Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Demandan una plaça vertadièra per las lengas dins l’ensenhament public

18 associacions d’ensenhaires e de parents de l’escòla publica demandan una plaça vertadièra per las lengas de l’Estat francés, dins la lei d’orientacion per l’escòla

| Guillem Sevilla
Lo Ministèri de l’Educacion Nacionala a difusat un projècte de lei d’orientacion e programacion per l’escòla, que lo Conselh dels Ministres es a lo discutir abans de lo sometre al Parlament.

Segon la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FÈLCO), s’agís d’un tèxt ambiciós, e las lengas mal nomenadas regionalas i devon aver sa plaça.

Per aquò, la FÈLCO a sollicitat las grandas associacions que trabalhan per la promocion de las lengas de l’Estat francés, dins l’ensenhament public, per fin de prepausar amassa, al Ministèri e als parlamentaris, de melhoraments al tèxt. Demest aquelas propòstas de melhoraments, soslinhan l’importància d’aquelas lengas coma de factors de capitada escolara, d’integracion e de dobertura a la diversitat culturala.

Demandan —qu’es necessari— d’amodar una vertadièra politica de desvolopament de l’ensenhament d’aquelas lengas a totes los nivèls, e especialament dins l’encastre de las filièras bilingüas de l’ensenhament public.

Las 18 associacions[1] son, doncas, plan atentivas a la seguida que se’n donarà a la cima de l’Estat e dins los debats avenidors.
 
 
 
 
 
 
 
 
_____
[1] Los corrieus mandats al Ministre de l’Educacion Nacionala e als deputats e senators son estats signats per las associacions o estructuras seguentas:
 
 1. FLARÈP, Federacion per las Lengas Regionalas dins l’Ensenhament Public
 2. FÈLCO, Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc
 3. AIEO, Associacion Internacionala d’Estudis Occitans
 4. Seccion 73 Culturas e Lengas Regionalas del CNU (Conselh Nacional de las Universitats)
 5. APLV, Associacion dels Professors de Lengas Vivas
 6. ACCR, Association dels Certificats de Creòl de la Reünion 
 7. AELCR, Associacion per l’Ensenhament de la Lenga e la Cultura Reünionesas
 8. AES, Associacion dels Ensenhaires de Savoiard-Francoprovençal
 9. AILCC,  Associacion dels Ensenhaires de o en Lenga e Cultura Còrsas (Associu di l’Insignanti di/in Lingua e Cultura Corsa)
10. ANVT, Akademie voor Nuuze Vlaemsche Taele
11. APLEC, Associacion per l’Ensenhament del Catalan (Associació per a l’Ensenyament del Català)
12. APC, Associacion dels Parents Còrses (Associu di i Parenti Corsi)
13. Cultura e Bilingüisme d’Alsàcia-Mosèla (Culture et bilinguisme d’Alsace-Moselle)
14. Div Yezh, associacion dels parents d’escolans bilingües breton-francés de l’ensenhament public
15. Eltern Alsace
16. Ikas Bi, associacion dels parents d’escolans bilingües de l’ensenhament public
17. Lehrer, associacion professionala dels regents e professors per l’ensenhament bilingüe paritari dins las acadèmias d’Estrasborg e de Nancí-Mètz
18. Òc Bi, associacion dels parents d’escolans bilingües occitan-francés dins l’ensenhament public

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Robèrt Lauragués
6.

#5 Mercé plan per aquelas precisions que caliá raportar sens cap de dobte. Per contra, lo ton del comentari me sembla tròp agressiu.

  • 5
  • 0
Maria Joana VERNY, co-secretària FELCO
5.

