Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LengadòcVelaiVelai

Velai: cauma de la fam per qu’expulsen pas un migrant aculhit en familha dempuèi doas annadas

S’es inscrich dins un establiment escolar per preparar un CAP d’obrièr agricòla e mai a trobat d’emplegaires, mas lo prefectura refusa de li acordar un títol de sojorn

Eric Durupt es un ciutadan de Velai en cauma de la fam per exigir un títol de sojorn per Madama Diawara, un jove malian qu’el e Véronique de Marconnay aculhiguèron fa dos ans e que ja fa partida de la familha. Diawara es inscrich dins un establiment escolar per preparar un CAP d’obrièr agricòla e mai a trobat d’emplegaires. Mas sa familha d’adopcion crenh que siá embarrat dins un centre de retencion de migrants e puèi expulsat devèrs Mali.
 
La prefectura del departament refusa de li acordar un títol de sojorn e lo menaça d’expulsion, del temps que sa familha d’adopcion fa una crida a la solidaritat per que Madama Diawara demòre en Velai. Dins aquel sens an mes una peticion en linha. En mai d’aquò, la redaccion de Jornalet a recebut un comunicat en occitan, que publicam en seguida.
 
 
Podètz trobar la peticion en linha sus change.org.


    
fffff fffff
 Perque cridam a l’ajuda?
 
Aqueste messatge a per tòcha d’alertar sobre lo biais que son tractats los jòunes migrants, e mai agen tot çò necessari per èsser en règla e persègre una vida serena entre nosautres.
 
Aquò fai mai de doas annadas, avèm decidit d’aculhir dos jòunes malians menors sauves de la traversada de Mediterranèa. La jutja daus enfants reconeissèt lor minoritat, e los nos fisèt coma tèrçs dignes de fisança entrò lor majoritat. Anuei, fan partida de nòstra vida vidanta, puei que demòran amb nosautres.
 
Après las espròvas qu’an patidas dins lor percors caotic dempuei Mali, foguèron d’en primèir pres en charja per l’ASE (Ajuda Sociala a l’Enfança) de Naut Léger. Aquí foguèt la primèira empaita: tot es mes per refusar que foguèsse reconeissuda lor minoritat amb d’interrogatòris que los traspassan (avèm los documents e los comptes renduts que son de còps dessenats, pasmens la prefectura s’apura çai sobre), e que lor objectiu es de prene pas en charja aquelos jòunes.
 
Puèi, i a l’escolarizacion. De z-elos dos, un poguèt lèu entamenar un aprendissatge, mas per lo segond aquò anèt mens lèu, per causa daus trebols cognitius liats a una dislexia probabla. Anuei, gràcia a sos esfòrçs, a son investiment, poguèt trobar sa via en desirant aprestar un CAP d’obrèir agricòla en aprendissatge. Mas aquò fai mai d’un an ara que siam fàcia a una politica de la prefectura que refusa de lo regularizar. Aquel jòine es marcat a l’escòla. Ten una promessa d’aprendissatge en cò d’una paisanda, que vèrs z-ela fai d’estagis en aspeitant una autorizacion de trabalh de la prefectura. Son empleiaire es mai que content de z-elh, e aspeita mas una decision de la prefectura. Aquò es una bòria biologica, sens espleits mecanics, que patís de trobar d’aprendís! A ajudat lo païsan pendant lo confinament, e aguèt ges de retorn, maugrat las promessas de l’estat. De fat, la politica de la prefectura es de tot faire per qu’abandone, e mai nosautres, en lo descoratjant, lo botant de fat dins l’illegalitat completa, e en lo laissant sens ressorsas totes aquelos mes.
 
Aquò’es aitau que l’estat fabrica los clandestins! D’aquel biais, en novembre de 2020, las autoritats nos diguèron qu’auriam una responsa en decembre... qu’aguèrem pas! En decembre de 2020, nos diguèron qu’auriam una responsa per la començança de genèir de 2021, qu’avèm pas encara aguda anuei! Los entretens amb aquest jòune son menats per l’arrapar, per lo far agorar! Aquest jòune es sostengut per de letras o de telefonadas de son empleiaire, delh director e daus ensenhaires de son escòla, d’elegits locaus, de sindicats de l’educacion nacionala e mai l’avesche delh Puei. L’actitud de la prefectura li faguèt ja pèrdre una annada escolara, e en feurièr son empleiaire poirá pus profeitar de l’ajuda especiala per l’aprendissatge promesa l’an passat amb lo confinament.
 
La setmana passada, per fin, la premsa locala faguèt resson de nòstras preocupacions. Mai lo prefècte, puslèu que d’informar Madama, anoncièt dins la premsa que Madama seriá expulsat... amb lo pretèxt que sos papèirs d’identitat aurián pas la qualitat requista. La prefectura cèrcha sobretot a se cobrir e a justificar çò que se pòt pas justificar.
 
Tot aquò es mas un resumit cortet d’aquesta situacion e daus procediments de l’ASE e sobretot de la prefectura. Entrò ara, avèm pas mediatizat l’istòria d’aquel jovenòme que demòra totjorn amb nosautres e endura aquelos biais amb una fòrça estonanta.
 
Esperam que lo fat de far conéisser aquela situacion poirá permetre a Madama e a d’autres jòunes migrants coma z-elh d’obténer lo dreit de viure e trabalhar en França. Autrament,demorarà mas a Madama la clandestinitat o lo desespèr...
 
Vos remerciam d’avança de vòstra ajuda.
 
Véronique de Marconnay e Eric Durupt
 
 
 
Contacte: soutienmadama@gmail...
 
La peticion: change.org/AidezMadama4
 
   

 
        


 abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gamli
1.

Òsca a la grèva de la fam en solidaritat amb los africans, pecaires, coma Madama Diawara, e Dialou Diakite, e Dadara Watada, Adama Oukana, Doudou Diallo e Muhammad Sambadi El Tawari e sa sòrre Aïsha Sambadi El Tawari que França vòl expulsir, mentre que nosautres los occitans volèm los gardar! Vergonha.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article