Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Es mòrt Robert Castel, paire de l’umor pènegre

Popular dels dos costats de Mediterranèa, lo comedian e musician a fach conéisser la cultura pènegra e la musica tradicionala dels josieus argerians

| Robert Castel
Es mòrt a Niça lo comedian Robert Castel umorista pènegre e musician arabi, las doas fàcias dels josieus d’Argeria. Divendres passat, 5 de decembre, defuntèt a 87 ans après una longa malautiá.
 
Popular dels dos costats de Mediterranèa, Robert Castel foguèt mai que mai conegut per sas simpaticas scenetas d’umor, amb sa femna Lucette Sahuquet que n’èra veuse dempuèi 1987, e per sa carrièra al cinèma dins mai de trenta filmes a partir dels ans 1970.
 
Nascut Robert Moyal en mai de 1933 dins lo quartièr popular de Bab Al Wad de la capitala argeriana, se faguèt conéisser amb la pèça de teatre La famille Hernandez tre 1957. La pèça coneguèt un enòrme succès en Argeria e puèi a París, ont comencèt de difondre la cultura e las expressions dels pènegres.
 
En 2007 Robert Castel retrobèt la scèna amb lo projècte musical «El Gusto», una orquèstra de musicians josieus pènegres e arabis argerians.
 
Los pènegres foguèron los colons europèus que visquèron en Argeria pendent lo periòde colonial entre 1830 e 1962. Après l’independéncia d’Argeria, la majoritat d’eles quitèron lor país e s’installèron en Occitània.



 

 

 




abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
5.

Es una pena. Era dels comedians que fan d'umor sus las gents del pòble sens jamai las umiliar (çò qu'es pas lo cas de totes). Lo Bn Dieu o reconeisserà.

  • 5
  • 0
Cantairac
4.

Los adèptes del judaïsme en Algeria, èran per la màger part de Berbèrs, presents en Africa del Nòrd dempuèi la preïstòria.
Naturalament, tanpauc qu'arribèsson de migrants Josieus d'endacòm mai, se mesclavan. Ne foguèt aital amb los sefarditas fòrabandits d'Espanha.
Mai que mai citadins , probable qu'èran devenguts pus arabofòns que berberofòns.
Los pus joves abans l'independéncia èran tant afrancimandits coma nosautres.

En Argeria apelèron los Berbèrs josieus : de sefarditas : n'èran pas ; d'Arabis : n'èran pas ; de pènegres : ne son pas.
Lor preséncia al Magrèb a pas res veire amb los Franceses... ni amb los Arabis ni amb los Otomans.
Èran aquí abans tot aquel monde, dempuèi totjorn. I son pas mai a causa de nosautres. Los Berbèrs musulmans i son poguts demorar car avián pas agut drech a la nacionalitat francesa.

Finalament, son nombrosas las populacions que càmbian de lenga sens cambiar de país.
Del temps de Nòstre Sénher los Josieus palestinians parlavan aramèu e pas mai ebrèu.
« Eloï, Eloï, lama sabactani ? ».
Se nosautres apraicí aviam a opausar, coma signe identitari, quicòm mai que nòstra sola lenga qu'atrapèrem al moment de la colonizacion romana, benlèu seriam pus cresibles e convenceires.

De las lengas, lo monde se'n viran, levat se las pòdon instrumentalizar politicament, mas a la tota fin trobaretz la problematica economica : lo pòrtamoneda.

  • 6
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
3.

#2 Òc, as complètament rason. Se son retrobats "rapatriats" de cap a una "Patria" qu'an pas jamès coneguda (Pr'amor du decrèt Crémieux que'us a balhat la nacionalitat francesa quan los autes -arabs, amazights- demoravan "indigènes" e que doncas lors votzes pendent las eleccions èran divididas per dètz), lavetz que los pènegres vertadièrs (doncas hilhs o arrèrhilhs de colons) èran meslèu de soca italiana (Algièr, Tunis) o espanhòla o catalana (Maròc, Oran), e doncas rapatriats tanben de cap a una "Patria" inventada.

  • 6
  • 0
MC M
2.

Una pichòta precision. Tecnicament Robèrt Castel èra pas un "penegre", puei qu'es josieu d'Argeria, una populacion ailà installada ben avans la colonizacion francesa e l'arribada de colons europeenc.

  • 12
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
1.

Gran tristèr de véser se n'anar lo Robèrt. De pair picard e de mair gascona, èi agut una enfància quasi pènegra, que sèm arribats a Tolosa en abriu de 1962 de Lila estant e qu'estom lotjats dens un immòble reservat aus pènegres de l'EDF. Dens l'androna deu Biarnés jogavi dambe los autes pichons de l'immòble e avèvi trapat mantunas expressions, benlèu tanben l'accent.
En fàcia i avèva un vièlh ostalòt dambe una mameta que parlava màgerment occitan e qu'apelava los dròlles pènegres que rambalhavan devath sas finètras "Los Japoneses".
Èi remercat quie l'accent pènegre ara a quasi desaparegut.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article