Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Istòria: que i a 80 ans, los alsacians se’n tornan de la tèrra gascona.

Lo punt de vista alsacian sus Alsàcia
Lo punt de vista alsacian sus Alsàcia | JJF

Pagina d’istòria chic coneishuda, lo desplaçamant de las populacions d’Alsàcia -Mosèla en Aquitània, “dens lo Sud-Oèst” com disèvan, en 1939-1940. Un chic lo rebat deu destin complicat d’aquera region europèa e majoritàriament germanofòna disputada entre dus estats.


Aquestes jorns, que son los 80 ans de la fin d’un gran desplaçament, lo de las populacions d’Alsàcia-Lorena (mei exactament la Mosèla) qui estoren evacuadas dens lo “sud-oèst” de l’Exagòne en seteme de 1939. Après la desbandada de mai-junh de 1940 e l’armistici deu 22 de junh 1940 signat dens la clarèra de Rethondes dens la seuva domaniau de Compenha, que caló mudar un segond còp.
 
Chic coneishuda qu’es l’operacion d’evacuacion de las populacions alsacianas e lorencas, en seteme de 1939, cap a las Lanas, a Gèrs e a Òlt e Garona per las populacions deu Haut Ren), e cap a Indre, a la Hauta Vinhana e a Dordonha per los deu Bas Ren, mentre que pro de moselans van en Charanta o Charanta Maritima. Dens los jorns que segueishen la mobilisacion generau e la declaracion de guèrra (1r e 2 de seteme 1939), mei de 500 000 abitants d’aqueras regions receben l’òrdi de quitar maison, enterpresa, talhèr, camps e bèstias de la bòrda. Que cau deishar la zòna arroia, de Meuse dinc a la frontèra soïssa on s’esconen los obratges (bunkers, casamatas) de la linha Maginot entà préner lo trin e partir “ne saben pas ont”. En efèit, las destinacions son demoradas secretas per l’estat francés.
 
 
Exemple landés
 
Segon l’exemple deus refugiats alsacians dens las Lanas, estudiat per Serge Laurent, lo govèrn que comença, a comptar de 1932, de demandar a la prefectura deus departaments causits per recéber refugiats de recensar las possibilitats de lotjament. Aquò ne ditz long sus la hidança qu’an lavetz dens los tractats (de Versalhas especiaument) e suu sistèma de l’SDN (Societat de las Nacions) per preservar la patz. D’alhors, la grana depression mondiau e las soas consequéncias en Alemanha (pujada impressionanta deu partit nazi o NSDAP entre 1930 e 1932) qu’an per efèit, d’ua part, d’adobar un còp de mei los deutes deu Reich (plan Young), puish, d’auta part, de perseguir enqüèra mei los obratges de la linha Maginot.
 
Quan arriban los refugiats dens las campanhas e vilòtas gasconas e autas, pro de municipalitats ne son pas prèstas, o briga. Per exemple, en Tursan (sud-èst de las Lanas), lo vilatge de las Aigas (Eugénie-les-Bains, petita estacion termau adara coneishuda mercés au mèste codinèir Guérard) passa sobtament de 500 a 680 estatjants, Geuna e Bahús (900 poblants) deven arcuélher suu pic 509 refugiats… Las Lanas (251 000 estatjants en 1936) qu’an en principi de recéber 25 000 alsacians, sovent vienuts de Sundgau (Altkirch, Ferrette…), qu’es a díser la region tanhenta a Soïssa (Basilèa) e a Alemanha, au mijorn de Mülhausen.
 
Aqueras gents que son escampilhadas susquetot capvath Marsan, Shalòssa, las Petitas Lanas, lo Baish Armanhac (tanhent a l’Armanhac gersés) e, un chic, Maremne Maransin o la Gran Lana. Solide, problèmas de lotjament, de tribalh, o de santat que’s pausan. Pendent aquera “Drôle de guerre” (de seteme 1939 dinc au 10 de mai 1940) los refugiats, lhevat los òmis joenes, evidentament mobilizats au “front” (per tornar préner l’expression vielhòta de 14-18), son a tribalhar on pòden: agricultura (briga), papeterias (Rocahòrt, Mamisan), petitas segarias esbarrejadas dens los pinhadars… E quauques hemnas tricòtan “pour nos soldats” qui se gèlan lo morre e los pès dens los bunkers umids de la linha Maginot.
 
Los dròlles e las gojatas que van evidentament a l’escòla, dens classas sovent subercargadas (la petita comuna de Parlabòsc en Gabardan, 884 abitants, passa de 111 escolans a 154 per sonque 3 regents …). Aquí, se familiarizan dab lo francés que n’entenen pas hòrt parlar dens la lor familha, puish que la màger partida d’eras son germanofònas. O mei precisament “dialectofònas” se considèran que parlan lo dialècte alemanic. E ací que tòcan au drama d’Alsàcia, territòri germanic entre dus estats qui permetóren chic de temps a las especificitats regionaus d’espelir vertadèirament.
 
Per complicar un chic lo problèma, que caleré normaument “arrespectar la diversitat deus refugiats” (dixit, ce pareish, lo ministre de l’educacion nacionau Yvon Delbos) e en particular las especificitats qui tòcan au regime concordatari d’Alsàcia e donc assegurar òras d’ensenhament religiós dens las escòlas. Qu’es pro demandar per los regents landés qui son ja pagats, dempuish pausa, tà hòrabandir lo “patoès” – excusatz, lo gascon! – d’ordinari parlat dens las bòrdas, “de Gabarret dinc a la còsta e de Peirahorada a Bordalés”.
 
