Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Baris lo posoèr

Condaire trufandèr e militant infatigable per la lenga nòsta, Miquèu Baris a amassat un bèth hèish de sabers populars. Espiada sus lo “posoèr” gascon.

Contaire de las Petitas Lanas e deu parçan baionés, Miquèu Baris es tanben “posoèr” de servici.
Contaire de las Petitas Lanas e deu parçan baionés, Miquèu Baris es tanben “posoèr” de servici.
Baris lo posoèr. Contaire, traductor, pedagòg, Miquèu Baris, vadut en 1947, es tanben collaborador fidèu de Radiò País. Qu’a balhat hòrt de cronicas a l’emission “De Begar enlà” o a sa simetrica “Deu Baish Ador enlà” qui, era, balha meilèu reclams suu parçan baionés, sus Senhans e las termièras charnègas de Gasconha dab lo Bascoat.
 
Precision. Per los legidors de las autas regions occitanas cau saber que, dens las Lanas, s’es constituida ua petita esquipa de valents qui participan a la celèbra ràdio associativa vaduda en Bearn en 1983. En efèit, pendent l’ivèrn 2017-2018, precisament a Begar, a costat de Tartàs, on l’estacament a la cultura gascona es bien enradigat, estó aviada l’associacion Ràdio País Lanas-Baish Ador (RPLBA). Qu’es presidida per Alan Castagnet, hòrt actiu dab Agrad’òc, seccion gascona deu FREP (Larèr o foguèir rurau d’educacion populara) de la comuna lanusqueta de Poi/Sent Vincenç de Pau,vesina de Dacs. RPLBA qu’es tostemps a demandar ua frequéncia per que Radiò País sii vertadèirament audibla dens las Lanas. En balas!
 
Per astre, que la podem enténer en podcast sus www.radiopais.fr e donc l’emission “De Begar enlà”, hargada susquetot per monde de Sent Sever, deu Mont, de Dacs e de Shalòssa en generau, s’esfòrça de balhar en occitan gascon reclams suus parçans landés, “de Gabarret dinc a la còsta, de Peirahorada a Bordalés” com ic ditz l’Imne landés, de Miquèu Gieure qui sèrv d’alhors d’indicatiu a l’emission.
 
Miquèu Baris qu’a participat mantuns còps a aquera emission e qu’a en particular enregistrat quauques cronicas ditas “deu Posoèr”. Adara, que son totas accessiblas dab ua dobla publicacion en linha e a gratis portada per la seccion landesa de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO 40) nomenada “Gascon@s Cap e tot” (tòme 1 e tòme 2). Espiam un chic...
 

Potingas o remèdis de bona fama
 
Per començar que cau saber qu’un “posoèr” es lo qui sap (o meilèu “sabè” pr’amor que son causas deu passat, qu’es bien coneishut… ) balhar lo bon “poson”. Poson? Non, sonque las bonas èrbas tà’s suenhar. E, avisatz-vos! ne cau pas con·hóner “emposoar” e “emposoerar”... “Lo qui emposoava que balhava la mòrt, solide, mes lo qui emposoerava que getava un hat, qu’ensorcieriva”, ce ditz lo Miquèu per començar. Que nos hè remembrar qu’i avè dens los nòstes vilatges “broish”, “hatilhèrs” o “hitilhèrs” mentre que, dens d’autas regions, lengadocianas mei que mei, que parlan de “fachilièras”. Egau, que son tots o totas “getaires de hat”, deu latin fatum, “destin”.
 
Lo Miquèu evòca donc pas mensh de 55 potingas o petits secrets, benlèu un chic desbrombats uei, mes que la saviessa populara n’atèsta l’eficacitat. Remèdis de bona fama (de bona reputacion), tisanas, decoccions o maceracions, que’n i a per mantuns maus: contra la tehequèra o l’enraumassada, entà pèrder lo sagin deu vente (los “abdominaus Kronenbourg”, com aurè dit lo comissari San-Antonio), las vertuts de la lèit de pora contra lo flaquèr o per dar solaç a las encrocadas, aus trucs e aus patacs... Que cau benlèu profitar deu primtemps per “testar” (mot a la mòda...) quauques uas d’aqueras recèptas. Que cau saludar aqueth obratge (bilingüe) pr’amor que – en mei de las recèptas e secrets – descobreish ua grana riquessa de vocabulari mercés a las recèrcas lexicaus. Quauques exemples: lo berenc (eczéma), la bohèra (asthme), la còthturça (torticolis), los maus vius (aphtes), las boishòrlas deus pès (ampoules)... Totun, lo Miquèu n’a pas trobat gran causa contre aquera navèra plaga mondiau qu’es la Covid-19! Entresenhas: ieo40@ieo-oc...
 
 
 
 
Joan Jacmes Fénié
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article