Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

Gaireben la mitat d’Oklahoma aperten als pòbles originaris segon la justícia estatsunidenca

“A la fin del Camin de las Lagremas i aviá una promessa”, çò ditz una senténcia de la Cort Suprèma dels Estats Units

| Donn Reese
La Cort Suprèma dels Estats Units a reconegut, dins una senténcia, que gaireben la mitat de l’estat d’Oklahoma aperten al pòble muskogi (tanben dich creek) e a quatre autres pòbles originaris que s’installèron aquí quan los colonizaires los forcèron d’abandonar lors tèrras. “A la fin del Camin de las Lagremas i aviá una promessa. Compelida de quitar lors tèrras ancestralas en Georgia e Alabama, la nacion creek recebèt de garentidas qu’aurián totjorn asseguradas lors nòvas tèrras a l’oèst”, çò ditz la senténcia dicha pel jutge Neil Gorsuch que fa referéncia a l'Indian Removal Act, e a de paches signats en 1832 e 1833 entre los muskogis e lo govèrn dels Estats Units.
 
D’efièch, en vertut des paches que remembra la senténcia, de milièrs de personas de la nacion muskogi partiguèron dins una granda marcha a pè devèrs lo nòu territòri indian establit en Oklahoma entre 1831 e 1838. Aperaquí 4000 d’eles moriguèron per camin. Mas tanlèu los muskogis installats aquí, lo govèrn dels Estats Units manquèt a sa promessa. Mas la “resèrva indiana”  s’es pas jamai oficialament desmantelada malgrat lo boicòt dels govèrns estatsunidencs a l’accion dels organs de govèrn indigènas.
 
 
L’origina de la senténcia
 
L’origina de la senténcia la cal cercar dins un jutjament contra un muskogi, que metèt en question la competéncia de la cort per lo jutjar. A partir d’aquí vegèron que, segon la lei estatsunidenca, aquel territòri fa totjorn partida dels pòbles originaris. Ara, la senténcia establís que solament las autoritats federalas pòdon jutjar los natius americans que cometan de crimes grèus en aquel territòri ont demòran 1,8 milion de personas dont lo 15% fan partida dels pòbles originaris.
 
Desenant, se poirà recórrer contra un fum de senténcias penalas prononciadas contra de natius americans e i pòt aver tanben de cambiaments fiscals, car los jutges an reconegut que los estats an pas cap de drech d’impausar de tributs als indians.
 
De lor costat, las cinc nacions afectadas se son engatjadas a trabalhar ensems per aplicar la decision de la cort suprèma estatsunidenca e velhar per la seguretat publica, l’economia e los dreches de la proprietat privada.
 
 
Lo Camin de las Lagremas
 
Lo Camin de las Lagremas es lo nom de la deportacion de las nacions indianas de l’airal sud-èst dels Estats Units après lo dich Indian Removal Act de 1830. Los que se volguèron pas assimilar a la nòva cultura impausada pels colonizaires foguèron deportats dins un territòri establit per eles en Oklahoma. La paraula ten son origina dins la descripcion que la faguèt lo pòble choctaw dins lor deportacion en 1831: apelèron la marcha “Lo camin ont an plorat”. Los choctaws parlan una lenga de la familha muskogi. Los cherokees, qu’es a l’ora d’ara la nacion pus nombrosa dels pòbles originaris dels Estats Units, asseguran que durant la marcha, moriguèron tantas personas qu’abans que partiguèsson lor lenga aviá tres dialèctes e après n’aviá pas que dos.

 
 

 
 
 

abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualadaa, (PP.CC.)
3.

Sense entrar en les altres marxes que hi han hagut a l llarg de la història, si ho he entès be, es un punt d'esperança pels indígenes d'Amèrica, si, no se si ho he entès be, els tornen les Terres ancestrals, això hauria de passar sempre, i aquí també, on per sort mai ens han deportat, però poc hi ha faltat, i ara ells els les tornen, bons presagis.
Ara a seguir lluitant pel que es de justícia, de tots els Pobles, i ens hi esforcem ho aconseguirem.
Visca la Terra...Lliure!
Cat. i Oc. lliures!?

  • 0
  • 0
Racatge Jornalenc
2.

ben leu l'Euròpa sera dins la mesma situacion

  • 4
  • 11
Franc Bardòu
1.

"Los cherokees, qu’es a l’ora d’ara la nacion pus nombrosa dels pòbles originaris dels Estats Units, asseguran que durant la marcha, moriguèron tantas personas qu’abans que partiguèsson lor lenga aviá tres dialèctes e après n’aviá pas que dos." E ieu me demandi s'aquela longa marcha non es sense revertar la longa marcha dels Republicans de Catalonha, d'Euskadi e d'Espanha, entre 1938 e 1939, cap a Occitania e Catalonha Nòrd, durant la Retirada, ont un nombre tanben terrible de victimas tombèron lo long d'aquel camin de la vergonha de l'estat francés…

  • 9
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article