Actualitats
François Alfonsi: 18 meses de mandat europèu
Dins un document de 12 paginas fa lo bilanç d’un an e mièg de mandatura
A las eleccions europèas de 2019, François Alfonsi foguèt elegit deputat europèu, representant de la federacion Regions e Pòbles Solidaris (R&PS ) sus la lista dels Verds-Euròpa Ecologia. Tot naturalament, prenguèt plaça dins lo grop Verds-Aliança Liura Europèa. A aquel moment, 8 elegits se recomandavan de l’ALE: dos escoceses, dos galeses, un russofòn de Letònia, dos catalans e el. Aprèp lo Brexit, lo grop es estat redusit de mitat.
L’elegit còrs es membre de las comissions: d’indústria, recèrca e energia; dels afars regionals; suplent pels afars constitucionals. Fa partida de las delegacions a las amassadas parlamentàrias ACP (Africa, Carib e Pacific)-UE e de l’Union per la Mediterranèa, pren part tanben a la delegacion per las relacions amb los païses del Magrèb. De mai, es vicepresident de l’intergrop encargat de las illas e copresident de l’intergrop per las minoritats, comunautats e lengas tradicionalas.
Dins un document de 12 paginas, plan clar e illustrat coma un jornal d’elegit (valent a dire amb plan de fotografias del redactor), fa lo bilanç d’un an e mièg de mandatura. Çò que li permet d’abordar plan de tematicas:
A l’ensenhador del n° 228 d’Occitània-Volèm Viure Al País
Amb las paginas de François Alfonsi, lo n° 228 d’Occitània-Volèm Viure Al País prepausa atal 36 paginas de lectura. Las doas dotzenas preparadas pels redactors occitans abòrdan, en occitan o en francés, lo vòte de la Lei Molac pel Senat, amb una letra als deputats (Dàvid Grosclaude), la politica securitària (comunicat del PÒC, articles de Domenge Château-Annaud e de Gerard Tautil), los dreits pels enfants escarnits en França e en Palestina (Teresa de Boissezon), la reparticion de l’aiga (Fernand Vedèl), los reialmes occitans d’Orient (Jòrdi Laboissa), lo nap de Pardalhan (Mirelha Braç), dire-díser (l’articlòt de lenga del Bernat Vernhièras), sens doblidar los dessenhs umoristics de Bernat Vaton e las paginas Lo Cebier amb d’informacions especificas a Provença: Dangièr Seveso a Tolon (C. St-Luc), la covid (Arvèi Guerrera), lo projècte Open-Sky de Vauboa (Silviana Franzetti, qu’escriu tanben un article suls accents), la dobertura d’una calandreta a Niça, lo refús de cronica occitan dins lo bulletin municipal de la Sanha,…
Un contengut doncas plan diversificat. Sul sit http://www.adeo-oc.eu/, traparetz las condicions d’abonament e tanben la represa en version pdf dels n° 220 a 227.
Alan Roch
L’elegit còrs es membre de las comissions: d’indústria, recèrca e energia; dels afars regionals; suplent pels afars constitucionals. Fa partida de las delegacions a las amassadas parlamentàrias ACP (Africa, Carib e Pacific)-UE e de l’Union per la Mediterranèa, pren part tanben a la delegacion per las relacions amb los païses del Magrèb. De mai, es vicepresident de l’intergrop encargat de las illas e copresident de l’intergrop per las minoritats, comunautats e lengas tradicionalas.
Dins un document de 12 paginas, plan clar e illustrat coma un jornal d’elegit (valent a dire amb plan de fotografias del redactor), fa lo bilanç d’un an e mièg de mandatura. Çò que li permet d’abordar plan de tematicas:
— la democracia e los dreits dels pòbles, de batèstas que l’elegit jutja prioritàrias
— la crisi sanitària amb Euròpa confrontada a l’egoïsme dels estats.
— l’estatut de las illas europèas (Corsega, Sicília, Sardenha, Malta, Åland, Balearas,… )
— la situacion catalana, amb l’acuèlh dels dos deputats Carles Puigdemont e Toni Comín (Oriol Junqueras demòra empresonat)
— la resèrva naturala d’Scandula (Corsega) qu’a perdut son diplòma europèu d’espaci protegir, e per la quala de mesuras son presas per que lor recobre
— l’accion per las lengas minoritàrias que se tradusís, entre autres, per lo sosten a las iniciativas de Per Que Viscan Nòstras Lengas
— lo Minority Safepack (iniciativa ciutadana per la defensa de las minoritats): mai d’un milion d’europèus an plan signada la peticion per demandar a la Comission Europèa de se sasir de la question (çò que ven de refusar).
