capçalera campanha

Actualitats

França: los istorians planhon lo barrament dels archius de 1939-1945

Mentre que son dobèrts al public dempuèi la presidéncia de François Hollande, ara un istorian especialista de la polícia francesa denóncia las dificultats d’accès als archius d’aquela epòca

Jean-Marc Berlière, professor d’istòria contemporanèa e especialista de la polícia francesa es chepicat per la barradura dels archius de la defensa de 1939-1945
Jean-Marc Berlière, professor d’istòria contemporanèa e especialista de la polícia francesa es chepicat per la barradura dels archius de la defensa de 1939-1945 | DR / Ouest France
Los istorians an pas pus d’accès als archius de 1939-1945 de l’estat francés. L’arrestat de 2015 que dobrissiá los archius de la Segonda Guèrra mondiala coneis de blocatges que chepican fòrça los istorians, çò rapòrta Ouest France.
 
Aquel jornal a parlat amb Jean-Marc Berlière, professor d’istòria contemporanèa e especialista de la polícia francesa, chepicat per la barradura dels archius de la defensa. Berlière explica que lo president François Hollande permetèt la liura consulta d’aqueles archius après un gròs trabalh dels istorians dins aquel sens dempuèi l’epòca que Jospin èra primièr ministre, en 1999. Aquela dobertura permetèt al grand public de progressar dins la coneissença d’aquel periòde, “un biais de far avançar la democracia”, çò precisa Berlière.
 
Mas ara l’istorian rapòrta “de gròssas dificultats per obténer los documents”. Segon el, aquel centre, que depend del Ministèri de las Armadas, “a recebut una consigna de las autoritats que  tend a la barradura «provisòria» totala dels fonzes posteriors a 1940, en esperant de tornar en seguida suls documents anteriors a 1940”. Per tant, per un cercaire “que trabalhariá sul contraespionatge de 1934 a 1944, tot se barra brutalament!”
 
Suls rets socials, qualques unes se demandan se los archius d’aquela epòca demostrarián pas que las accions de polícia francesa semblan tròp las actualas.


 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

francesc palma
2.

Se durant l'ocupacion Petain e sa milicia en faceren de barbaritats e fins e tot de crims, los molt fachas. E venguet puei Degaulle e coma si tots focin democratas.

  • 2
  • 0
Pierre LACHAUD
1.

Benleu que los avions en carton qu' Itler fabricava segond daus politics frances, catan quauqu'a ren de mai important

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article