de 2007.
 
Los jutges an considerat que Musharraf violèt la Constitucion de Paquistan pendent l’estat d’urgéncia. Lo dictator impausèt, d’efièch, de mesuras extraordinàrias coma barrar mai d’un mèdia e far deténer Benazir Bhutto, cap de l’oposicion.
 
Qualques jorns après la fin de l’estat d’urgéncia, Bhutto foguèt assassinada. La fusilhèron abans una reünion politica.
 
 
Una dictatura favorabla als Estats Units
 
Pervez Musharraf es un general paquistanés qu’atenguèt lo poder per mejan d’un còp d’estat e se proclamèt president. La preséncia aquí d’un dictator favorable a las politicas dels Estats Units durant las guèrras d’Afganistan e d’Iraq favorizet las politicas de l’Oncle Sam dins la region.
 
En 2007, comencèt un procès de democratizacion a causa de las pressions internacionalas. Aital promoguèt lo retorn dels policitians qu’èran en exili, dont Benazir Bhutto, e organizèt d’eleccions democraticas. Lo 18 d’agost de 2008, Musharraf demissionèt jos la pression del govèrn socialista de Yousaf Raza Gillani.

 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Los ianquis posan e levan militars coma ara a passat tamben a Bolivia, sempre eles son los que volen comandar en tot lo mond.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article