Aquel articloneton del Jornalet es un resumit d’una accion d’un ample inegalat (http://www.felco-creo.org/mdoc/detail_fr.php?categ=action&id=1282) qu’aimariai qu’òm ne prenga coneissença dins sa coeréncia e son importància abans que se desbonden los « YAKAFOCON » (en francés : il n’y a qu’à… il faut qu’on… / en occitan « cal faire aital » = los aleiçonaires de tota mena, esconduts darrièr l’ecran de son ordinator).
Donc, 18 associacions, que caduna recampa de centenats de membres, sul plan de l’espaci francés, e mai internacional (AIEO : http://www.aieo.org/), e mai en defòra de l’estricta defensa de las lengas dichas « regionalas » (APLV : http://www.aplv-languesmodernes.org/spip.php?rubrique48).
Es estat un trabalh DE COLA d’un mes, vacanças e dimenjadas compresas, per espepissar lo projècte de lèi (de detzenats de paginas), per cercar ont se podiá prepausar d’amendaments als elegits, per redigir aquestes, de los argumentar un per un, de sonar, mai d’un còp, per mèl, corrièr papièr (sabètz quantes elegits i a dins l’espaci occitan ? quantas letras aquò demanda de mandar ?) de lor telefonar, de comunicar a la premsa...
Precisi per respondre a las moscas bronzinairas (cf. La Fontaine : la mouche du coche), que los arguments sus l'importàncias de las LR, n'i a fòrça maites que çò que lo Jornalet a retengut. Alara per las moscas bronzinairas que sabon legir : http://www.felco-creo.org/mdoc/docs/t_doc_2_20130111193146.pdf.
Al primièr bilanç de l’accion : http://www.felco-creo.org/mdoc/detail_fr.php?categ=action&id=1282, me cal apondre las reaccions dels deputats bretons, que los amics de Div Yezh venon de me mandar, la letra de Castaner, deputat de Frocalquièr, la question orala de Paul Molac (es psdt de Div Yezh, deputat EELV) dimars 29 a l’assemblada, los debats de dimècres a la Comission Cultura e Educacion ont intervenguèron, sus la question :
- Martina Faure, deputada PS Aquitània
- Le Roch, deputat breton
- Vlady, deputat creòl
- Paul Molac
e ont Peillon foguèt forçat de parlar de la causa.
Vaqui... E per aqueles que se vòlon assabentar a la sorga sus lo trabalh de la FELCO, avètz nòstre sit : http://www.felco-creo.org/, e una adreiça de contact per recebre la letra regulara.

  • 2
  • 0
BOURDON Auloron
4.

#3 De mei, los arguments aqueths ne son pas deus bons, sonque lhèu lo de l'integracion.

Un dia, un tipe qui ei meilèu favorable au bearnés (com disem ací) que'm disè quin èra estonat qu'au Hestiv'òc qu'avossen invitat un grop reünionés !

N'ei pas la mia manièra de pensar, mes totun, que caleré, de quan en quan, pensar que lo monde qui vienen de cap tà l'occitan non son pas tostemps dens ua desmarcha d'ubertura a la diversitat; retrobar l'occitan que pòt tanben estar ua reaccion contra ua diversitat qui ne comprenen pas. A mensh de pensar que cau deishar aqueth monde a las mans de l'IBG o deu "Coulleitiéu" e de non ns'adreçar pas qu'aus qui son "'politicament corrèctes" , çò qui seré ua error majorau e ua beròja mustra de sectarisme.

Fin finala, l'argumentari de la FÈLCO, s'espiatz plan, qu'obreish las pòrtas au bilingüisme... francés-anglés, com s'ei dejà vist en Bearn. Que seré temps de cambiar de discors !

  • 4
  • 0
Terric Lausa Quilhan
3.

L'occitan es a defendre per" l’importància [...] coma de factors de capitada escolara, d’integracion e de dobertura a la diversitat culturala"? Sonque ?

E l'occitan de per se, sens referéncia a de nocions non-englobantas?

L'occitan de per sa sola natura d'èsser la lenga d'Occitània? Es doblidat ?

  • 13
  • 0
Pirolet
2.

La Filipetti fa de risets de son costat. Mentre lo rector d'Alsàcia emplèga la schlague contra l'alsacian (e consecutivament contra l'aleman, çò qu'es mai que pèc). A qual dels dos nos podèm fisar?

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article