Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Los talibans son rics coma la mar: vaicí lor biais d’obténer l’argent qu’emplegan per far la guèrra en Afganistan

Los talibans d’Afganistan son venguts fòrça pus rics e poderoses dempuèi que las fòrças dels Estats Units tombèron lor regim fondamentalista islamic en 2001
Los talibans d’Afganistan son venguts fòrça pus rics e poderoses dempuèi que las fòrças dels Estats Units tombèron lor regim fondamentalista islamic en 2001

Tèxte legit

Publicam en seguida una adaptacion occitana de l’article d’Hanif Sufizada publicat dins The Conversation. Hanif Sufizada es analista de politicas economicas e professor a l’Universitat de Nebraska Omaha. Aquel article se publiquèt l’8 de decembre de 2020, abans que los talibans prenguèsson lo contraròtle de tot Afganistan, mas avèm pensat de vos en prepausar una version en occitan pr’amor que comunica una informacion que consideram interessanta. Sufizada a tanben publicat fa gaire dins The Conversationen raportant sa fugida d’Afganistan.


Los talibans d’Afganistan son venguts fòrça pus rics e poderoses dempuèi que las fòrças dels Estats Units tombèron lor regim fondamentalista islamic en 2001.
 
Durant l’an fiscal que s’acabèt en març de 2020, los talibans encaissèron 1,6 miliard de dolars estatsunidencs, segon lo mollà Iaqub, filh del defuntat cap esperital taliban, lo mollà Muhammad Omar, que revelèt las fonts de recèptas dels talibans dins un rapòrt confidencial comandat per l’OTAN e posteriorament obtengut per Radio Free Europe/Radio Liberty.
 
En comparason, lo govèrn afgan encaissèt 5,55 miliards de dolars pendent lo meteis periòde.
 
 
Qual finança los talibans?
 
Estúdii las finanças dels talibans coma analista de politica economica al Centre for Afghanistan Studies. Vaicí la provenença de lor argent.
 
 
1. Drògas: 416 milions de dolars
 
Afganistan representèt aperaquí 84% de la produccion mondiala d’òpi entre 2015 e 2020, segon lo Rapòrt Mondial sus las Drògas de las Nacions Unidas de 2020.
 
Una granda part d’aquel profièch illicit de las drògas se destina als talibans, que gerisson l’òpi dins las zònas jos lor contraròtle. Segon un rapòrt de 2008 de l’Unitat de Recèrca e d’Avaloracion d’Afganistan, una organizacion de recèrca independenta de Kabol, los integristas impausan un impòst del 10% sus totes los anèls de la cadena de produccion de las drògas. Aquò compren los agricultors afgans que cultivan lo pavòt, l’ingredient principal de l’òpi, los laboratòris que lo tresmudan en una dròga e los comerçants que transpòrtan lo produch final fòra del país.
 
 
2. Esplecha minièra: entre 400 e 464 milions de dolars
 
L’esplecha del mineral de fèrre, del marbre, del coire, de l’aur, del zinc e d’autres metals e minerals de tèrras raras dins las montanhas d’Afganistan es un afar de mai en mai lucratiu pels talibans. Tant las operacions d’extraccion dels minerals de petita escala coma las grandas entrepresas minièras afganas pagan als talibans per lor permetre de manténer lors afars en foncionament. Los que pagan pas se son expausats a de menaças de mòrt.
 
Segon la Comission de las Pèiras e Minas dels talibans, o Da Dabaro Comisyoon, lo grop encaissa 400 milions de dolars annadièrs amb l’esplecha minièra. L’OTAN estima qu’aquela chifra seriá superiora a 464 milions de dolars, una chifra fòrça pus nauta que los 35 milions ganhats en 2016.
 
 
3. Extorsion e impòstes: 160 milions de dolars
 
Del meteis biais qu’o fa un govèrn, los talibans fan pagar d’impòstes a las personas e a las indústrias dins la zòna creissenta d’Afganistan que contraròtlan. Emeton quitament de recebuts oficials de pagament d’impòstes.
 
Las indústrias “taxadas” comprenon de projèctes d’esplecha minièra, de mèdias, de telecomunicacions e de projèctes de desvolopament finançats amb l’ajuda internacionala. Los minaires balhan tanben d’argent per utilizar las autoestradas devèrs las regions contarotladas pels talibans mentre que los comerçants pagan als talibans lo drech de menar a bon tèrme lors afars.
 
Lo grop impausa tanben una forma tradicionala de tribut islamic sonat “ushr”, qu’es un impòst sul 10% de la recòlta d’un agricultor, e lo “zakat”, un impòst sul 2,5% de la riquesa.
 
Segon lo mollà Iaqub, las intradas fiscalas —que se pòdon tanben considerar coma una extorsion— pòrtan aperaquí 160 milions de dolars annadièrs.
 
