Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lo govèrn de Mali negociarà amb los toarègs se quitan las revendicacions independentistas

Manifestacion a Kidal (Azawad) dimenge passat, 27 de genièr
Manifestacion a Kidal (Azawad) dimenge passat, 27 de genièr | Tamazgha.fr

Lo president interimari de Mali, Dioncounda Traoré, vòl solament negociar amb los toarègs d’Azawad, mas pas amb los grops islamistas qu’an de ligams amb Al Qaida. Traoré a mes en evidéncia que sonque i aurà de convèrsas se los toarègs quitan las lors pretensions independentistas.


Los toarègs luchèron per l’independéncia d’Azawad, e capitèron. Qualques meses puèi, los islamistas prenguèron lo poder dins las vilas mai importantas del país, mentre que la comunautat internacionala reconeguèt pas lo nòu estat independent. Los toarègs se trobèron amb lo refús internacional e a l’encòp amb los islamistas, qu’eles tanben an tostemps refusats.
 
França a demandat pereu lo dialòg amb la populacion d’Azawad (dison lo nòrd del país) après aver ocupat sens resisténcia las tres grandas vilas: Gao, Tomboctó e Kidal. Sul terren, s’espèra que se complete l’enviament de las tropas africanas que devon ajudar a contrarotlar las vilas conquistadas. Lo cap militar de la mission, lo general nigerian Shehu Abdulkadir, a demandat que se meta en foncionament un pont aerian per accelerar l’arribada, que se completarà dins doas setmanas.
 
L’Assemblada Nacionala de Mali a decidit que, quand los combats seràn acabats, lo país deurà recuperar la siá integritat territoriala abans d’organizar d’eleccions. Ça que la, lo Parlament del país african a limitat las negociacions fins al l’extrèm de non voler pas parlar de questions coma la laïcitat del país o l’unitat del territòri.
 
Lo Parlament malian a pas concretizat una data per las eleccions, mas lo president del país, Dioncounda Traoré, a afirmat qu’espèra que los comicis se debanen abans lo 31 de julhet.
 
Mentretant, l’UNÈSCO a anonciat qu’ajudarà Mali a rebastir e a protegir lo sieu patrimòni cultural, afectat pels combats entre las tropas internacionalas e los grops islamistas.
 
La directritz generala de l’UNÈSCO, Irina Bokova, a dich: “Aquel patrimòni es una partida integrala de l’identitat e la dignitat del pòble, perque representa lo passat gloriós de la region coma lo centre d’aprendissatge islamic mai grand e, doncas, es lo nòstre dever de lo restaurar e lo protegir”. Bokova a apondut qu’estalviaràn pas d’esfòrces per ajudar lo pòble malian a recuperar çò que li aperten legitimament”. Dins aquel sens, l’UNÈSCO fa referéncia als mausolèus e als manuscrits de Tomboctó e al tombèl d’Asikia, a Gao.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

manjacostel murèth
3.

S'ai plan comprés, se demandan pas ren l'auran? I a de pòbles mespresats sus la Tèrra , los Kurdes , los Toaregs, los Tibetans, los Oc..., ..............e tant d'autres qu'an pas drech a la paraula. Per que ? Savem pas al juste. Qualques cops i a de petròli , d'uraniom, mas aquò's pas totjorn lo cas , qualques còps fin finala, s'agis pas que de manifestar sa volontat de potençia e d'existir, França es venguda esquizofrenica . França se crei ( o vòl se creire encara la patria dels dreches de l'òme), que se remembra sa glòria passada dels sègles del Lum (qu'oblidan que totes l'avian pas lo Lum), per dire que totas las grandas civilisacions se fan ambe e sus de braves molons de còsses, e la civilisacion americana ne fa cada jorn la pròva, òm fa pas de pascadas sens petar los uòus ....
Levat que los uòus aquò's nosautres....
Al Mali son los Toaregs...

  • 2
  • 0
MATALÒT Reinat NIÇA
2.

M'asperavi pas a d'autri condicions dau governament malian pertocant li discutidas avenidoiri d'un Estat independent de l'Azawad. Quora si remembram la brutalitat dau regime de Bamako a respièch dau movement targuí, li a de que si faire de laguis per un etnia qu'a ren de comun embe lo Malí, "stricto sensu". Per ieu, lo conflicte es pas acabat, tant mai que, es pas novèu, la posicion de França es pas clara : que serà la sieu reaccion ? Conoissèm tanben la paur malautissa de l'Estat francés a respièch de tocar a"l'integritat territoriala" dei nacions, aquò porria donar d'idèas nefasti a de monde qu'a ren de francimand dins lo territòri exagonau ! Verai tanben qu'a perdut de vista qu'aqueli termieras farlabicadi fuguèron la sieu òbra en lo periòde bèu de la colonizacion.

  • 6
  • 0
Pirolet
1.

Lo govèrn de Mali negociarà a condicion que i aje pas rès a negociar. Aquò es la meteissa sansonha qu'en cò de Potin, Amadinedjad o al Assad. Ara, en França i a qualquas voses "autorizadas" que començon de marmotejar que benlèu caldriá escotar çò que dison los toarègs. Mas son voses flaquetas encara: seràn ausidas a l'Elisèu? Entre que i a rès de pus important que las matèrias primas e que se cal endevenir amb lo Boteflicà, aquò fa dos taps, una per cada aurelha del François.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article