CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 24 d'octòbre

Actualitats

Dissabte, 9 de febrièr de 2013, 03h00 Libres,Cultura

Valadas Occitanas > Valadas Occitanas

Tresòr de lenga corpus textual. Una bibliotèca digitala amb mai que 2000 tèxts arquiviats


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Lo Tresòr de lenga Corpus Textual es una “banca-dati” tèxtuala, es a dir una bibliotèca digitala de tèxts en lenga occitana representatius de las diferentas varietats localas parlaas dins las valadas dal Piemont occidental, da las valadas dal Quié a l’auta val Duèira.


Lo projèct, realizat gràcias al finançament de la Chambra d’òc, de la Fondacion Goria e de la banca CRT amb lo projèct “Master dei Talenti della Società Civile”, es naissut per arquiviar e digitalizar lo mai possible de tèxts, en lenga occitana, da lhi principals periòdics fondats dins las valadas a partir dai premiers ans Seissanta; ans que, amb la fondacion de l’Escolo dóu Po e e d’autras inciatives linguísticas e literàrias, es començat la renaissença culturala de las valadas occitanas dal Piemont.
 
Aquò que era naissut coma un projèct d’arquiviacion digitala de tèxts que donesse la possibilitat de far d’estudis sus la lenga e sus lhi dialècts occitans, a començat plan planet a devenir qualquaren de ben mai complèx, ren masque una simpla lista de titles.
 
En virant aquelas vielhas e jaunes pàginas de jornals, plenas de magons per un mond e una cultura qu’anava despareissent, mas decò plenas d’esperança e de coratjosas revendicacions, an començat a viure personatges e poètas, personas realas que amb empenh an bastit un’istòria linguística e literaria e que iu ai decidat de vos contiar. Tot aquò mostra la vitalitat d’una lenga que, bèla se en presença d’un baron de varietats localas, a sabut dins aquesti derniers cinquant’ans pilhar consciença de sa dinhitat e s’adaptar a lhi diferents usatges, genres e registres: da l’oralitat – amb las preieras, las nina-nanas, le filastròcas, lhi provèrbis, las manieras de dir e lhi etnotèxts – a la literatura e a la música – amb las poesias, las còntias, lhi romanç, las traducions, las pièces teatralas e las chançons – fins a l’actualitat e a la política – amb lhi articles di periòdics provençalistas e occitanistas, coma ad exemple “Coumboscuro”, “Ousitanio Vivo”, “Lou Soulestrelh”, “Novel Temp” (encuei “Lou Temp Nouvel”) e “Valados Usitanos”.
 
Es donc possible lèser lhi dui mila e passa tèxts arquiviats dins lo Tresòr de Lenga Corpus Textual beicant d’un cant coma se compòrta la lenga dins de diferènts contèxts linguístic e literaris, per comprene coma funçionon la gramàtica, la morfologia e la sintaxi de l’occitan cisalpenc, de l’autre cant beicant qui es l’autor dal tèxt, d’ente arriba, dins qual contèxt (provençalista o occitanista) es creissut son pensier, qual es lo sistèma ortogràfic que a siernut e perqué a fach aquesto chausia, etc.
 
Lhi tèxts son estats elaborats en format digital e adaptats per lo sit web de la Chambra d’òc.
 
Chasque tèxt comença amb las informacions pricipalas sus lo document, l’autor e son parlar: la tipologia de tèxt, la grafia adobraa, la data de publicacion, d’ente arriba lo tèxt e las informacions sus l’autor, lo culheire, lo traductur o l’intervistat (nom, cognom, país e valada de proveniença). Tutas aquestas informacions son puèi encara estaas butaas dins una tabèla excel que se pòl descharjar esquichand sus l’escricha Indice en aut a la drecha e se pòl ordenar segont l’autor, lo títol dal tèxt, lo país, la valada, la data de publicacion e la fònt.
 
Chasque publicacion es acompanhaa da doas pàginas: la premiera (entitolaa Che cos’è + nom de la publicacion) dona las informacions sus la publicacion e sus l’autor, la segonda (entitolaa: Guida alla lettura) explica las règlas ortogràficas adobraas da l’autor; las règlas per la lectura contenguas dins las Guide alla lettura son après estaas baronas dins la Tabella delle corrispondenze tra grafemi e foni: ente a la premièra colòmna la lhi a lo grafema, dins la segonda la definicion que a donat l’autor, e a la darriera la transcricion en Alfabet Fonètic Internacional (IPA).
 
Enfin, per ajuar lo lector a s’orientar dins lo Tresòr de Lenga Corpus Textual, ai publicat en la pàgina iniciala (= home page) doas introduccions mai generalas: dins la Memòria istòrica di moviments, de la lenga e de la literatura occitana de las valadas ai cerchat de contiar lhi moments principals de l’istòria de l’occitanisme e del provençalisme italians remandand, amb un baron de liams (= link), a lhi tèxts dal TLCT; Las grafias es dediaa a l’estudi di sistèmas ortogràfics adobrats ent’aquesti cinquant’ans d’istòria literària occitana cisalpenca.
 