Se prenèm en compte que qualques unes dels que pagan d’impòstes son de productors de pavòt, i auriá una cèrta superposicion financièra entre lo revengut fiscal e las recèptas de las drògas.
 
 
4. De dons caritatius: 240 milions de dolars
 
Los talibans recebon de contribucions financièras escondudas de donadors privats e d’institucions internacionalas de tot lo Mond.
 
Fòrça dons percebuts pels talibans provenon d’organizacions caritativas e de fonzes privats situats dins de païses del golf Persic, una region istoricament favorabla a l’insurreccion religiosa del grop. Aqueles dons amassan entre 150 e 200 milions de dolars cada annada, segon lo Centre d’Afganistan per la Recèrca e los Estudis Politics. Aquelas organizacions caritativas se tròban dins la lista dels grops que finançan lo terrorisme establida pel Departament del Tresaur dels Estats Units.
 
De ciutadans privats de l’Arabia Saudita, de Paquistan, d’Iran e de qualques estats del golf Persic ajudan tanben a finançar los talibans, en adusent d’autres 60 milions de dolars annadièrs al ret Haqqani, afiliat als talibans, segon las agéncias antiterroristas estatsunidencas.
 
 
5. Exportacions: 240 milions de dolars
 
Amb la tòca de blanquir l’argent negre, los talibans impòrtan e expòrtan divèrses bens de consum quotidian, segon lo Conselh de Seguretat de las Nacions Unidas. Demest las entrepresas afiliadas conegudas, se pòt mençonar la multinacionala Noorzai Brothers Limited, qu’impòrta de pèças d’automobilas e vend de veïculs montats e de pèças d’automobilas.
 
Se crei que las intradas netas dels talibans per las exportacions son d’unes 240 milions de dolars per an. Aquela chifra compren l’exportacion de pavòt e de minerals pilhats, de sòrta que i pòt aver una superpausicion financièra amb las recèptas de las drògas e las recèptas minièras.
 
 
6. Bens immobiliaris: 80 milions de dolars
 
Segon lo mollà Iaqub e la cadena de television paquistanesa SAMAA, los talibans possedisson de bens immobiliaris en Afganistan, en Pakistan e, potencialament, en d’autres païses. Iaqub diguèt a l’OTAN que las recèptas immobiliàrias annadièras èran d’aperaquí 80 milions de dolars.
 
 
7. Païses especifics
 
Segon la BBC, un rapòrt classificat de la CIA estimèt en 2008 que los talibans avián recebut 106 milions de dolars de fonts estrangièras, en particular dels estats del golf Persic.
 
Uèi, se crei que los govèrns de Russia, d’Iran, de Pakistan e de l’Arabia Saudita finançan los talibans, segon de nombrosas sorsas estatsunidencas e internacionalas. Los expèrts dison qu’aqueles fonzes poirián aténher los 500 milions de dolars per an, mas es malaisit d’establir una chifra exacta sus aquel flux de revenguts.
 
 
Qual finança lo govèrn afgan?
 
Pendent gaireben 20 ans, la granda riquesa dels talibans a finançat la violéncia, la destruccion e la mòrt en Afganistan. Per combatre lor insurreccion, lo govèrn afgan despensa tanben fòrça argent dins la guèrra, sovent al prejudici dels servicis publics basics e del desvolopament economic.
 
Un acòrdi de patz en Afganistan permetriá al govèrn de redirigir sas ressorsas escassas. Lo govèrn poiriá tanben veire de nòvas recèptas substancials de sectors legals ara dominats pels talibans, coma l’esplecha minièra.
 
Tanben s’espèra que l’estabilitat atrairà d’investiments estrangièrs dins lo país, en ajudant lo govèrn a metre lo ponch final a la dependéncia dels dons dels Estats Units, de l’Union Europèa e d’autres.
 
I a fòrça rasons per un acòrdi de patz en Afganistan[1], un país marcat per la guèrra. Sa santat financièra es una d’elas.
 
 

 
Hanif Sufizada
Universitat de Nebraska Omaha
Article publicat dins The Conversation l’8 de decembre de 2020




 
[1] A l’ora d’ara es impossible après la presa de tot lo país pels talibans







abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Me recuerdo Victor Jara Santiago de Chile, 11 de setembre 1973
2.

Los americans son desmesuradament encara pus "rics coma la mar" que los talibans. E l'origina de lor riquesa ufanosa (esclauvidatge dels negres, chaple dels amerindians e raubatori de lor continent, neo-colonialisme sagnos d'America latina...eca...) es autant, s'es pas pus, criminala qu'aquela dels talibans. La diferència es qu'aqueles "pauc-vals" de talibans, idem qu'aqueles "cocha-vestits" de vietcongs en lor temps, sabon se batre e an pas paur de la guèrra. Unpolitically correct, isn't ?

  • 19
  • 11

Escriu un comentari sus aqueste article