Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo masèl de Plymouth foguèt un crime misogin

Es pas lo primièr còp qu’un chaple coma aquel es associat al movement incel

| Ben Birchall / Europa Press

Tèxte legit

Lo 12 d’agost passat, cinc personas foguèron assassinadas dins una fusilhada a Plymouth (Anglatèrra). L’autor del masèl foguèt Jake Davison, un jove de 22 ans que, après tuar sa maire a l'ostal, contunhèt l’ataca per carrièras, ont tuèt una drolleta de 3 ans e son paire, un autre òme e una autra femna. En seguida, se suicidèt. Coma o a raportat la premsa anglesa, l’assassin aviá publicat de contenguts suls rets socials que lo restacavan amb la comunautat incel. Es pas lo primièr còp qu’un masèl coma aquel es associat a aquel movement en linha fondat sus la misoginia.
 
Los autoproclamats “incels” creson que lo Mond es injust amb los òmes eterosexuals pauc atractius, e cèrcan de sosten anonim dins los forums d’Internet o suls rets socials. Se tracta d’òmes que sovent denigran las femnas e lo feminisme, e tanben las personas qu’an una vida sexuala activa. Los mai extremistas defendon lo violament e d’autras formas de violéncia contra las femnas.
 
Aquela comunautat virtuala es coneguda dempuèi 2014, quand un gojat estatsunidenc de 22 ans dich Elliot Rodger tuèt sièis personas e puèi se donèt la mòrt, en Califòrnia. Abans de cometre son crime, Rodger acusèt las femnas de l’aver transformat en un “incel”, un mot qu’el emplegava per nomenar “lo celibat involontari”, puèi qu’èra estat rebutat per plusors femnas. Abans cometre lo crime aviá publicat un messatge sus Facebook que disiá: “La revòlta incel es començada, vencerem totes los Chads e Stacys”. A partir d’alavetz, los incel apèlan pejorativament “Chads” los òmes qu’an de succès amb las femnas, e “Stacys” las femnas qu’an de relacions amb los “chads”.



abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article