Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’armada de Marròc s’es desplaçada al sud de la RASD

Vòlon rompre lo blocatge del transit que dempuèi tres setmanas realizan de manifestants saharauís e del Front Polisario

L’armada de Marròc s’es desplegada a l’extrèm sud de la Republica Aràbia Saharauí Democratica (RASD), concretament a Al Guargarat, per rompre lo blocatge del transit que dempuèi tres setmanas realizavan de manifestants saharauís e del Front Polisario.
 
Los militars marroquins vòlon permetre lo passatge de camions e de tota sòrta de veïculs sus la lista de cinc quilomètres que separa la doana de l’estat marroquin de la frontièra amb Mauritània.
 
Los manifestants exigisson lo barrament del passatge frontalièr e que l’ÒNU complisca son engatjament de far un referendum d’autodeterminacion pel Sahara Occidental.
 


Un referendum qu’arriba pas jamai
 
Uei, 14 de novembre, complisson 40 ans de la partença de l’estat espanhòl dels territòris de la Republica Aràbia Saharauí Democratica. Après la partença dels espanhòls, los saharauís proclamèron la lor independéncia mas l’invasion marroquina provoquèt un conflicte qu’encara es luènh d’èsser resolgut.
 
Aquel país foguèt considerat coma una partida del territòri espanhòl de 1884 a 1976. Considerat a partir 1934 coma una província espanhòla de mai, vegèt coma la consciéncia nacionala dels sieus abitants se despertava pendent los ans 1970 del sègle XX. Foguèt en 1973 que lo grop de resisténcia Front Polisario comencèt la lucha contra los colonizaires espanhòls. Eles reconeguèron lo drech d’autodeterminacion d’aquel pòble en 1976 mas permetèron que los marroquins e los mauritans los envasiguèsson aquel meteis an.
 
L’invasion comencèt quand Marròc lancèt 300 000 civils contra las frontièras del Sahara Occidental en 1975. En aquela epòca, lo dictator espanhòl Franco èra a mand de morir e foguèt lo nòu rei Joan Carles Ir que signèt l’abandon del territòri, maldespièch los dreches dels sieus abitants.


Après l’invasion marroquina, la guèrra entre los saharians e Marròc contunhèt fins en 1991, quand l’ÒNU faguèt signar una alta al fuòc. Cinc ans puèi, en 1996, las quitas Nacions Unidas decidiguèron d’anullar lo referendum que lo demandava sa populacion. En 2001 començèt lo Plan Baker que, totun, foguèt abandonat pr’amor de las pressions marroquinas. Dos ans puèi, l’ÒNU abandonava definitivament quin que siá ensag de resòlver aquel conflicte african.
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
3.

Cal qu' es faga lo Referendum Autodeterminacion acordat per l'ONU, ara. Non es pot pas esperar mai. L'ONU a d'obligar al Marroc qe accepte qu' es faga lo Referendum, e los paisos democratas an de colaborar e butar perquè se faga. Es pot pas donar l'esquena a n'aqueste compromis los paisos que es diuen democratics.

  • 2
  • 0
cataloccità cataloccitània
2.

En aqueixa segona guerra entre Armenia e Azerbaidjan, Arzebaidjan s´ha preparat a conciencia per poguerla ganhar amb la ajuda de Turquia.

  • 2
  • 0
Vesins d\'Europa e d\'endacom mai
1.

Desfacha d'Armenia que se vei amputada d'una partida de son territori e qu'a defenitivament perdut Naut Karabagh. Escrancament dels armenians per una guèrra-ulhauç menada per Azerbaïdjan amb l'ajuda de Turquia, la neutralitat benvalenta de Russia e l'indiferencia espaurugada d'Europa brusseliana. I-a vesins e vesins, vertat ?

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article