 
Terriblas consequéncias
 
Totun, après l’armistici, que cau se’n tornar. De julhet a seteme 1940, après 11 mes de sejorn (d’exili?), la màger part deus alsacians que hèn lo camin a reboish. Egau, daubuns demòran, joenes principaument. Quauques maridatges que son sagerats. En 1944, que trobam quitament quauques alsacians dens la Resisténcia, dens los parçans de las Petitas Lanas e d’Armanhac. Mes, qu’i a susquetot las annadas negras dab l’implacable jun nazi deu Gauleiter Wagner e las soas terriblas consequéncias.
 
Los vencedors nazis forman lo Gau Elsass-Baden nomenat après Oberrhein, dab Strassburg com capdulh. Au son cap, lo Gauleiter Robert Wagner (vadut en 1895, qu’es condemnat a mort e executat en 1946), ancien regent deu país de Bada, ancian protestant e nazi fanatic dempuish 1923. Au nòrd, Mosèla, Saarland e Palatinat constitueishen lo Westmark, gavidat per lo Gauleiter Josef Bürckel (1895-1944). Qu’an, entre autes, un programa de germanizacion e de “reeducacion” acarnassidas.
 
Que son expulsats, dens un permèir temps, los “indesirables”: judius qui n’avèn pas quitat lo país en 1939, “asociaus”, tsigans, francofòns e francofils, dont quauques industriaus, susquetot dens la region de Metz. Mei tard, las expulsions son arrestadas, quauques milèrs d’alsacians e lorencs son quitament transferits en  Èssa, Bada o Francònia. Lo mei terrible, qu’es l’obertura de camps de concentracion (Schirmeck en julhet 1940, puish lo de Natzweiler-Struthof en 1941). Segueishen enfin lo tribalh obligatòri (Reichsarbeitdienst) e sustot l’incorporacion deus “malgré-nous” (130 000) dens la Wehrmacht o quitament dens las Waffen-SS. Que saben – dolorós sovenir – que la division Das Reich, qui cometó chaples òrres en Carcin (region de Fijac…), Agenés, Perigòrd (La Capèla Biron…) o Lemosin (99 penduts de Tula lo 9 de junh 1944, massacre d’Orador de Glana lo 10…), comptava joenes alsacians-lorencs dens los sons efectius. En tèrra lemosina, a maugrat deu procès cap au tribunau militari de Bordèu (1953), escosent demòra lo sovenir d’aqueths crimis de guèrra.
 
 
Apatzament o normalizacion?
 
Alsàcia es enfin liberada en 1945. E va trobar l’apatzament mentre que la soa populacion es pregondament despartida? Los uns qu’an collaborat; los autes qu’an sustot patit. Quauques uns an causit de’s bàter per la libertat dab la França Libra o la resisténcia interiora, pro de joenes, especiaument de las classas 42, 43 o 44, que son morts, sustot suu front de l’èst, cap a l’armada sovietica.
 
Arron, Alsàcia e Mosèla que son meilèu “normalizadas” e formatadas per entrar dens la hauda exagonau. Com ic avèn hèit après 1918, non shens provocar quauques reaccions e un malaisèr reau. Entà se har ua idèa de la dificultat d’Alsàcia a conservar la soa especificitat eretada de l’Istòria, qu’es interessant de léger Histoire de l’Alsace-Le point de vue alsacien, per François Waag on, entre autes hèits, comprenem mélher ua estonanta paradòxa francesa: “politica germanofila cap a Alemanha, politica germanofòba cap a Alsàcia”. E per complir lo tot, la region istorica qu’es adara fonduda dens lo Grand Èst exagonau.
 
 
 
 
Joan-Jacmes Fénié
 
 
            
    
fffff fffff
 Honts utilizadas:
 
— Luxembourg (M), “Les Alsaciens dans les départements du Gers et des Landes”, Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 1940, paginas 23-38.
 
— Laurent (Serge), conferéncia deu 11-02-2014 aus Archius departamentaus de las Lanas.
 
Alsaciendens l’enciclopedia Wikipèdia.
 
— Waag (François), Histoire de l’Alsace-Le point de vue alsacien, prefaci d’Henri Goetschi, Yoran Editor, 388 paginas, 2017. Comandas: www.yoran-embanner.com.
 
Mémoire de Winkel (Haut-Rhin), comuna bessonada dab Comensac (Grana Lana) dab testimoniatges de personas evacuadas o de landés.
 
   



 
 abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
4.

#3 E seirá plan logic : despuèi 2500 ans, los Alsacians parlan alamand d'Alsàcia, non ?

  • 4
  • 0
Ròdrigo Bigòrra
3.

#1 Adixatz , que sòi d'acòrd dab vos Alsacia desliurada deth nazisme en 1945 e ara qu'a a desliurar-se de França donc sia que devien independenta o que se'n torna ara sua soca eth emperi Arroman Germanic autament dit torna estacada a Alemanha .

  • 13
  • 1
artur quintana i font la Codonyera (Aragon)
2.

Òsca, Bardòu!

  • 15
  • 1
Franc Bardòu
1.

Alsàcia es enfin liberada en 1945 ? Volètz dire deliurada del nazisme, supausi… A partir de 1945, Alsàcia torna èsser ocupada per d'imperialistas que menimosament, destruson totas las culturas e las lengas que tòcan. Alsàcia serà deliurada quand serà tanben deliurada de França…

  • 25
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article