Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

Un campament palestinian evacuat per l’armada israeliana

| activestills.org



Quauques setmanas a, lo govèrn de Benjamin Netanyahu, en responsa a la reconeishença per l’Assemblada generau de l’ONU d’un Estat palestinian non-membre, que decidí de tornar aviar lo procèssus de construccion de 3 o 4 000 alòtges au sector E1. “E1” (E qu’ei per Èst) qu’ei lo nom qui Israèl a balhat a ua zòna non-bastida de Cisjordania, qui separa Jerusalèm-Èst de la colonia de Ma’aleh Adumim. Que s’ageish d’ua zòna de 12 km2, estrategica dens la perspectiva d’un futur Estat palestinian per’mor que permet d’arreligar Betleèm a Ramallah, autament dit lo sud de Cisjordania au nòrd, shens aver a har un long cutorn per la vila palestiniana de Jericò.
 
Lo punt de passatge deu sud de la Cisjordania au nòrd qu’èra tradicionaument Jerusalèm. Lo passatge per Jerusalèm, solide, qu’ei defendut aus veïcules palestinians e qu’an a passar a l’èst de la vila, per ua rota costuda qui travèrsa zònas abitadas. En cas de construccion per Israèl d’aqueths 3 o 4000 alòtges, ua zòna d’abitacion israeliana – ua navèra colonia – qu’arreligaré Jerusalèm a Ma’aleh Adumim. Aquera situacion que meteré en causa la viabilitat d’un Estat palestinian, au mensh suu plan economic, mes tanben, suu plan politic, que seré impossible de i integrar los quartièrs arabes de Jerusalèm, e aqueth Estat que’s trobaré copat non mei en dus tròç com adara (Cisjordania e Listra de Gaza), mes practicament en tres.
 
Atau, en tornant aviar lo projècte de construccion a la zòna E1, gelat despuish l’èra Sharon, lo govèrn de Netanyahu que responè a la reconeishença de Palestina per l’ÒNU en hicant ua trava, ua de mei, a la construccion d’un Estat palestinian viable. Mes e’s harà a de bonas? En fèit, que s’i a escriut, dens la premsa, que la decision de Netanyahu e poderé estar ua manièra de s’atraçar votz viengudas de l’extrèma-dreta, car lo país que vòta lo 22 de genèr.
 
Divés darrèr, qu’aparí quauquarren d’inedit: quauques detzenats de palestinians vienguts de localitats pròchas qu’installèn un vilatge de tendas au sector E1 e que declarèn la lor intencion de i demorar dinc a que Bab Al Shams (nom balhat au campament) e sia reconegut legaument com localitat per las autoritats d’ocupacion.
 
Atau, peu prumèr còp, los palestinians qu’emplegavan lo metòde practicat peus colons en Cisjordania: aquestes, entà esténer las colonias, que sòlen començar per crear, a quauque distància d’ua “colonia mair”, un avantpòste format per quauques caravanas. Pòc a pòc, e dab totas las complicitats possiblas dens l’armada e l’administracion israeliana, las maisons que remplaçan las caravanas, autas familhas que’s vienen installar, l’avantpòste que creish, dinc a que l’Estat israelian e legaliza l’ahar en reconéishent l’existéncia suu lòc d’ua navèra colonia. Qu’apèran aquò “crear hèits suu terrenh”. Atau, a mejan tèrmi, los palestinians installats au sector E1 qu’esperavan obligar Israèl a reconéisher legaument la localitat de Bab Al Shams, en tot 25 tendas d’abitacion e ua tenda-dispensari.
 
 
Netanyahu que respon per la repression a un acte de resisténcia civila
 
Mes lo govèrn israelian n’a pas trigat pas de reaccionar: dens la nueit de dissabte a dimenge, uns 500 policièrs israelians qu’an hèit evacuar lo campament, blaçant sheis personas, a despieit d’un jutjament de la Cort suprèma qui ordonava d’aténder, entà procedir a l’evacuacion, la fin de las discussions suu desmantelament de las tendas. Las personas evacuadas que son estadas amiadas tà Ramallah, a mantun quilomètre deus vilatges on an la demorança.
 
Ger matin, Netanyahu que declarava: “Ne deisharam pas ad arrés tancar lo continúum enter Jerusalèm e Ma’aleh Adumum”. Los militants qu’an responut per un comunicat qui qualifica l’evacuacion d’”illegau, Bab Al Shams trobant-se suus territòris palestinians”, e lo pòrtaparaula deu govèrn palestinian (de Ramallah) qu’a estimat qu’”Israèl un còp de mei que desfida lo consensus internacionau”. Ger vrèspe, las tendas qu’èran enqüèra en pè.
 
 
 
 
Eric Gonzales

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article