Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Lengas autoctònas de França: una denóncia es facha a l’ÒNU per discriminacion envèrs lors locutors

L’ELEN denóncia l’estat francés a l’ÒNU per discriminacion envèrs los locutors de las lengas dichas “regionalas”

| Collectif Pour Que Vivent Nos Langues

Tèxte legit

L’ELEN (European Language Network Equality, malhum europèu per l’egalitat entre las lengas) fa sa denóncia a  l’ÒNU contra l’estat francés per discriminacion envèrs los locutors de las lengas autoctònas dichas “lengas regionalas”.
 
Una “letra d’allegacion” es estada mandada al raportaire especial sus las questions relativas a las minoritats.
 
Lo document denóncia “una politica inquietanta de cap al respècte de lor drech a l’ensenhament de lors lengas e en lors lengas, coma en lor utilizacion per l’usatge dins la vida publica e privada”.
 
L’ELEN a adreiçat aquela letra a l’ÒNU lo diluns 19 de junh , e i evòca la situacion dels locutors de las lengas dichas regionalas en França. “Es la quita subrevivéncia de lors comunautats lingüisticas qu’es menaçada, especialament en seguida de la recenta decision del Conselh Constitucional francés que marca una brutala reculada”, çò apond l’ONG, que torna sus la censura parciala de la Lei Molac e sas possiblas consequéncias pertocant l’ensenhament immersiu e l’usatge de rèirenoms de las minoritats nacionalas.
 
 
Un procès de mediacion
 
La letra critica especialament “la permanéncia d’una volontat d’eradicacion de las lengas territorialas autras que lo francés” e d’una “volontat de destruire l’ensenhament immersiu”. L’ELEN acusa l’estat francés de “violar de nombroses dreches fondamentals garentits per las declaracions o convencions internacionalas”, coma la Convencion Europèa dels Dreches Umans e la Carta dels Dreches Fondamentals de l’UE. La letra deu “remembrar a l’estat francés sas obligacions fondamentalas de proteccion envèrs sas pròprias minoritats lingüisticas dins sa Constitucion”, segon los redactors.
 
Après la recepcion d’aquel corrièr, lo raportaire deu avalorar s’aquelas informacions intran dins lo quadre de sas missions. S’es lo cas, deurà “determinar la validitat probabla de las violacions allegadas dels dreches umans e la fisabilitat de la font d’informacion”. Puèi lo raportaire contactarà lo govèrn del país concernit. Ça que la, dispausa pas brica d’un poder de coercicion.
 
   


 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ròdrigo Bigòrra
25.

#23 nosautis n'en volem pas que tiò, que sòi vici president d'ua associacion despartamentau de 120 membres que tribalham desempuix 30 ans ara promocion e'th ensenhament deth Gascon en eth noste despartament que tribalhan en ligason dab er'educacion nacionau , eth conseilh despartamentau er'arregion "occitania"
enta'ra promocion e'th desvolopament dera lenga nosta (mema se consideram qu'eth noste despartament e'th Gers n'an arren a hèr ena aquera arregion completament artificiau ) qu'intervienem enas escòlas primarias laguens tot eth despartament entà balhar ua iniciacion deth Gascon aths mainats puix que hem cors entaths adultes en mantuas villas de nosta e que vam tanben enas maisons d'arretiradas entàths bielhs de nosta qui son vajuts laguens entà hèr-us parlar ena lenga nosta eth Gascon, cada an tanben que hem sortida toponimica entà etsplicar eth paisatge en langa Gascona e pirenenca (explication du paysage par la toponymie pyrénéenne ) . Un xòi punt de precision n'avem pas volut aderir ath OPLO que hem eths nostes ahèrs desempuix 30 ans sense eth Adixatz e bona neit .

  • 0
  • 0
Ròdrigo Bigòrra
24.

#21 Adixatz , une langue spécifique
L'Ancien gascon, et donc le gascon sont parfois considérés comme un dialecte de l'occitan.Pour Ronjat, qui le nomme aquitain, il constitue même le seul dialecte clairement différencié, les limites entre les autres dialectes restant floues. Pour Rohlfs, à cause de ses spécificités mêmes, il constitue une langue à mettre sur le même plan que le catalan. Les travaux récents de Jean-Pierre Chambon et Yan Greub montrent que l’individuation du protogascon était entièrement acquise en 600 au plus tard ; à la date où les traits définitoires de l'idiome sont fixés, le reste du domaine occitan ne présentait qu'une seule innovation (groupes -TR-, -DR- > -air). Il y a eu par la suite un rapprochement plus récent du languedocien et du gascon. Néanmoins, si l’on veut bien tenir compte de l’antériorité génétique des traits définitoires du gascon, cette unité ne peut être que « négativo-passive » et faite à partir d’un fonds « de ressemblances romanes ou diaromanes »
L'école littéraire toulousaine du Gay Saber le considérait dans sa grammaire appelée Las Leys d'Amors (rédigée avant 1341, version finale en 1356) comme une langue « étrange » ou « étrangère » à la langue « romane » utilisée dans les concours de poésie à Toulouse.