La recuperacion e la conservacion d’aquesta preciosa memòria istòrica, culturala, linguística e literària son já una interessanta operacion per la salvagàrdia dal patrimòni dal nòstre territòri.
 
Totun, la granda novitat d’aqueste arquivi es l’impostacion multimediala e l’usatge de las tecnologias de la telaranha ( = web) que rendon interactiva e accessibla a tuchi la consultacion dal TLCT: basta entrar ental sit web de la Chambra d’òc e esquichar sus l’escricha “Tresòr de Lenga Corpus Textual. I testi in lingua occitana dal 1960 ad oggi”.
 
Ai decò cerchat de favorir una navigacion en moviment esfruchant la possibilitat que la telaranha dona de butar ensem al tèxt lo filmat ente l’autor – o un siu compaïsan – lei lo document: aquò permet al lector de lèser lo tèxt escrich dins la grafia adobraa da l’autor e d’escotar la lectura facha dins la varietat dialectala dal país de lo scritor (coma ad exemple: Reino Jano – chantaa - e Abéio abéio e Rocho la cuna lesuas da Antonio Bodrero; El tintinponi da l’autritz Clelia Baccon de Salbertrand; Setà decaire la flammo dei fouìe da Ugo Piton de Rore en Val Cluson; Viól d’emousioun da Marco Mastrocola originari de la val Pò; De pours e de Bufes da Lucia Abello d’Estròp; las poesias de Pietro Antonio Bruna-Rosso e Piero Raina de Elva publicaas dins I figli dei briganti lesuas da Franco Baudino; e après encara tuchi lhi tèxts culhits en Votz de Vermenanha e Ges: da Giacomo Bellone de Limon, a Rino Giordano de Vernant, a Mario Fantino di Roascha etc.).
 
Enteressant son decò lhi adaptaments musicals de certenas poesias fach da lhi musicistas de las valadas (per exemple las chansons de Masino Anghilante sonaa dal filh Dario o dal “Còr Monte Nebin” de Sant Peire en Chantominà, Ciaminà e pensà e dins lo disque A la meiro; o las poesias d’Antonio Bodrero Parpaioùn e abéie e O maires sonaa dai Gai Saber), senh d’un liam entre la literatura e la música que a marcat fin dai premiers ans de renaissença ètnica-linguística de las valadas. Vist l’importança que associacions e reserchaires an donat a l’estudi de la música e de las danças localas, vistas coma part emportanta de la cultura occitana, ai organizat un novèl sector dins lo TLTC, sonat Musica e danze, que serè enrichit plan planet embe lhi arquivis de registracion a disposicion de la Chambra d’òc.
 
Enfin per çò que regarda la multimedialitat ai cerchat de donar lo mai de possibilitat al lector en ajontant materials e collegaments amb la resta dal sit de la Chambra d’òc, ric d’entrevistas, filmats, tèxts d’aprofondiment sus la lenga de las valadas (en particular de liam amb le 100 Paraulas dal Tresòr de Lenga e la Web-tv).
 
Lo TLCT dona já la possibilitat de lèser un bel pauc de tèxts, ma pòl pas èsser considerat complet; las òbras e lhi autors que son ren dins l’arquivi son pas estats pilhats masque per mancança de temp: dins lhi ans que venerèn lo TLCT serè enrichit amb l’ajut d’autri collaborators de la Chambra d’òc; en particular ensem ai tèxts serèn charjats de materials audio recuperats da vielhas registracions de entrevistas, enquèstas linguísticas, músicas tradicionalas de las valadas, etc.
 
Vuelh encara remerciar Gaetano Berruto, professor de linguística de l’Universitat de Turin, Matteo Rivoira e tuchi aquilhi qu’an trabalhat per la realizacion dal TLCT.
 
 
 
 
Barbara Salerno
Font: Nòvas d’Occitània



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 12
  • sol Aush 11
  • sol Bordèu 13
  • sol Briançon 9
  • sol Caors 13
  • sol Carcassona 11
  • sol Clarmont-Ferrand 11
  • sol Confolent 12
  • sol Gap 6
  • sol La Canau 14
  • sol La Gàrdia 13
  • sol Limòtges 12
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 15
  • sol Lo Puèi de Velai 11
  • sol Marselha 14
  • sol Montpelhièr 16
  • sol Naut Aran 8
  • sol Niça 17
  • sol Nimes 13
  • sol Pau 12
  • sol Peireguers 12
  • sol Rodés 12
  • sol Tolon 13
  • sol Tolosa 11
  • sol Valença 13

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • Jana e Roger Andreu Vidal

    Concors de preseps de Jornalet 2017

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Dins lei paluns de Camarga, la Torre Carbonièira e Aigas-Mòrtas

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Besièrs. © Melanie Laupies

    Besièrs

  • © Laurenç Revèst

    Castelar

  • © Zep Armentano

    Era Mongetada (Val d'Aran 28-29 d'octobre 2017)

  • Era còlha dera ADÒC ath trabalh

  • Mentan

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Nimes. © Carles Pino

    L'occitan per carrièras (concors de prima 2014)

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



4%



91%



0%




Vots 141 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)