CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

Euròpa a despensat en 2020 un 4% de mai en defensa, malgrat la crisi sanitària

Lo rearmament dels Estats Units, de China e de Russia fa créisser la despensa militara mondiala

| Robert Waghorn

Tèxte legit

Malgrat la pandemia, la despensa militara a crescut en Euròpa d’un 4% en 2020 a respècte de 2019. Itàlia es lo país que l’a mai aumentada amb un 7,5%, seguida d’Alemanha amb un 5,2% e del Reialme Unit e França amb un 2,9%. De païses de l’èst europèu coma Romania (un 21%), Polonha (un 13%) e Ucraïna (un 11%) an tanplan aumentat en 2020 lors ressorsas militaras. La causa ne seriá lo rearmament dels Estats Units, de China e de Russia.
 
 
Los Estats Units en cap
 
Segon las darrièras donadas del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), los Estats Units an fach pojar d’un 4,5% lor despensa militara durant lo primèr an de pandemia. Lo SIPRI o atribuís a la “modernizacion de son arsenal nuclear e a l’aqueriment d’armas a granda escala”. Segon Alexandra Marksteiner, cercaira del SIPRI, “aquò rebat lo chepic creissent davant la percepcion de menaça dels concurrents estrategics coma China e Russia, e tanben la deriva de l’administracion Trump de refortir çò que considerava coma una despensa militara descreissenta”.
 
Los Estats Units son amplament la primièra poténcia militara del Mond: sa despensa militara representa gaireben lo 40% de tota la despensa mondiala en defensa. China n’es la segonda, en i consagrant lo 13%. De fach, lo gigant asiatic cessa pas d’aumentar sa despensa militara dempuèi los darrièrs 26 ans.
 
 
Desarmament dins l’Orient Mejan
 
Segon lo rapòrt del SIPRI, dins l’Orient Mejan la despensa militara es davalada dins 11 païses en 2020. Pasmens, a aumentat en quatre estats: Egipte (un 7,3%), Israèl (un 2,7%), Jordania (un 2,5%) e Oman (un 1,7%).
 
L’Arabia Saudita a reduch en 2020 son budget militar d’un 10%, e a quitat d’èsser la 5a poténcia militara mondiala, una posicion qu’ara l’a atencha lo Reialme Unit. Lo SIPRI o atribuís a la casuda del prètz del petròli pendent la pandemia.
 
Tanben Turquia a demesit sa partida militara d’un 5% entre 2019 e 2020. Aital, Ankara met fin a un decenni de rearmament constant, mai que mai intens dins las annadas que Recep Tayyip Erdoğan a exercit una politica exteriora mai bellicosa.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Calen mai diners en investigacion, educacion, formacion, cultura, ensenhament, ensenhament de las lengas mal ditas regionalas...e reduir al minim las despesas militar, sobretot als policias iancos.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article