– Le terme d’occitan ne doit désigner que l’ensemble des dialectes nord-occitan et occitans méridionaux, à l’exclusion du gascon et du catalan ; il ne doit jamais être employé tout seul pour désigner ce qui ne concerne qu’un seul dialecte, le languedocien notamment.
1 -II- > -r- entre voyelles (anhèra ‘agnelle’ < lat. agnella)
-ll- > -th en fin de mot (anhèth ‘agneau’ < lat. agnellum)
2 f > h (haria ‘farine’ < lat. farina)
3 r- > arr- (arren ‘rien’ < lat. rem)
4 amuïssement de -n- entre voyelles (lua ‘lune’ < lat. luna)
5 -nd- > -n- (tóner ‘tondre’ < lat. tondere)
6 métathèse: praube ‘pauvre’ < lat. pauperum
7 Syntaxe: utilisation du “que énonciatif” en énoncé assertif (ex. que bieni ‘je viens’)
8 Syntaxe: type quan lo men hilh e sia gran, fr. ‘quand mon fils sera grand’
(subjonctif en subordonnée temporelle à valeur future)
9 Articles définis eth < lat. illum, era < lat. illa.
Enonciatius QUE afirmatiu , Be esclamatiu , E interrogatiu .
entà (pour but )per (causa ) coma en castelhan entò (jusqu'à ) emplec deth neutre ac .
10 Lexique: maishèra ’joue’ < lat. maxilla ≠ gauta, jauta (autres dialectes occitans) < celt. gabata
11 Lexique: tòs ’abreuvoir, panier de vendangeur’ (cf. castillan troza)
abet(sapin) agau(canal),ahiscar(exciter), arralhèra (éboulis de pierre ),batalar,(discuter),baniu(trèfle ),barranco(ravin),bencilh(lien souple) brenhar(vendanger),boho(hiboux),bideix(charcuterie)bisca/biscarra(poutre faitière),besurt(sorbier) ,bidau(venelle),cai(crochet),caveca(chouette),caucar(accouplement)coeilar/cortau)parc à bestiaux),enguiseara(gaver),esbolh(éboulement)eslitar/eslengar(glisser),eixabater(battement d'ailes),ganga(crête),goapo(prétentieux),(hari(crapeau),heder(sentir mauvais),herau(sauvage),hiçat(piqure),horrar(aboyer),hreita(besion),lit(avalanche)lurta(éboulement de terre),galihòça(précipice),marda/maret(bélier),moraca(marécage),morèra(lieu humide),marrida(sailliedubélier),necèra(néssécité)secalh(maigre),tòr(gel)torrada(gelée),xanquejar(boiter)xancaire(boiteux),xòi(petit),xòia(petite)xauquier(sureau).e que n'ia d'autes !
Quauques linguistas qu'ac disen eth gascon qu'ei ua i auta lenga,Luchaire, Kurt Baldinger,Tomas Buesa Oliver,André Martinet,,Andrews Que cau estar capborrut en tot veger tot aqueras especificitats deth gascon e diser encòra qu'ei un dialecte deth"occitan"

  • 1
  • 0
MOSCA CANHISCA
23.

#22 Enqüèra ua mensonja gasconista !: lo Bearn qu'emplegava x, vertat qu'ei, mes d'autes parçans qu'emplegavan SH. "er'aplicacion der'arrefòma linguistica ath Gascon n'em volem pas punt finau". A pishar d'arríder ! Ne'n voletz pas mes hòra de SH qui espuditz, qu'aplicatz mei deu 90 % de la dita refòrma. E puish, tà començar, quan disetz "ne'n volem pas", de qui parlatz ? Au nom de qui parlatz ? Au nom de quate gasconistas fanatics qui n'an pas jamei hèit arren en favor deu gascon, e qui ne haràn pas jamei arren. Que vei que ne m'avetz pas responut suu Felibritge... Lhèu ne sabetz çò qu'èra... Anem, bona nueit, credent fanatizat e inculte ! N'avem pas besonh de monde com vos entà avançar !

  • 0
  • 1
Ròdrigo Bigòrra
22.

#21 er'aplicacion der'arrefòma linguistica ath Gascon n'em volem pas punt finau , eth escriut gascon ancian qu'emplegava era X entà ch e pas sh coma eth lengadocian ,cercatz en diccionari se trobatz eths mots aqueths xòi ,arrajòu,heredèr que seguexi a diser eth Gascon n'ei pas un dialecte deth occitan mès ua i auta lenga , de tota faiçon er'aperacion "lenga occitana" n'ei pas vertat eth arrejaume de França qu'apèrava eths pais de lengadoc e pas eths pais de lenga occitana qu'ei faus .

  • 0
  • 1
MOSCA CANHISCA
21.

#20 Ne sabetz pas solament de qué parlatz. Lo lengadocian que ditz cuèissa, dedal, pàisser, sisclar, qui ne deverén pas estar dens la vòsta lista (au mensh s'ètz capable de compréner que pàisser = pèisher). Au ras d'aquò, lo gascon que ditz "taula" com lo lengadocian e l'italian qu'emplega lo medish mot ("tavola"), quan lo castelhan e ditz "mesa". E exemples atau, que se n'i poderé trobar a fanègas. Lhèu las causas e son mei complicadas que çò qui credetz...

Explicar las particularitats deus parlars de Gironda per "l'influéncia lengadociana" ? Lo preterit en -u- (baturi - batures - batut - batúrem - batúretz - baturen) n'a pas arren a véder dab lo lengadocian, e que poderí multiplicar los exemples en cercant-los dens l'òbra de Claudi Bellòc, per exemple.

Per çò qui ei d'Alibèrt, la soa brocadura, escriuta dab Bèc e Boset (qui èran gascons), qu'ei mei que coneguda , e mei qu'aquò que's pòt teledescargar sus gasconha.com: "L'application de la réforme linguistique au gascon". E adara, excusatz-me d'aver volut debàter dab vos. Ne cau pas debàter dab los credents fanatizats.

  • 1
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article