Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un distintiu per reconéisser los occitanofòns?

Son a circular per Occitània de distintius qu’identifican lors portaires coma de parlants de l’occitan. Dins un país malaut coma Occitània, ont la majoritat dels ciutadans desconeisson la lenga autoctòna e, en consequéncia, ont los occitanofòns avèm una comprensibla percepcion d’isolament, tota iniciativa que favorís l’usatge e la visibilitat publica de la lenga es benvenguda e a lo sosten incondicional de Jornalet. Ça que la, nos cal admetre que quand avèm vist aquela campanha, nos sèm pausats una question: cal que los occitanofòns anem marcats dins lo país nòstre? Sens intrar en de comparasons istoricas que serián desplaçadas, cresèm onèstament que los etiquetats deurián èsser, justament, los occitans qu’an renonciat a la lenga del país en favor del francés. Los estranhs son eles e non los occitanofòns, coma o serián atanben los daneses que d’un còp renoncièsson al danés e comencèsson de parlar alemand.
 
Pro de peguesas, aquela campanha es benvenguda e deu venir un crit d’alèrta sus la discriminacion lingüistica que patís Occitània. S’agís d’un bon imatge per desvelhar las consciéncias endormidas, s’agís de mostrar que los occitanofòns nos cal anar marcats per nos reconéisser e poder escambiar qualques mots en la lenga del país. Creson, los nòstres politicians —que sián cònsols, elegits regionals o departamentals o senators de l’Estat—, que los parlants de l’occitan lor cal anar etiquetats per las carrièras de l’Estat francés? O, al contrari, aquò es plan per eles e pòdon quitament pensar que lo pas seguent es de nos isolar dins de guètos ont poscam parlar e nos exprimir dins la nòstra lenga millenària?
 
Aquela campanha, lançada per Òc Pertot, s’acompanha de pegasolets, qu’amb los distintius, se pòdon comandar dirèctament sul sit de Macarèl.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Carles Barcelona
10.

La vostra antiga i bella llengua en la qual reconec moltes expressions utilitzades a Catalunya i les Balears i que llegida es prou entenedora per mi, us necessita a tots, no defalliu, cerqueu les vostres estratègies i potèncieu tant com pogueu la vostra llengua.

L'Occitan es un tresor que us cal rescatar i prestigiar , no defalliu !!

Honor i glória a l' Occitan !!!! Llengua de cultura i prestigi !!
Visca la Terra Visca Occitània. !!!

  • 0
  • 0
Lutz
9.

Es pas nòu : Arri aviá ja sortit un badge a la manif passada «parla-me en occitan» qu'es fòrça mai polit.

  • 2
  • 0
Robèrt Lauragués
8.

Dins l'article podèm legir "tota iniciativa que favorís l’usatge e la visibilitat publica de la lenga es benvenguda e a lo sosten incondicional de Jornalet."

Ebé, an rason. Es de sostenir. Vau far una comanda

  • 4
  • 0
Andriu de Gavaudan Gasconha
7.

Un professor d'occitan, Eric ASTIÉ (Gasconha), aviá coma idèa de fargar una espinleta amb la crotz occitana que l'una de las brancas ne seriá una lenga tirada. Pensi que seriá una bona causa e mai polit qu'una frasa…
Los qu'aiman far de moneda poirián ne fargar una benlèu e la comercilaizar…

  • 3
  • 1
Casa
6.

Ai retrobat lo nom dau pins breton. Es lo spilhennig. Lo podetz retrobar sus lo wikipedia franchimand. Es un logo discret, que i a pas de crotz celta o que qe sia. Se volem vertadierament utilizar aquo. Nos faudria qqren coma aquo pensi.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article