Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Un collòqui de joventut sus l’Euròpa de las regions a Estrasborg

Rapòrt del collòqui internacional sus l’Euròpa de las regions

Del 29 de novembre al 1r de decembre passat, l’associacion dels Joves Europèus Federalistas (JEF) organizèt son tradicional collòqui internacional a Estrasborg (Alsacia). Coma cada ivèrn dempuèi mai de trenta ans, se rescontrèron un centenat de joves sòcis de las seccions de França, d’Alemanha e de Soïssa per debatre ensems del futur de l’Union Europèa. L’edicion d’aqueste an foguèt consagrada al regionalisme europèu e integrèt pel primièr còp de son istòria los sòcis d’Escòcia atal coma de Catalonha. A lors costats, tanben foguèt representada Occitània amb las seccions de Tolosa, Bordèu e Ais de Provença.


Tres jorns d’amassadas e d’escambis entre europèus
 
Pendent tres jorns, los participants als 31ns Entretens d’Estrasborg aguèron la possibilitat d’assistir a diversas conférencias amb d’especialistas per fin d’encapar los enjòcs polítics d’una Euròpa de las regions. “Abans tot, volèm que l’eveniment siá un rescontre entre los joves ciutadans europèus e que lors reflexions pòscan passar las frontièras”, çò raportèt un organizaire alsacian.
 
Lo seminari se dobriguèt lo divendres amb una recepcion al Parlament Europèu. Se faguèt en preséncia de l’eurodiputat Christophe Grudler e del jornalista Peter Jósika qu’escriguèt en 2016 un libre entitolat Una Euròpa de las regions: çò que pòt far Soïssa, Euròpa o pòt tanben. Se perseguiguèt encara l’endeman al sèti de l’Eurometròpoli d’Estrasborg amb una sèria d’obradors participatius en tres lengas: francés, alemand e anglés.
 
 
La cooperacion internacionala en linha de mira
 
Fòrça personalitats vengudas del mond universitari o del sector associatiu faguèron lo desplaçament per soslinhar l’impòrtancia del regionalisme en Euròpa. Las divèrsas contribucions s’enriquiguèron atal dels trabalhs del president de la Societat per la Promocion de la Cooperacion Transfrontalièra (GFGZ) Florian Schmid, e d’Andrew Scott, professor a l’Universitat d’Edimborg, especializat en politicas energeticas localas.
 
La bèla cima d’aquel rescontre culminèt amb la signatura d’un acòrdi de partenariat entre los Joves Europèus de Soïssa, d’Estrasborg e Bada-Württemberg per la creacion d’una nòva seccion trinacionala dicha JEF-Oberrhein. “Organizar un tal collòqui a Estrasborg cremava al lum per nosautres”, çò diguèt una responsabla. “Sèm al còr d’un espaci transfrontalier ont l’enjòc regional ten una coloracion particulara, illustrada encara per la creacion de la Collectivitat Europèa d’Alsàcia (CEA) e totas las cooperacions internacionalas qu’animan nòstre territòri”, çò apondèt.
 
 
Las regions: pòrta d’entrada cap a l’Euròpa federala
 
Bravament d’intervenents remembrèron l’utilitat d’una escala de proximitat en Euròpa. “L’identitat regionala es una vertadièra ressorsa mobilizabla, pas sonque pel marqueting mas per crear de ligam social e d’identificacion tant que demòra dobèrta”, çò nos expliquèt Sabine Menu, ensenhaira-cercaira a l’EM Estrasborg. “Los estats sòcis de l’UE tornèron lançar l’idèa d’una Euròpa transfrontalièra e fòrça competéncias foguèron delegadas a las entitats territorialas. En dos ans, los projèctes francoalemands floriguèron de cada costat de Ren. Per exemple, avèm renovat lo Tractat de l’Elisi e creat pro recentament una assemblada parlamentària compausada de cent elegits dels dos païses”, s’alegrèt lo deputat alsacian Sylvain Waserman.
 
De segur, foguèt abordada la question lingüistica. Per Janosch Nieden, director del Campus Europèu, “aquela Euròpa de las regions deurà téner compte de las lengas que la passan perque es una tematica que ganharà en importància per la logica de las causas”. E segon la presidenta dels Joves Europèus de França, la region tanben es un esplech indispensable pels federalistas. “Avèm la conviccion que l’estat regional es la forma mejancièra abans l’Euròpa federala: mai vesina dels ciutadans, mai democratica e mai ecologica”, çò nos diguèt Marie Caillaud a l’ocasion d’una taula redonda.
 
Lo collòqui s’acabèt lo dimenge de vèspre amb un forum de las idèas dins l’emicicle de l’Eurometròpoli. Un discors de mercejament en direccion dels nombroses partenaris clavèt l’eveniment, sostengut per l’Universitat d’Estrasborg, lo Campus Europèu (Eucor), la Region administrativa Grand Èst, lo Parlament Europèu e l’Ofici Francoalemand per la Joventut.
 
 
 
 
Gabrièu Pelisson

 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Sénher Vidal de la comarca de Septimània, al Nòrd de Catalonha fòra dels territòris colonizats per França, Itàlia e Monegue, valent a dire Occitània tota
3.

Una escasença de pas mancar, dins l'encastre d'una escomessa condrecha, d'anar fins a la convergéncia de Bordèl fins als Balears, valent a dir Occitània tota.

  • 0
  • 0
francesc palma
2.

Las nacions que son pas reconegudas, lo regionalisme es una porta d'entrada cap a lo federalisme per ser reconegudas coma es lo cas d'Occitania e sa lenga dels trobadors medievals, que son ben vius encara amb la tematica e lenga prou entenedora per nosaltes occitans e catalans e d'altres coma los paisos latins e los estudiosos alemans e de tot lo mond.

  • 0
  • 0
CRGJOc
1.

seriá possible de saber cu èran los joves de las seccions de Tolosa, Bordèu e Ais de Provença?
Èran d'occitanistas?

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article