Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo Cretacèu: la fin dels dinosaures

Totes los pterosaures, dinosaures e reptils marins s’escantiguèron a la fin del Cretacèu, quand un meteòr gigant casèt sus Yucatan, ara fa 65 milions d’annadas

Lo cèl, a mai, èra plen de pterosaures de tota sòrta
Lo cèl, a mai, èra plen de pterosaures de tota sòrta
Pendent lo Cretacèu (entre fa 144 e 65 milions d’ans abans lo Crist) contunhèt lo procès de desseparacion dels continents. L’ocean Atlantic venguèt mai ample del fach que l’America del Sud se desseparava encara mai d’Africa. Índia e Austràlia tanben se tresmudèron en illas gigantas. E la majoritat de çò qu’uèi es Euròpa se trobèt jos l’aiga. Enfin, un meteòr casèt sus Yucatan e provoquèt un dels escantiments mai massisses de la planeta e la fin del regne dels dinosaures.
 
La mar contunhèt d’èsser cauda e pauc prigonda. Las amonitas se rarefiquèron. Totun, las belemnitas venguèron pus abitualas. De reptils predators marins coma d’ictiosaures e de plesiosaures tanplan s’espandiguèron. E nasquèron d’espècias òrras coma Elasmosaurus e Mosasaurus, de predators gigants. E d’espècias de tartaruga giganta coma Archelon (4 mètres) comencèron de caçar dins la mar.
 
Lo mond dels aucèls venguèt mai comun. Dempuèi Archeopteryx apareguèron nòvas espècias coma Hesperonis (predator marin). Ichtyornis foguèt tanben una de las espècias insectivòras mai importantas.
 
Las plantas de flor e un nòu tipe de pollen evolucionèron fòrça, amb l’ajuda dels insèctes. Uèi n’i a 250 000 espècias desparièras. E sonque 50 000 espècias d’autres tipes de plantas sens flor. Aquel mond de vegetacion ajudèt plan los grands animals terrèstres a evolucionar: de nòvas espècias de dinosaures, coma los adrosaures, comencèron d’èsser los ervibòrs dominants de l’epòca. De milièrs de tropèls s’espandiguèron pertot. Tanben cambièron d’autras espècias d’ervibòrs, coma los estegosaures o encara Triceratops, un dels darrièrs ceratopsids que demoravan sus la Tèrra.
 
Pendent longtemps los cercaires pensavan que las crestas sul cap dels adrosaures servissián per alenar dins l’aiga. Uèi, se sap que las emplegavan per far ressonar lor crit e reclamar l’atencion de las femèlas. L’escut dels ceratopsids, d’un autre costat, ajudava plan l’animal a se defendre mas tanben a aver una temperatura pus doça. Anquilosaurus, en mai d’aquò, se podiá plan defendre amb sa coa ossosa.
 
 
De luchas sens fin
 
I aguèt, en mai d’aquò, cèrtas espècias qu’utilizavan lo cap (plan protegit) per luchar e ganhar de femèlas, coma Pachycephalosaurus. Èran benlèu caçats per de tiranosaurids, que vivián en America del Nòrd e Asia, e foguèron entre los predators mai gròsses de la planeta. Totun, uèi se sap qu’avián pas gaire de longevitat pr’amor dels accidents que patissián quand atacavan lors predas. Lor vida tanben èra dura.
 
Lo cèl, a mai, èra plen de pterosaures de tota sòrta: Pteranodon es lo mai celèbre, mas mai d’una espècia venguèron gigantassas, coma Quetzalcoatlus, un dels darrièrs e màgers pterosaures que jamai i aviá sus la planeta (6 mètres de longor per cada ala). Aqueste e totes los autres pterosaures, dinosaures e reptils marins s’escantiguèron a la fin del Cretacèu, quand un meteòr gigant casèt sus Yucatan, ara fa 65 milions d’annadas.
 
Aquesta es la teoria mai espandida uèi per comprene la causa principala d’aquel enòrme escantiment animal e vegetal. I a d’autras teorias scientificas, coma una mendre temperatura globala, mas aquò benlèu foguèt la consequéncia de la casuda d’aquel meteòr.
 
La desaparicion del Solelh del cèl pendent de milions d’ans per la posca del meteòr auriá entraïnat que los mamifèrs mengesson totes los uòus dels dinosaures. I aguèt, a l’encòp, una màger activitat volcanica, qu’auciguèt encara mai d’espècias. Cossí que siá, pauc après i demorava pas pus cap de dinosaure gigant sus la Tèrra. E foguèt alara que, a la fin del Cretacèu, començariá lo regne dels mamifèrs.
 
Los primièrs mamifèrs èran nascuts pendent lo Triassic ara fa aperaquí 200 milions d’ans. Èran de pichonèls insectivòrs. Evolucionèron pas gaire durant los 100 milions d’ans seguents. Quora los dinosaures comencèron de se rareficar apareguèron los mamifèrs monotrèmas, marsupials e placentaris. Dempuèi alavetz la planeta es dels mamifèrs. (Legissètz la seguida)



 
Aqueste article es  publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.



abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
3.

Enfin, an pas totes desaparescuts. I a la còla de LAREM encara.

  • 3
  • 0
Maignial Galhac
2.

I a una pichona falta dins aqueste article: los estegosaures visquèron a la fin del Jurassic, fa aperaqui 150 millions d'annadas. Mès es força interessant! Lo Mesozoïc, seconda èra del fanerozoïc (-540 Ma/uèi), comencèt ambe lo pus important escantiment fa 250 millions d'ans (95% de las espècias desaparegudas). E s'acabèt ambe l'extincion magera pus pròcha de l'epòca nòstra, e la fin dels dinosaures, pterosaures e reptils marins gigants.

  • 8
  • 0
Jeremia
1.

Totes los pterosaures, dinosaures e reptils marins s’escantiguèron a la fin del Cretacèu, quand un meteòr gigant casèt sus Yucatan, ara fa 65 milions d’annadas. Aital meteis, totes los ensenhaments de lengas ditas regionalas s'escantiguèron al final del quinquenat Macron, quand un meteòr racista e segregacionista tombèt sul ministèri de l'educacion nacionala, farà lèu cinc ans.

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article