Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

14 deputats de l’Assemblada Nacionala francesa critican amb duretat l’UE per aver virat l’esquina a Catalonha

“L’Union Europèa se voldrà agachar dins lo miralh de l’estat de drech que lo li tend Catalonha?”, çò se demandan dins un article publica dins Le Monde

Catòrze deputats de divèrses grops de l’Assemblada Nacionala francesa an publicat un article dins lo jornal Le Monde que critica la passivitat de l’Union Europèa envèrs la repression de l’estat espanhòl contra l’independentisme catalan. “L’Union Europèa se voldrà agachar dins lo miralh de l’estat de drech que lo li tend Catalonha?” es lo títol de l’article, que los deputats, de formacions coma lo Partit Socialista, La França Insomesa, los grops de l’Esquèrra Democrata e Republicana, la Republica en Marcha, lo Modèm e Libertat e Territòris, soslinhan que “la justícia europèa sembla d’èsser un bloquièr protector pels dirigents catalans”, coma per exemple dins lo recent refús per Belgica de l’extradicion de Lluís Puig o lo refús de l’extradicion de Puigdemont de part d’Alemanha en 2018. Mas per contra, çò apondon, “l’UE e sos caps d’estat an preferit fins ara d’agachar devèrs a un autre costat, amb l’excusa que se posicionar sus Catalonha riscariá de fracturar Espanha”.
 
Pasmens, considèran qu’“uèi aquela fractura existís ja, e que “contunhar d’agachar endacòm mai pòt soscavar lo cabal democratic e la posicion de l’Union Europèa coma gardiana imparciala de l’estat de drech”. E dison aquò en tot recordar l’enjòc important que significan las denóncias contra Carles Puigdemont, Toni Comín e Clara Ponsatí que s’examinan al Parlament Europèu. Los deputats franceses s’interrògan: “Se los eurodeputats, jos una intensa pression politica, levèsson l’immunitat parlamentària de Puigdemont, Comín e Ponsatí, après aver abandonat Oriol Junqueras al sòrt que lo li a reservat la justícia espanhòla, que significariá aquò?”
 
Per aqueles catòrze deputats, Puigdemont, Comín e Ponsatí “representan totes los ciutadans franceses coma o fan Nathalie Loiseau, Yannick Jadot, Jordan Bardella, François-Xavier Bellamy, Raphaël Glucksmann o Manon Aubry”, car tanlèu èsser elegits representan totes los ciutadans de l’Union Europèa.
 
Avertisson del perilh que lèven l’immunitat dels tres èurodeputats catalans en exili. “I a lo perilh de non voler pas examinar la situacion catalana segon la lei, mas segon d’autres critèris fòrça mai politics. D’en primièr, i a lo perilh de descreditar la Cort de Justícia de l’Union Europèa, engatjada dins las ajudas financièras per combatre la crisi de la covid-19 e l’estat de drech en Ongria e Polonha. A mai, i a lo sentiment dolorós dels dos peses, doas mesuras que se poiriá refortir”.
 
Per aquelas rasons demandan a la classa politica francesa e europèa en general que cluque pas los uèlhs fàcia a aquelas agressions, e mençonan pereu lo fach que la Cort Suprèma espanhòla aja destituit lo president de la Generalitat Quim Torra per desobesissença, çò qu’a precipitat l’avançament de las eleccions regionalas. Perque remembran que “las duras condemnacions d’entre nòu e tretze ans de preson per sedicion, e l’intransigéncia de Madrid a l’ora de las aplicar, illustran l’estat del dialòg entre lo govèrn espanhòl e lo govèrn catalan”.
 
Los signataris de l’article son: Jean-Félix Acquaviva (Libertats e Territòris), Clémentine Autain (LFI), Moetai Brotherson (Esquèrra Democrata e Republicana), Marie-George Buffet (Esquèrra Democrata e Republicana), Michel Castellani (Libertats e Territòris), Annie Chapelier (Agir Ensems), Paul-André Colombani (Libertats e Territòris), Frédérique Dumas (Libertats e Territòris), Régis Juanico (Partit Socialista) Yannick Kerlogot (LRM), Paul Molac (Libertats e Territòris), Sébastien Nadot (independent), Richard Ramos (Modèm), Bénédicte Taurine (LFI).
 
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pitaluga
9.

#8
Dels tres primièrs, dos son "en marcha" cap al desastre de l'Umanitat, e l'autre nos vòl embarrar dins una ideologia faissistoïde. E l'autra, parisenca... Coma pròva de la somission de Catalonha Nòrd, ne cal pas mai.

  • 4
  • 0
serra
8.

#5 Sébastien Cazenove (Larem), Catherine Pujol (RN), Romain Grau (Larem), tots nascuts à Perpinyà e que an noms catalans (son pas occitans), balhan pas lor ajuda a lors germans (as) catalans (as) empresonats (as) o exiliats (as), saique per rasons ideologicas e politicas . Es una vergonha !
Laurence Gayte nascuda a París 13ème es maridada ambe un catalan.

  • 6
  • 0
francesc palma
7.

Los Drets Umans son pas respectats ni emparats en Madrid ni en l'UE, encara qu' aquesta a condemnat repetidas vegadas l'Estat Espanhol per sas sentencias perquè a el li conven per colhons, barra e dictadura.

  • 5
  • 0
serra
6.

#5 Es vertadièr que i a fòrça meitesses noms d'ostal comuns a Occitània e paÎses catalans.
D'unes son de raices catalanas, d'autres son estats "importats" per la fòrta immigracion occitana a Catalonha entre la meitat del segle XVI e lo primièr quart del segle XVIII.
Aital a Catalonha i a un fum de Pujol , de Grau (n'i a dins ma familia) e de Casanova - revirat en francitan per Cazeneuve- ( mai qu'a Occitània !) . Meteissas remarcas per Calvet e Sòl.
Lo paire Valentí Miserachs i Grau (compositor conegut) me diguèt que lo sieus aujòls venguèron del Carladés (Auvernha).
Ieu, de nom pairal Serra (francitan Serre ou Serres) Serradell ( occitan Serradèl- en françés côteau- véser vocabulari francés occitan d' Andriu Lagarda) e de Vilar, ai la dobla cultura occitana e catalana pr'amor que soi nascut e abalit en terra gascona.
Mas per mantunas rasons me senti abans de tot catalan pr'amor
- qu'el paire es un català de soca-arrel d'Illa de Tet (Riberal)
-que i aguèt dins la familia patriotas qu'an combatut "lo enemic francés" , coma Bernat d'Oms, senhor de Corbera, que Loís XIII a botat dins un potz per lo faire morir.
-Que soi admiratiu del combat dels catalans del Principat per tornar trobar lor independéncia e lor cultura pròpia.

Pensi pas que lo Romain Grau se pensi occitan. Es filh d'un viticultor del Rosselló e de paraulas, es catalanista. Se ditz amic del Molt Honorable President Puigdemont. Es tanben amic del Macron (meteissa promocion de l'ENA). Aquò benlèu explica que vol pas "se molhar". Los tres autres coneissi pas lors sentiments, de cara a los seus germans (as) exiliats (adas) o emgarjolats (adas).


  • 4
  • 1
Pèire Cardenal Lo Puèg de Velai
5.

#4 Grau, Pujòl e Gaita pòdon fòrt plan èsser taben de noms occitans : es benlèu per aiçò que badan la saca mai que d'agir coma de Catalans…

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article