Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

En cèrca de l’ingredient perdut

Per trobar aquel compausant los scientifics an descobèrt que se pòt utilizar las dichas ondas gravitacionalas

Fòrça teorias prepausan que la causa de l’espandiment de l’Univèrs (a causa benlèu d’aquel ingredient desconegut) ne seriá lo cambiament gravitacional a nauta escala
Fòrça teorias prepausan que la causa de l’espandiment de l’Univèrs (a causa benlèu d’aquel ingredient desconegut) ne seriá lo cambiament gravitacional a nauta escala
Segon la majoritat dels fisicians, i auriá un o mai d’un ingredient basic que definís tot l’Univèrs e qu’es encara desconegut. Ara, e segon un estudi nòu, per trobar aquel compausant los scientifics an descobèrt que se pòt utilizar las dichas ondas gravitacionalas (que son de desformacions de l’espaci-temps creadas per acceleracion d’una massa e que viatjan a la velocitat de la lutz).
 
Segon aquò, quand dos objèctes compactes se trucan ont que siá en l’Univèrs (tanben pòdon èsser de traucs negres o d’estelas de neutrons) se crèa d’ondas gravitacionalas que pòdon portar la signatura d’aquel compausant desconegut. Es per aquò qu’ara una còla de cercaires alemands e estatsunidencs prepausan d’utilizar d’ondas gravitacionalas per trapar aquel ingredient perdut.
 
L’estudi, publicat al numeric Physical Review, a confirmat que, se las ondas d’aquel tipe se trucan amb un trauc negre supermassís o un ensemble de galaxias, demorariá plan en elas la traça de totes los compausants universals e doncas aquò ajudariá plan a conéisser çò que son e perqué se passèt aquel biais de cambiament fisic. A mai, aqueles fisicians afirman que se i aguèsse una diferéncia gravitacionala (e aquò es pas çò que disiá Einstein dins sa teoria fisica), l’evidéncia de la traça seriá mai que segura.
 
 
L’espandiment universal
 
Un fach conegut per totes es que l’Univèrs s’espandís de mai en mai. Es pas tan conegut que s’espandís de mai en mai lèu, e aquò es un fach universal que degun ne coneis pas encara la causa. Mai d’un astrofisician prepausèron divèrsas teorias per assajar de trapar tanben lo compausant perdut (o puslèu desconegut) de l’Univèrs. La majoritat d’aquesta teorias prepausan que la causa d’aquel espandiment (a causa benlèu d’aquel ingredient desconegut) ne seriá lo cambiament gravitacional a nauta escala. S’aquò foguèsse vertat, i a de fisicians coma José María Ezquiaga, de Institut Enrico Fermi de l’Universitat de Chicago, qu’afirman qu’aqueles cambiaments poirián demorar plan traçats dins d’ondas gravitacionals. Mas tot es encara una teoria e res es pas encara demostrat.
 
Una autra teoria encara sus l’existéncia d’aquel compausant universal perdut seriá que poiriá crear una sòrta de traça a l’entorn d’objèctes gigants. Per ansin, s’una onda gravitacionala se truquèsse amb un trauc negre supermassís, se creariá, sul pic, d’autras ondas que serián lo resson d’aquel compausant basic universal. E aquò es çò que defend aquela còla internacionala de cercaires fisicians.
 
“Es un nòu scenari jamai esprovat abans, çò diguèt lo fisician Ezquiaga. Fa gaire, avèm trabalhat amb LIGO, l’observatòri interferometric lasèr d’ondas gravitacionalas, e avèm legit de nòvas ondas gravitacionalas cada sièis jorns, çò qu’es un fach absoludament estonant”. (Legissètz la seguida)



 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí






abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
3.

#1 & #2 « Un fait conegut per totes es que l’Univèrs s’espandís de mai en mai. » Tot depend çò qu'apelam "conéisser" e çò qu'apelam "l'Univèrs". Çò que s'espandís es l'espaci-temps, e non pas simplament l'espaci, repairable sonque als objèctes detectables que s'i passejan dedins, dins lo temps.

Disèm qu'aquò es quicòm de "conegut" : pensi que nos mentissèm un pauc, al mens un pauc. La question de Francesc non es ninòia. ni ridicula Per exemple, podèm dire que "coneissèm" lo fait que, quand dostam d'aiga dins un gòt, l'aiga s'i espandís. Ja que coneissèm l'aiga e coneissèm lo gòt. Mas quand consideram qui "quicòm s'espandís" dins "res", e a dire a "l'interior de quicòm que non es res, enlòc ni jamai", dins qué diable s'espandís l'univèrs. Qu'entendèm per "univèrs" ? Qué pòt ben èsser la natura de çò que non es enlòc (cap d'espaci) ni jamai (cap de temps). Quina ora es aquí ont non i a encara res, es a dire ni temps ni espaci ? E ont es, ja que non es enlòc mas que totun, quicòm i va, e de mai en mai aviat ?

D'un punt de vista epistemologic, me gardarai donc de pretendre que "coneissi" aquel fait. Las donadas fisicas e matematicas me donan a afortir aquel fait, mas objectivament, non pòdi dire qu'o coneissi, ja que constati qu'es vertat, mas que non i entendi res. Cossí pretendre conéisser çò que non podèm quitament imaginar ni concebre ? Coneissem l'espandiment de quicòm de conegut dins quicòm ai de tanben conegut, coma l'aiga dins un gòt. Sonque…

  • 2
  • 0
Mosca canhisca
2.

#1 Las estelas que s'aluenhan las uas de las autas.

  • 3
  • 0
francesc palma
1.

Se l'univers es coma se fos infinit, car sabem pas on s'acaba, com poden dir que s'espandís. ?

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article