Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Crida internacionala per protegir los indigènas guaranís kaiowás de Brasil

Lo collaborador de Jornalet, Dídac Cerezo, es lo sol europèu del grop internacional a far lo bloquièr uman

Pendent aquestas Calendas, mentre que la mitat del mond de la planeta vivon de jorns de fèsta e de celebracions, los conflictes internacionals fan pas cap de trèva. Ni los grands conflictes, coma aquel de Siria, ni los petits conflictes que son gaireben jamai publicats dins los jornals. Es lo cas del problèma endemic de la violéncia entre los grands proprietaris de Brasil e los indigènas que i an demorat ancestralament.
 
Un d’aqueles conflictes, que se debana dempuèi qualques ans, afècta los indigènas guaranís kaiowás que demòran dins l’estat brasilièr del Mato Grosso do Sul, al bòrd de Paraguai. Ailà, pendent la dictatura militara de Brasil, de milièrs d’indigènas foguèron desplaçats del lor país pels fazendeiros o grands entrepreneires agricòlas. Quand la dictatura tombèt, en 1985, comencèt lo retorn, mas los indigènas rescontrèron la resisténcia armada dels quites fazendeiros e dels esbirros que contractavan, los jagunços. La violéncia fa ja d’ans que dura, e qualques organizacions internacionalas se son mobilizadas per ajudar los guaranís kaiowás.
 
Per aquela rason s’es creada una comission d’observacion internacionala qu’a desplegat de volontaris dins l’endrech amb un triple objectiu: acompanhar los guaranís kaiowás dins lo procès de recuperacion de las tèrras, los sosténer moralament e far un bloquièr dissuasiu davant los possibles atacs armats. La preséncia internacionala es fòrça importanta, perque los fazendeiros sabon que lo govèrn brasilièr respondrà amb mai d’energia se qualque occidental o qualque estrangièr i es ferit o mòrt.
 
A l’ora d’ara, i a un grop de 20 volontaris occidentals amb los indigènas guaranís kaiowás, e demest aqueles, lo sol ciutadan europèu que fa partida del grop es Dídac Cerezo, collaborador abitual de Jornalet. Lo grop d’observaires sul terren se jòga la vida e demanda la maximala difusion de la lor accion per far pression sus lo govèrn brasilièr que, se voliá, poiriá arrestar los atacs violents contra los indigènas e poiriá prevenir de possibles atacs los quites volontaris occidentals. L’opinion publica mondiala, coma dins tantes autres conflictes, pòt èsser fondamentala, e per tant, dempuèi Jornalet, balham lo sosten maximal als indigènas guaranís kaiowás e al nòstre amic, companh e collaborador Dídac Cerezo. Ajudatz-nos a far difusion d’aqueste article e de la siá accion.
 
 

_____
Blòg de seguiment de las accions

Vidèo divulgatiu de l’accion de Dídac Cerezo

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jornalet
7.

Lo Dídac es plan tornat. Ara es en tren de viatjar en Bolívia. Se pòrta plan e mai se parla de sang, patiment e larmas; nos a contat que la solidaritat internacionala, quitament l'occitana, es arribada als kaiowàs, a aquò lor a balhat d'amor, de fòrças e de vam!

  • 0
  • 0
Monsegu
6.

Osca per aquestes esfòrces. Mas la question es de véser se al nivèl del continent pòt i aver una mesa en plaça d'una politica favorabla als Amerindians. E en America del Nòrd tanpauc, sembla pas que sian prèstes a negociar autra causa que de reservetas.... Cal se membrar que, al moment de la votacion de la Convencion dels dreches dels pòbles autoctònes (ONU), en 2007, los sols païses que votèron contra èran Canadà, E.-U. , Austràlia e N.-Z....

  • 3
  • 1
Domergue Sumien Ais de Provença
5.

Que lei guaranís arriben a la liberacion nacionala e territoriala. Que lo coratge Dídac Cerezo e deis autreis observaires siá un exemple, que pòrte frucha dins la lucha!

  • 4
  • 0
Chafalc Sant Estève de Tiniá
4.

Brau a tu amic Dídac.

Que domatge de veire que los amerindians son ancara ancuei, al sègle XXIen, de pàrias sus lors tèrras que siòie dal Canada fins al Chili.
Eissubliam que s'avem l'astre de poler manjar d'espiá de mèlia (épi de maïs), de tomatas e autras liumes, s'avem l'astre de trobar de medicaments (gràcia a las plantas d'Amazònia) es gràcia als amerindians. Vòlo ren dire que nos an tot donat, mas contribúan talament a l'umanitat que l'umanitat es deveira a elos e a lor avenir. Sostenem los amerindians !

  • 8
  • 0
Wanda
3.

Fòrça e coratge per los Guaranís e per Dídac Cerezo!

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article