Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Georges Ibrahim Abdallah serà liberat après 28 ans jos condicion d’expulsion

L’activista libanés de 61 ans foguèt empresonat en Occitània per complicitat d’assassinat, mas foguèt pas liberat perque lo consideravan de “perilhositat especiala”

Manifestacion a Pau lo 18 de decembre 2012 per demandar la libertat de Georges Ibrahim Abdallah
Manifestacion a Pau lo 18 de decembre 2012 per demandar la libertat de Georges Ibrahim Abdallah | Libertat

Lo libanés Georges Ibrahim Abdallah, empresonat per l’Estat francés dempuèi 28 ans en Occitània per complicitat d’assassinat de dos diplomatics en 1982, poirà sortir de preson en libertat condicionala a condicion d’èsser expulsat del “territòri francés”, segon çò que raportèt ièr a Le Figaro una font prèpa del dorsièr.


La cambra d’aplicacion de las penas de París, qu’examinava la question en apelacion, a accedit a l’ochena demanda de desliurança en la condicionant a un decret d’expulsion del “territòri franés” que lo ministèri de l’Interior deu prene d’aicí al 14 de genièr.
 
Abdallah foguèt arrestat en 1984 a Lion (Arpitània), acusat de portar de documents falses e de téner d’armas e d’explosius. En 2003, se li autregèt la libertat condicionala mas foguèt pas liberat a causa dels trecimacis de la maquina politica judiciària francesa.
 
Libanés, de familha crestiana maronita, comunista, antisionista e antiimperialista, Georges Ibrahim foguèt, en 1979, un dels principals promotors de las Fraccions Armadas Revolucionàrias Libanesas  (FARL), una organizacion armada que se definissiá marxista, revolucionària e arabista, e que centrèt la siá activitat contra la preséncia coloniala israeliana, estatsunidenca e francesa en Liban.
 
Las FARL revendiquèron los assassinats de Ray Charles, adjonch militar de l’ambaissada dels Estats Units en França, e de Yakov Marsimantov, cap del Mossad en territòri francés, coma reaccion al masèl de Sabra e Shatila.
 
Abdallah foguèt condemnat a quatre ans de preson en 1984, mas en 1987 la condemnacion venguèt a perpetuitat, amb un maxim de 15 ans, per complicitat amb los assassinats de Charles e Marsimantov.
 
En 2003, deviá èsser liberat, mas, quand Dominique Perben èra ministre de la justícia, lo procuraire de Pau recorreguèt contra la decision per “l’impacte susceptible de se provocar en França, Israèl e los Estats Units amb la siá liberacion”.
 
Totas las demandas de libertat condicionala d’Abdallah li foguèron negadas, per téner “una perilhositat especiala”, e mai se los grops armats ont aviá militat existissián pas mai.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article