Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaLanas e LabritBaish Ador

Biàrritz: la comuna lança un libret de familha bilingüe francés-basco

Un desenat de familhas l’an ja demandat, e desenant se prepausarà a totes los nòus maridatges

| Ville de Biarritz

Tèxte legit

Doas familhas de Biàrritz an recebut lo primièr libret de familha bilingüe, que sas lengas son lo francés e lo basco. La consolessa màger de la vila del Bas Ador, Maider Arosteguy, vòl atal “aubrir ua nava èra a Biàrritz en tot despartimentar la lenga basca”, çò rapòrta Mediabask.
 
Lo document l’an revisat d’especialistas de l’Ofici Public de la Lenga Basca, en collaboracion amb de professors de drech de l’Universitat del Bascoat, per tal que la terminologia administrativa e legislativa siá exacta. Tanben s’es volgut que de bon completar pels oficièrs de l’estat civil non bascofòns.
 
Après un trabalh de sièis meses, lo document bilingüe es disponible e, après una comunicacion de la comuna dins la revista muncipala, i a mai de dètz familhas de la vila que l’an demandat. A mai, se prepausarà lo document a totes los maridatges que se celebraràn desenant. Arosteguy encoratja d’autras comunas que prepausen aquel “dispositiu simbolic”.
 
Los librets de familha bilingües francés-breton an ben capitat dins fòrça comunas de Bretanha. Seriá plan que las administracions occitanas o prepausèsson tanben en occitan, e que se faguèsse de versions en gascon dins las comunas del Bas Ador per qual o desirariá tanplan en la lenga nòstra.
 
 

| LANGUE BASQUE | En ce mercredi 14 avril 2021, Maider AROSTEGUY, maire de Biarritz et Anne PINATEL, adjointe à la...

Pubblicato da Ville de Biarritz su Dimecres, 14 d’abril de 2021


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JC Dourdet
11.

(desolat, ai escrich en francés, zo tòrne escriure en òc) E demandessam aus estatjants de BAB çò que se senten: basques o gascons ?

  • 1
  • 0
JC Dourdet
10.

Et si on demandait aux habitants de BAB ce qu'ils se sentent : Basques ou Gascons ou les deux ?

  • 0
  • 0
Paratge e convivencia Baiona Anglet Viarits
9.

#7 Lo territòri deu Baish Ador es gascon, senon es gascon perqué dar ua oficialitat tau gascon ?.
La comunautat deu Baish ador maudenominada Communautat deu País Basco a reconeishut lo trilingüisme. Es ua desleiautat de ne pas reconeisher açò e los drets deus ciutadans tau gascon.
Que n'i a que son coma vertaders venedors d'aspiradors.

  • 8
  • 0
Valent
8.

#7 Vòstra posicion se pòt pas sosténer seriosament. Segon vòstre argumentari delirant, caldriá que l'occitanisme abandonèsse tanben Marselha perque los locutors de l'occitan i son escasses tanben. E totun los occitanofòns i son ben, tant a Marselha coma a Baiona, son ultraminoritaris mas i son. Tant que i aurà de gents que voldràn parlar l'occitan a Baiona, Biàrritz e Anglet, aquò serà una causa legitima. L'associacion locala Ací Gasconha fa aquel trabalh de preseńcia de l'occitan, l'IEO tanben. L'occitanisme-gasconisme es present dins lo Bas Ador d'una manièra o d'una autra, donc Baiona, Biàrritz e Anglet son en Occitània.

  • 16
  • 1
gilóß pietadóß
7.

#5 la lenga occitana ? la lenga gascona ?
desolat mès uèi lo dia a Biarritz digun ne parla pas mei occitan enlòc. preténder lo contrari es improductiu, messorguèir o mau intencionat. a despart d'usatges privats e plan esconduts, benlèu (disi pas que n'i a pas UN locutor a Biarritz), mès lo futur de la còsta e dau BAB es es basco, aquò se pòt pas contestar.
que l'occitanisme s'aucupi de Marensin, de las Lanas, de Gironda, e de tots los parçans naturalament occitanofònes, que s'aucupi de bastir un avenir lenguistic, culturau, politic. voler recuperar lo BAB, aquò's una luta contre molins de vent, shens utilitat e derisòria quand espian l'immensitat daus territòris a tornar occitanizar entre l'Esparra e Niça.

  • 4
  • 14

Escriu un comentari sus aqueste article