Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Bons resultats per lo corsisme, lo basquisme e lo bretonisme a las regionalas

Nationalia publica una analisi de las eleccions tengudas dimenge passat amb una amira de las listas que representan los pòbles

Simeoni, en un meeting de Femu a Corsica
Simeoni, en un meeting de Femu a Corsica | Femu a Corsica

Tèxte legit

Lo nacionalisme còrs se consolida en Corsega amb gaireben lo 60% dels vòtes, lo basquisme n’atenh gaireben lo 25% del temps qu’en Martinica lo duèl se fa entre autonomistas e independentistas. Tala es l’analisi que la fa Nationalia de las eleccions regionalas tengudas dins l’estat francés dimenge passat.
 
En Corsega la lista mai votada es la del partit autonomista Femu a Corsica, dirigida pel president del conselh executiu còrs, Gilles Simeoni (lo 29,2% dels vòtes). Passan al segond torn las listas corsistas seguentas: Femu a Corsica, lo Partitu di a Nazione Còrsa (PNC, 13,2%), Core in Fronte (8,4%). La sola lista francista qu’a superat lo lindal del 7% qualificatiu es la de Laurent Marcangeli (24,9%), amb una coalicion conservatritz formada pels Republicans, l’Union dels Democratas e Independents e lo Comitat Central Bonapartista. Pasmens, serà complicat a Marcangeli de ganhar al segond torn, mai que mai perque lo total de las fòrças autonomistas e independentistas es près del 58% dels sufragis: eliminada del primièr torn non luènh del lindal del 7%, la lista del president independentista de l’Assemblada de Corsega a fusionat amb la del PNC.
 
Pertocant las eleccions departamentalas, lo resultat del basquisme dins lo departament dels Pirenèus Atlantics, qu’es mièg basco, mièg occitan gascon, es estat fòrça bon. Demest las 12 circonscripcions bascas del departament, la formacion basquista Euskal Herria Bai (Òc lo Bascoat) passarà al segond torn en 7.
 
En Bretanha, l’Union Democratica Bretona (UDB) serà presenta al segond torn de las regionalas dins l’encastre de son aliança amb Euròpa Ecologia dins la lista Bretanha d’Avenir. Aquela coalicion entre los ecologistas e los autonomistas a obtengut lo 14,8% dels sufragis.
 
En Alsàcia, lo partit autonomista Unser Land a recebut de supòrts d’entre lo 15% e lo 20% dels electors en mai d’una circonscripcion a las departamentalas. Totun, passarà al segond torn sonque dins una d’elas, la de Sankt Ludwig («Saint-Louis» en francés).
 
En çò que tanh a Occitània, Nationalia soslinha lo 2,2% de la lista Òc per Provença dins la region mai orientala e comenta qu’es “una donada relativament nauta se prenèm en compte los resultats escasses qu’abitualament obten lo nacionalisme occitan”.
 
Per quant als territòris non europèus de l’estat francés, l’analisi soslinha lo 51% de las esquèrras en Guaiana e lo duèl previst entre autonomistas e independentistas en Martinica.


 

abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
10.

Tot es començar segur que hi han molts Occitans, que voldrien un Govern Occità, a la regió o a la Nació!?
Plantejeu-vos si voleu un regió o una nació amb el conseqüent estat, hi a fer-ho, tot és possar-s'hi, costarà, segur, però si ho desitjem de tot cor s'assolirà.
A fer-ho i a totes, per un País lliure, tant Occità, com Català.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
francesc Palma
9.

L'Occitan Long, l'Occitan Plan, L'Occitan Clar, la lenga de la poesia de tota Europa, ara per dire la veritat de las massacres franceses, los crims de l'Armada criminala invasora d'Occitania. cal que l'Estat francès demane perdon e recompensar lo mal faits.

  • 0
  • 0
Tot aquò e lo demai
8.

#6

Bodiu..! E n'as segurament recampat un faramat de mond..

  • 2
  • 2
francesc palma
7.

S'a de sacsetjar l'occitanisme per anar units per la cultura, amb la lenga clara e entenedora coma mai aisida melhor, coma mai entenedora melhor, lo bon profesor es el que fa la lenga facil, pas lo que la complica e la fa dificila. Es molt bon d'entendre que la lenga es parla coma s'escriu, es molt aisit de o explicar fent pedagogia a la carriera, als amics; la lenga preciosa dels Trobadors amb la fonetica fina e clara, perquè totom o entenga e comprenga. Pedagogia per ensenhar la veritat, los crims de l'exèrcit francès, dels invasors, esterminadors, criminals imperialistas. Explicar fort que tots o sentin luenh amb paraulas entenedoras e ben claras, qu'arriben ben enfora.

  • 6
  • 6
Federacion anarquista-comunista d\'Occitania
6.

es segur qu'aicì avem un molon de causas de far per que los gents se sentisson occitans e pas sonque los que o parlan... Sem en tren de se far raubar "l'occitanisme" per las politicas franchimandas e los capitalistas dambe de vins, fromatge e autras "cultures du terroir" ... Occitariens disia la Delga, sem bon a vedre la tèrra als ciutadins e los borgeses e tot far per que lo nòstre folklòre anima las serradas dal camping locala (qu'es breton sovent) ..
Occitans, occitanas, cal soscar a revòlucionar e non pas reformar !

  • 3
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article