Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cauma dins l’educacion francesa: los professors d’occitan manifèstan

Dins l’encastre d’una jornada de cauma, los professors d’occitan èran cridats per la FÈLCO a manifestar amb de bandièras per mostrar lors revendicacions

Montpelhièr
Montpelhièr | Marie Jeanne Verny
Ièr dimars 26 de genièr, los ensenhaires del sistèma educatiu francés èran en cauma, a l’iniciativa d’una intersindicala. S’agissiá de protestar en general contra la politica del govèrn, e en particular per obténer una revalorizacion salariala e de classas amb mens d’escolans, e contra la gestion governamentala de la crisi sanitària.
 
A Nimes, Montpelhièr o Tolosa, demest d’autras vilas d’Occitània, los professors d’occitan èran cridats per la FÈLCO a manifestar amb de bandièras del país nòstre o de l’organizacion per mostrar lors revendicacions especificas. D’efièch, se sap que l’ensenhament public de l’occitan, ja precari o gaireben inexistent dins de circonscripcions escolaras que i a (dichas acadèmias), es en perilh grèu a causa de la marrida volontat del govèrn de l’estat francés e de las consequéncias de las reformas educativas successivas, que la darrièra es la reforma del licèu volguda pel ministre Blanquer.
 
De legeires nos an assabentats de la jornada de protèsta amb de fòtos.
 

Carcassona


Carcassona
 

CE MATIN à PAU .. biarn.. MANIF éducation..500 personnes. QUE CAU LUTAR!! .. il faut lutter.. PIM PAM PUM!! alain de libertat

Pubblicato da Ghislaine Serena su Dimarts, 26 de gener de 2021

Jolie présence du CREO Lengadòc / FELCO à la manif de Montpellier et aussi à Nîmes, Carcassonne... Notre communiqué : La...

Pubblicato da Marie Jeanne Verny su Dimarts, 26 de gener de 2021
 


 abonar los amics de Jornalet

 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
5.

Ai cercat lo cantant Mauris que no sabia res d'el feia prop de quaranta o cinquanta ans, foguet dels primiers disques que compret en lenga d'Oc e m'agradet molt. M'ai assabentat per internet qu' encara conservava la fonetica fina de Nissa, e que malastrosament ja avia mort. Quan jo i vagi m'agradaria lo anar a saludar.

  • 1
  • 0
francesc palma
4.

La veritat es que lo son fin de l'A semisonanta entre A e O , es mai entre E e O, e se pareis mai a una O que a una A. La seva representacion oe cresi qu' o indica força ben. Es un son delicat podriam dire, que se comprene que per ser la lenga forabandida de las institucions durant segles, a la deriva cada cop mai s'acostàs fins acomodar se en l' O. Es coma sabets la forma de pronunciar l'A final atòna en català Oriental ; lo francès en ten molts de sons aital., mas pas en final de paraula; encara que per la poesia e la cançon es pronuncia.

  • 2
  • 0
francesc Palma
3.

Josèp Salvat. en sa Gramatica Occitana, pag 2 : A final atòna es l'A semissonant de l'anciana lenga d'Oc. Lenga, lengas. Granda, grandas. Cantas....
Pèire Bec autor de "La langue Occitane" Conferencia a l'Obra Cultural Balear : La fonetica de la lenga antica dels Trobadors era coma la Catalana.

  • 2
  • 0
water pròf pampaligòssa
2.

I a pas de comentari per denociar aqueles fenhantasses de foncionaris ? Ont va Jornalet ???

  • 3
  • 0
francesc palma
1.

La luita per la lenga l'avem d'emparar amb totas la força que se puga. Lo Govern de París de mentalitat curta vol la francofonia tamben per Catalunya. Mas coma pot s'està matar la lenga catalana. Es veritat cresi que lo Francès, l'Oc e lo Catalan forman un conjunt que poden compartir moltas causas. Mas a base de garrotadas es pot pas anar junts . E parlant en positiu i a una bona cantant occitana Alidé Sans, l'unica que coneissi que conserva la prononciacion fina dels trobadors, per mi actualment es la milhor en lenga d'Oc. Malastrosament cantants de territòris on es conserva la fonetica fina, fan sos disques pronunciant dialectalment coma Patric de Montpelhier, un bon cantant que per la forma vulgara de pronunciar las cançons, pert la sieuna finesa poetica e musicala. Se tudan molts de cantants occitans per la mala fonetica, avent la fina dels trobadors.

  • 4
  • 15

Escriu un comentari sus aqueste article