— la solidaritat internacionala: Curdistan; pòble armèni d’Artsakh…
Lo document es disponible sus Internet via https://www.federation-rps.org e se trapa en version papièr coma suplement a las revistas de las formacions d’R&PS: Arriti per Corsega, Le Peuple breton-UDB per Bretanha, Occitània-Volèm Viure Al País, la revista del Partit Occitan.— la crisi sanitària amb Euròpa confrontada a l’egoïsme dels estats.
— l’estatut de las illas europèas (Corsega, Sicília, Sardenha, Malta, Åland, Balearas,… )
— la situacion catalana, amb l’acuèlh dels dos deputats Carles Puigdemont e Toni Comín (Oriol Junqueras demòra empresonat)
— la resèrva naturala d’Scandula (Corsega) qu’a perdut son diplòma europèu d’espaci protegir, e per la quala de mesuras son presas per que lor recobre
— l’accion per las lengas minoritàrias que se tradusís, entre autres, per lo sosten a las iniciativas de Per Que Viscan Nòstras Lengas
— lo Minority Safepack (iniciativa ciutadana per la defensa de las minoritats): mai d’un milion d’europèus an plan signada la peticion per demandar a la Comission Europèa de se sasir de la question (çò que ven de refusar).
— la solidaritat internacionala: Curdistan; pòble armèni d’Artsakh…
A l’ensenhador del n° 228 d’Occitània-Volèm Viure Al País
Amb las paginas de François Alfonsi, lo n° 228 d’Occitània-Volèm Viure Al País prepausa atal 36 paginas de lectura. Las doas dotzenas preparadas pels redactors occitans abòrdan, en occitan o en francés, lo vòte de la Lei Molac pel Senat, amb una letra als deputats (Dàvid Grosclaude), la politica securitària (comunicat del PÒC, articles de Domenge Château-Annaud e de Gerard Tautil), los dreits pels enfants escarnits en França e en Palestina (Teresa de Boissezon), la reparticion de l’aiga (Fernand Vedèl), los reialmes occitans d’Orient (Jòrdi Laboissa), lo nap de Pardalhan (Mirelha Braç), dire-díser (l’articlòt de lenga del Bernat Vernhièras), sens doblidar los dessenhs umoristics de Bernat Vaton e las paginas Lo Cebier amb d’informacions especificas a Provença: Dangièr Seveso a Tolon (C. St-Luc), la covid (Arvèi Guerrera), lo projècte Open-Sky de Vauboa (Silviana Franzetti, qu’escriu tanben un article suls accents), la dobertura d’una calandreta a Niça, lo refús de cronica occitan dins lo bulletin municipal de la Sanha,…
Un contengut doncas plan diversificat. Sul sit http://www.adeo-oc.eu/, traparetz las condicions d’abonament e tanben la represa en version pdf dels n° 220 a 227.
Alan Roch
 | Document: François Alfonsi, bilan des 18 mois Dorsièr PDF, 12 paginas  |
 | Revista: Occitania-Volèm Viure al País 24 paginas  |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo cal emparar perquè es dels nostre ,elegit del poble Cors, e representant de Regions e Pobles Solidaris en la llista dels Verds. Podria denunciar totas las violacions dels Drets de las Lengas a França. Podria gaitar de gestionar ajudas per crear la TV Occitania, necessaria per emparar la lenga nostra e evitar qu' es mori la lenga dels Trobadors, Pot far moltas causas mas li an de demandar e explicar perquè es pugan començar a far. Qui cala e non diu res que non se pense què los altres li façan la feina. Se cal bolegar amics que las causas es fan pas solas.
Un deputat sens poder, coma tots los deputats europens, que se pren per Napoleon.
Ren sur lo fonccionament democratic de l'union europenna.
Ren sur las machinas a fraudar que son estadas utilisadas aus Estats-Unis per lo vòte e que son en vente dins tots los pais.
Ren sur la dangerositat daus vaccins e de las nautas tecnologias.
Ren sur la degradacion de l'ensenhament en França, ni sur la crisa econompica e financiera.
Damòra quauqes brejons sens lendeman.
Tot vai plan, Mma la Marquisa. I a pus qu'a obeir a la dictatura
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari